Els sectors que formen l'Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola han reclamat una "acció decidida" per part de les autoritats europees davant del pla d'estímuls de Joe Biden als Estats Units, emmarcat en la famosa llei de reducció de la inflació (Inflation Reduction Act, IRA) aprovada l'agost de 2022. Una mesura que mobilitzarà 437.000 milions de dòlars en els propers 10 anys al país nord-americà, dels quals 369.000 es concentraran en un programa d'acció climàtica a través de crèdits fiscals i ajuts directes.

En aquest sentit, la Indústria demana a Brussel·les de mantenir la competitivitat davant la posada en marxa del programa dels EUA, segons ha informat aquest dilluns a través d'un comunicat. Els signants del manifest defensen la necessitat de desenvolupar una política industrial pròpia per a la Unió Europea, basada més en l'incentiu i no només en la regulació i la penalització.

L'Aliança està constituïda per companyies espanyoles de diferents sectors industrials: Anfac (automoció), AOP (refinament), Aspapel (paper), Feique (química i farmàcia), FIAB (alimentació i begudes), Oficemen (ciment), Primigea (matèries primeres minerals), Sernauto (components d'automoció) i Unesid (siderúrgia).

A més dels incentius a la inversió, també apunten que s'haurien d'impulsar reformes estructurals de les regulacions industrials, energètiques i en I+D+i d'Europa. La sol·licitud ha sorgit com a resposta als efectes que es preveuen que ocasioni la implantació del programa d'acció climàtica nord-americana, del qual es tem la deslocalització de les inversions des d'Europa cap al país nord-americà.

Es pot destacar que, amb aquest context, la Unió Europea (UE) va presentar el passat 1 de febrer el pla per a la nova estratègia industrial que flexibilitzarà l'accés a les subvencions verdes per contrarestar les mesures dels Estats Units i la Xina. L'estratègia de Brussel·les també passa per utilitzar una part dels fons de recuperació per finançar exempcions fiscals concedides a inversions en tecnologies netes, entre altres mesures.

Demanen preus energètics més competitius

Per la seva part, l'Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola preveu que les mesures dutes a terme pel Govern de Joe Biden abarateixin els preus de l'energia notablement als Estats Units, la qual cosa suposaria una forta amenaça per a la competitivitat de les empreses espanyoles.

És per això que els representants d'aquesta aliança industrial espanyola temen que el projecte generi una forta dependència europea sobre les matèries primeres dels Estats Units, com les que ja té sobre el petroli, el gas natural i determinats minerals. Per combatre aquest desnivell, els sectors industrials d'Espanya reclamen a la Unió Europea uns preus energètics més competitius, ja que "els consumidors no s'estan beneficiant dels menors de generació de les tecnologies renovables".

Des de l'Aliança també demanen que Brussel·les dugui a terme una sèrie de mesures entre les quals es troben: revisar el funcionament del mercat de drets d'emissió "per limitar la ingent afluència d'especuladors que distorsionen el preu"; impulsar de forma homogènia la captura, emmagatzemament i utilització del CO2 com a matèria primera; donar suport al desenvolupament de l'autoconsum industrial; garantir un marc d'evolució estable i a llarg termini de tecnologies renovables substitutives dels combustibles fòssils (hidrogen, biometà, gasos renovables, ecocombustibles neutres en emissions); potenciar l'explotació de matèries primeres i minerals crítics i estratègics per a certs sectors; promoure el lideratge tecnològic i industrial europeu mitjançant programes de suport a la I+D+i en tecnologies clau per a la transició energètica i digital i agilitar els procediments tècnics i administratius per a la posada en marxa de plantes industrials.

Més enllà d'aquesta bateria de mesures, l'Aliança reclama una regulació homogènia per a tota la Unió Europea. "Si es permet que cada estat membre habiliti el seu propi marc d'incentius, únicament provocarem que als països amb més deute i menor capacitat pressupostària, com és el cas d'Espanya, s'incrementi el risc de desinversió industrial", han destacat.

Finalment, els signants del comunicat han demanat que el nou model d'ajuts europeu corregeixi els errors experimentats amb els fons 'Next Generation', incorporant terminis realistes per a l'execució d'inversions, simplificant els procediments de participació i incrementant la dotació tant europea com nacional per evitar que cap inversió productiva o tecnològica no quedi sense executar-se.