El Banc Central Europeu (BCE) manté els tipus d'interès en el 2%, un nivell que sosté des del juny de l'any passat. L'organisme que presideix Christine Lagarde ha celebrat aquest dijous la seva primera reunió de política monetària des de l'inici de la guerra a l'Iran i ha decidit deixar intacte el preu del diner, tot i que hi haurà pujades futures si no s'aconsegueix controlar la inflació.

"La guerra a Orient Mitjà ha incrementat significativament la incertesa del panorama econòmic, generant riscos a l'alça per a la inflació i riscos a la baixa per al creixement econòmic. Tindrà un impacte significatiu en la inflació a curt termini a causa de l'augment dels preus de l'energia. Les seves conseqüències a mitjà termini dependran tant de la intensitat i la durada del conflicte, com de com els preus de l'energia afectin els preus al consumidor i a l'economia", explica l'organisme des de Frankfurt aquest dijous.

El BCE revisa a l'alça les previsions d'inflació per a aquest 2026 en comparació amb les projeccions de desembre. En l'escenari base, l'organisme preveu que la inflació general aconsegueixi el 2,6% enguany, el 2% en 2027 i el 2,1% en 2028. El motiu és que els preus de l'energia seran més alts per la guerra. Per a la inflació sense incloure energia ni aliments, el personal projecta una mitjana del 2,3% en 2026, el 2,2% en 2027 i el 2,1% en 2028.

D'altra banda, el BCE preveu un creixement econòmic mitjà del 0,9% en 2026, de l'1,3% en 2027 i de l'1,4% en 2028. Això implica una revisió a la baixa, especialment per a 2026, a causa dels efectes globals de la guerra en els mercats de matèries primeres, els ingressos reals i la confiança.

El Banc Central Europeu manté la seva política de prudència i explica que "no es compromet per endavant amb una trajectòria específica dels tipus d'interès". Si no decidirà, en cada reunió, quina és la postura de política monetària més adequada en funció de les perspectives d'inflació i els riscos associats. I la durada de la guerra a Orient Mitjà, serà clau.

No obstant això, recorda que el seu objectiu és garantir que la inflació s'estabilitzi en el 2% a mitjà termini. La pròxima reunió del BCE, està prevista per a l'últim dia d'abril.

La FED també deixa intactes els tipus

El BCE segueix així els passos de la FED, que aquest dimecres va decidir deixar sense canvis els tipus d'interès en el rang objectiu del 3,50% al 3,75%, en mínims de finals de 2022. I també del Banc del Japó, que aquest mateix dijous ha mantingut el tipus d'interès de referència "entorn del 0,75%", tot i que la institució ha advertit de la necessitat de vigilar l'impacte que la pujada dels preus del petroli arran del conflicte a l'Orient Mitjà pugui tenir en la inflació.

Els experts fa dies que apunten que el BCE deixaria els tipus intactes, ja que amb prou feines han passat 20 dies des de l'inici de la guerra a l'Orient Mitjà i és difícil calibrar-ne l'impacte en els preus. Tanmateix, tots coincideixen que sí que hi haurà pujades de tipus aquest 2026 si la inflació es descontrola a conseqüència del conflicte, que ja ha disparat els preus del petroli i l'energia.   

De fet, això ja va passar a la guerra d'Ucraïna. El juliol del 2021, el BCE va decidir apujar els tipus d'interès per primera vegada en onze anys amb l'objectiu de contenir la inflació. I això va passar, a més, després d'anys de tipus d'interès negatius. La primera pujada va ser del 0,5%, però tot just dos anys després, els tipus ja estaven al 4,5%.

Des del setembre de 2023 i fins al juny del 2024, els tipus es van mantenir en el 4,5% per baixar la inflació al 2% (que és l'objectiu que persegueix el BCE). A partir de llavors, va començar la desescalada, que va durar un any. I des del juny del 2025, es mantenen intactes en el 2%, el seu nivell actual. A començaments d'aquest 2026, els analistes no esperen ni retallades, ni pujades, però després de l'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà, tots apunten que és probable que enguany es produeixi alguna pujada.