Miquel Àngel Ribes, alcalde d'Ascó i màxim representant dels municipis amb centrals nuclears a Espanya, ha manifestat una profunda decepció després que el Congrés dels Diputats rebutgés prorrogar la vida útil de les centrals d'Ascó I, Cofrents i Almaraz. Ribes, que a més ostenta la vicepresidència de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals nuclears (AMAC) i la presidència de la Coordinadora de Municipis Nuclears (COMUN), ha assegurat que amb aquesta decisió "es perd una oportunitat molt important" per al futur energètic del país. No obstant això, es mostra contundent en assenyalar que "encara no està tot dit" i ha avançat que el col·lectiu que representa continuarà pressionant perquè les formacions polítiques assumeixin els "compromisos necessaris" després del que ha descrit com a "desengany" profund.
La votació s'ha dut a terme en el marc de la llei de mobilitat sostenible, on el Partit Popular va introduir una esmena per estendre la vida operativa d'aquestes instal·lacions. L'abstenció dels set diputats de Junts, sumada al vot en contra d'ERC, ha estat determinant per enfonsar la proposta. Per a Ribes, aquest posicionament representa una "falta de valentia" i una decisió que anteposa "la ideologia a la responsabilitat de l'estratègia energètica de tot un país".
L'alcalde d'Ascó ha anat més enllà en la seva crítica, lamentant que des de l'apagada general del passat 28 d'abril, un esdeveniment que va posar en relleu la vulnerabilitat del sistema, "els partits polítics no hagin pres cap mesura" de fons per assegurar el subministrament. Ribes està convençut que el debat sobre l'estratègia energètica de l'Estat i, especialment, de Catalunya, és un assumpte ineludible que s'ha d'afrontar amb realisme. "Si realment volem assolir els compromisos de descarbonització per al 2050, caldrà continuar apostant per l'energia nuclear", ha sentenciat, situant aquesta font d'energia com a peça clau en la transició ecològica.
El paper complementari de l'energia nuclear
Des de la seva doble condició de vicepresident d'AMAC, Miquel Àngel Ribes ha reivindicat un model energètic pragmàtic. Ha argumentat que "el repte energètic del país" no passa per una exclusió de les fonts, sinó per la complementarietat. Segons la seva visió, és imprescindible mantenir les plantes atòmiques i fer-les treballar acompanyades de les energies renovables, assegurant així una electricitat estable, assequible i amb zero emissions durant el procés de transició.
En resposta als arguments sobre la seguretat, habituals en els detractors de l'energia nuclear, Ribes ha defensat amb rotunditat el registre del sector a Espanya: "Són centrals nuclears segures, totes les que hi ha a Espanya, i poden continuar operant encara molts anys més". Aquesta afirmació busca tranquil·litzar la població i contrarestar els discursos que assenyalen el risc d'allargar la vida útil d'instal·lacions que, en alguns casos, com Ascó I, fa dècades que estan en funcionament.
Més enllà del debat energètic, Ribes ha volgut posar l'accent en les conseqüències socioeconòmiques immediates per als territoris afectats. Des d'AMAC, sense embuts, que el tancament de les centrals segons el calendari actual "destrossarà" les economies no només dels municipis que les acullen, sinó de tot el seu entorn. "Depenem al 100% de la central nuclear. Totes les empreses de la zona hi viuen indirectament, i aquest tancament és nefast", ha denunciat, pintant un quadre de futur inquietant per a les comarques de l'Ebre i la Ribera.
L'alcalde ha afegit una capa addicional de complexitat al problema: el calendari de tancament actual (2030 per a Ascó I, 2032 per a Ascó II i 2035 per a Vandellòs II) limitarà la disponibilitat i l'efectivitat dels Fons de Transició Justa. Aquests fons, destinar a garantir "la tan necessària diversificació econòmica" del territori, estan dissenyats per actuar abans del tancament definitiu. Un calendari ajustat, segons Ribes, impedeix una transició ordenada i condensa els esforços de reconversió en un període massa breu, augmentant el risc de despoblació i recessió local.
L'enrenou amb els partits polítics
El malestar en el sector nuclear no es limita als representants municipals. El Partit Popular, impulsor de l'esmena, ha assenyalat directament a Junts com a responsable del fracàs de la proposta. La diputada popular Elisa Vedrina, l'única representant de Tarragona i l'Ebre que ha votat a favor de la pròrroga, ha acusat Junts de continuar "salvant" el govern espanyol malgrat el trencament anunciat. "No ens sorprèn que els independentistes de Junts i ERC votin en contra del futur de Tarragona i de Catalunya, ni tampoc que ho facin el PSC i els Comuns. Amb aquesta decisió posen en perill la capacitat energètica de Catalunya i la competitivitat de tota la província", adverteix Vedrina, polaritzant encara més el debat i situant-lo en el terreny de la lluita política estatal.
En un tom més resignat, però igualment crític, Ribes ha reconegut que decisions com la d'aquest dijous "impedeixen que ara es puguin resoldre les sol·licituds de retardar el tancament". Així i tot, s'ha mostrat obstinat a no llençar la tovallola: "Encara hi ha algun camí a seguir" i ha vaticinat que el govern de Pedro Sánchez "haurà d'afrontar" aquest debat més tard o d'hora. La seva última reflexió, però, ha traslladat una sensació d'abandonament: "Fa molt temps que treballem, però sembla que als municipis, al territori, a la ciutadania en general, no se'ns escolta". Una queixa que resumeix el malestar d'un sector que es veu al límit d'un abisme econòmic i energètic.