L'empresa pública L'Energètica, que va néixer l'any 2022 amb l'objectiu de descarbonitzar l'electricitat i l'energia que fa servir la Generalitat a Catalunya, tancarà l'any 2025 amb una producció elèctrica renovable deu vegades superior a la del 2024, tot passant de 55 GWh a més de 500. També es multiplica per 10 la potència instal·lada, que passa de 5 a 50 MW aproximadament i la facturació es multiplicarà per 6, ja que passarà dels 9 milions als 56, segons expliquen des de la companyia a ON ECONOMIA. 

Per tal d'aconseguir descarbonitzar l'activitat del Govern, L'Energètica està assolint diverses estratègies per tal de produir renovables. Mitjançant crides públiques per al sector privat, efectua la compra de parcs fotovoltaics o la participació en alguns d'ells, com va fer a la planta fotovoltaica Sol del Bages, a Sant Fruitós de Bages, amb una capacitat de 2,94 MWp. 

L'empresa pública també instal·la plaques fotovoltaiques d'autoconsum als edificis públics, com per exemple les 3.000 que instal·larà als centres operatius dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una inversió total d'1,57 milions d'euros i  una generació de 1.680 kWp. 

Ara bé, el director general de L'Energètica, Daniel Pérez, alerta que "el càlcul és que el 20% de la Generalitat es pot fer amb autoconsum". "Ho hem de fer i ho farem el 2030 i no el 2040, però no és suficient. El gruix ha de venir amb projectes a terreny". 

Per això, a més de l'autoconsum i de les crides públiques, L'Energètica instal·la els seus propis parcs de generació. Ho fa a Vidreres, a la província de Girona, on instal·la el seu primer parc fotovoltaic amb una generació de 6,21 GWh que ha d'abastir la planta dessalinitzadora d’ATL a la Tordera.

"Quan podem, connectem els parcs a edificis públics. Però la normativa no ajuda, perquè l'edifici ha d'estar com a molt a 2 quilòmetres de la instal·lació. En cas que no puguem fer-ho, fem un PPA virtual, com hem fet amb la dessaladora", explica Pérez. El PPA és un contracte de compravenda d'energia a llarg termini i amb l'aportació a xarxa dels MW dels parcs es compensa el consum dels edificis públics a altres punts. 

Ara mateix, L'Energètica té a més participacions en dos parcs eòlics, dues hidroelèctriques i dos parcs fotovoltaics. I porta a terme estudis preliminars per participar en un projecte de central hidroelèctrica reversible a la Baells, al Berguedà. Seria la primera central reversible a conques internes de Catalunya i permetria avançar en els plans d'emmagatzematge elèctric, que preveuen un augment de prop de 3.000 MW en la tecnologia hidràulica de doble bombeig en les dècades vinents. 

Tot i que L'Energètica necessita ara mateix multiplicar per 200 la seva generació per assolir el repte de cobrir el 100% de l'electricitat de la Generalitat i arribar als 1.000 MW necessaris, "aquesta necessitat creixerà perquè hi haurà més consum", explica Pérez, "quan assumim la gestió de Rodalies, si s'instal·len més dessalinitzadores, si es fa el Tramvia de Tarragona, etc", afegeix. 

L'altra pota de L'Energètica és l'electrificació de l'automòbil, que és un dels grans pilars de la descarbonització de l'economia a Europa i tot el món. L'Energètica col·labora treballant amb altres administracions per arribar als 9.000 punts de recàrrega a tota Catalunya, per tal d'arribar a més de 40.000 usuaris. La principal funció és posar punts de recàrrega a edificis públics, però quan sigui convenient obrir-los a l'ús d'altres usuaris.  

El director de L'Energètica, que prové del sector privat, explica que "la proposta sempre ha sigut que L'Energètica es mantingui per la seva pròpia activitat", tot i que al principi hi ha una inversió de capital públic per part de la Generalitat. "La nostra despesa no pot dependre de subvencions", afegeix. Amb resultats que busquen per ara no tenir pèrdues ni beneficis, Pérez espera que en un futur amb beneficis es decideixi "si es reparteixen dividends entre el sector públic per retornar les aportacions o bé es reinverteixen".