La justícia belga ha bloquejat 482 milions d'euros a Espanya, dins de la batalla legal oberta per la retallada retroactiva de les primes a les renovables que van aplicar els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Aquesta intervenció s'emmarca en els procediments iniciats en relació amb el cas de la demanda del fons d'inversió OperaFund, en virtut del qual es va reclamar l'execució d'un laude arbitral dictat a favor de la companyia, segons van indicar a Europa Press en fonts jurídiques. Així, l'embargament executat per la Justícia belga, autoritzat com a mecanisme de compensació per garantir el rescabalament dels creditors, ascendeix a aquests 482 milions d'euros.

El fons OperaFund va obtenir el 2019 una resolució vinculant davant el Centre Internacional d'Arranjament de Diferències relatives a Inversions (Ciadi), tribunal d'arbitratge del Banc Mundial al qual Espanya està adherida. El laude es va emetre conforme al Tractat de la Carta de l'Energia, del qual Espanya era Estat signant en el moment en què va realitzar les retallades retroactives que van motivar les reclamacions.

Davant la decisió del Govern espanyol de no abonar la indemnització, OperaFund va emprendre les accions necessàries per assegurar el pagament per altres vies, recorrent a tribunals de diverses jurisdiccions per embargar béns i crèdits de l'Estat. L'import degut en aquest cas ascendeix a 29,3 milions d'euros, xifra a la qual cal sumar 7,5 milions en concepte d'interessos de demora.

En aquest context, l'equip jurídic del fons va presentar una demanda davant els tribunals de Bèlgica sol·licitant la intervenció dels pagaments que l'organisme europeu de navegació aèria, Eurocontrol, realitza periòdicament al proveïdor estatal espanyol de serveis de control aeri, Enaire, la seu i els comptes operatius del qual es troben sota jurisdicció belga.

La justícia va donar llum verda a aquesta petició, en considerar que l'embargament constitueix una via legítima per garantir la compensació dels afectats per l'impagament. A conseqüència d'aquesta decisió de la magistratura belga, s'han bloquejat 482,4 milions d'euros que, en lloc de transferir-se a ENAIRE, queden ara immobilitzats, a l'espera d'un possible recurs i amb vista a ser transferits als creditors per rescabalar els deutes existents amb els creditors.

Un precedent amb la japonesa Eurus Energy

El juliol de l'any passat, la companyia japonesa Eurus Energy, filial del grup Toyota, va iniciar ja un procediment similar que també es va resoldre a favor seu, donant com a resultat un embargament de més de 207 milions d'euros. En aquest procés, el deute existent pujava a 106,2 milions d'euros d'indemnització pendent de pagament, una xifra a la qual s'han de sumar altres 9,4 milions en concepte d'interessos de demora. Les firmes demandants de l'Estat espanyol han obtingut victòries judicials obtingudes en jurisdiccions com els Estats Units, Austràlia, el Regne Unit o Bèlgica.

Fonts de les signatures reiteraren la seva disposició a assolir "un acord amb el Govern que permeti posar fi a aquesta prolongada litigiositat i restaurar un clima bàsic de seguretat jurídica i certitud per a la inversió internacional".

El desembre de 2024, l'import total pendent de pagament amb les 27 empreses afectades per les retallades ascendeix a 1.754,7 milions d'euros, xifra a la qual se sumen 297,6 milions en interessos de demora i 238,7 milions addicionals en costes, honoraris legals i altres sobrecostos derivats de l'estratègia d'impagaments seguida per l'Estat espanyol, assolint així un total de 2.292 milions d'euros.

Un procés similar als Estats Units

Durant la segona meitat del 2025, els tribunals dels Estats Units van reconèixer i registrar els laudes corresponents a set procediments: Cube, Watkins, Antin, RREEF, 9REN, NextEra i InfraRed.

En total, la justícia nord-americana ha validat un deute exigible de 691,2 milions d'euros, habilitant els creditors a activar els mecanismes legals d'execució disponibles en aquest país.

Davant d'aquesta cascada de resolucions adverses, el Govern espanyol ha recorregut al Tribunal Suprem, mentre que els inversors han iniciat un procediment formal de rastreig de béns ('discovery order') per identificar actius de l'Estat susceptibles d'embargament dins la jurisdicció nord-americana.

Paral·lelament, l'ofensiva judicial avança també a Austràlia. El 2025, el Tribunal Federal va dictar una sentència ordenant l'execució de quatre laudes -els de RREEF, 9REN, Watkins i NextEra- per un import conjunt de 469 milions d'euros. La resolució va rebutjar de forma els arguments d'immunitat sobirana presentats per Espanya i va avalar íntegrament les reclamacions dels demandants.

El tribunal no només va admetre l'execució dels laudes, sinó que va imposar a més costes processals tant a l'Estat espanyol com a la Comissió Europea, la intervenció de la qual va ser desestimada pel jutge.