El ple del Parlament Europeu s'ha pronunciat aquest dijous sobre la posada en marxa d'un "pla industrial" per competir contra els estímuls climàtics dels Estats Units, emmarcats en la famosa llei de reducció de la inflació (Inflation Reduction Act, IRA)de Joe Biden, i de la Xina, a través del seu pla Made in Xina 2025. Estratègies per subvencionar les energies netes d'ambdós països que des de diferents sectors temen que acabi deslocalitzant la inversió en Europa.

Plans ambiciosos que injectaran milers de milions per finançar la transició ecològica de les seves indústries. Això ha provocat que des dels fabricants europeus d'automòbils fins a diferents sectors industrials a Espanya, hagin reclamat en les últimes setmanes a la Unió Europea (UE) que prenguin mesures en aquest aspecte, flexibilitzant l'accés a les subvencions i promovent exempcions fiscals per evitar que la inversió europea en tecnologies verdes acabi als Estats Units.

Ara, el Parlament Europeu ha recolzat aquest nou pla industrial per eliminar barreres i poder competir amb les potències dominants. Per a això, els eurodiputats insisteixen a millorar la base industrial europea, flexibilitzar de manera temporal i delimitada els ajuts d'Estat i crear un Fons per a la Sobirania Europea.

En una resolució adoptada pel ple reunit a Estrasburg (França), els eurodiputats reivindiquen la necessitat d'una estratègia "eficaç per redistribuir, ressituar i relocalitzar indústries a Europa", mentre apunten la importància de millorar els mitjans de producció de la UE en tecnologies estratègiques clau, com per exemple l'energia solar i eòlica, les bombes de calor o les bateries.

Un fons comú per evitar la fragmentació d'ajuts

A més, reclamen a l'Executiu comunitari una actitud "més ferma" davant la competència deslleial en el pla internacional per subsidis "injustificats" d'altres països a les seves indústries i es refereixen amb especial preocupació a les condicions de la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) dels Estats Units. Una altra de les claus que recalquen els eurodiputats és la de comptar "com més aviat millor" amb procediments d'autorització "ràpids i previsibles" per als nous projectes d'energia renovable.

Així mateix, advoquen per accelerar els mitjans de producció d'una energia "assequible, segura i neta" a disposició de la indústria, mentre es juga per l'estalvi energètic i les mesures d'eficiència energètica. Els eurodiputats recullen també la preocupació per assegurar l'accés a les matèries primeres fonamentals com a base per encarar amb èxit la transformació ecològica i digital.

Quant a la possibilitat de comptar en el futur amb un "Fons per a la Sobirania Europea", els eurodiputats creuen que hauria de perseguir l'objectiu d'evitar la fragmentació causada pels règims nacionals d'ajuts d'Estat "descoordinats" i garantir una resposta eficaç i veritablement unida a la crisi.

En aquest sentit, la resolució europarlamentària considera que el fons haurà de reforçar l'autonomia estratègica de la UE i les transicions ecològica i digital, integrar-se al pressupost de la UE a llarg termini i mobilitzar inversions privades. Respecte dels subsidis públics, els eurodiputats advoquen per una simplificació dels tràmits i per permetre una flexibilitat "específica, temporal, proporcional i coherent" amb els objectius comuns.