"Seguirem esperant". Des del Parc Tramuntana, projecte conjunt de Bluefloat i Sener per a construir un parc eòlic marí a la Costa Brava, prefereixen no valorar la demora del Govern espanyol i la tensa espera per l'aprovació del Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), que marcarà els territoris on es podran construir turbines al mar. "Fa temps que seguim tots els consells de ministres", reconeixen. Però altres fonts del sector sí que reconeixen "decepció" després que la sotsdirectora general per a la protecció del mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Itziar Martín Partida, assegurés a una conferència amb enginyers del sector que l'ordenament marí s'aprovaria aquest dimarts en Consell de Ministres. Molts ho donaven per fet. La patronal Associació Empresarial Eòlica (AEE) estima que l'eòlica marina pot moure 50.000 milions d'euros fins al 2050 -directes i indirectes- i generar 55.000 llocs de treball. Però no començaran a fer-ho fins que no estigui aprovada la regulació territorial del mar que ho ha de permetre.
"Allò era una declaració oficial en un acte oficial!", lamenta la font del sector que reconeixia decepció i que treballa conjuntament amb desenvolupadors de projectes que estan pendents d'aprovar els pressupostos per cada instal·lació, preparar els recursos d'enginyeria i publicar ofertes de feina amb la data exactament del dia que s'aprovi el POEM. "Ja son moltes vegades que hem pensat que ho dirien i no ho han dit", afegeix aquesta font, tot i que ningú, ni des del ministeri ni des de les empreses, sap explicar ben bé el motiu de la llarga espera. El POEM s'esperava per finals de l'any passat, després que al mes de juny es publiqués un primer esborrany que va sortir a consultes.
A la seva presentació, Martín Partida també va detallar les zones on s'ha de poder construir eòlica marina. Són Galícia, amb la zona explotable més extensa, la Costa Brava, Canàries, dues zones a Andalusia (costes de Màlaga i Granada). Els assistents es mostraven "sorpresos" pel que consideraven "una notícia important" que feia temps que esperaven. Però ara, de nou, toca esperar als consells de ministres de les "setmanes vinents", paraules de la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, en els darrers dies. El golf de Cadis, com a zona amb maniobres de defensa, el cap de Gata, per la pesca d'arrossegament, i les Balears finalment s'han quedat excloses de l'ordenació, segons el que va explicar la tècnica durant la conferència.
En total, tal com es pot comprovar a la web del ministeri, són 18 les empreses que estan registrades al ministeri i que aspiren a ocupar un lloc en aquest negoci encara per néixer a Espanya amb fins a 40 projectes que esperen començar a ocupar el mar amb turbines en les sis regions que quedaran en principi operatives. Per ordre de projectes encetats, Grup Cobra, amb nou projectes, Capital Energy, amb sis, Iberdrola (quatre), la col·laboració entre Bluefloat i Sener (quatre), Ferrovial (tres), Abei Energy (tres), Saitec (dos), EDPR i Engie (dos), Enerocean (dos), Greenalia (un) Magtel (un) i Iberblue Wind (un) són les empreses que estan preparades darrere la línia de sortida d'una cursa milmilionària. La suma dels candidats a instal·lar eòlica marina a Espanya és de 14.221 MW. Per megavats projectats, la unió de Sener i Bluefloat lidera els MW projectats, per davant de Cobra, Iberdrola, Ferrovial i Capital Energy. Acciona, Enerocean, EDPR i Engie, Greenalia, Naturgy i Equinor, Magtel, Abei Energy són altres de les empreses amb candidatures.
Iberdrola, Ferrovial, Parc Tramuntana, Grup Cobra i Capital Energy, preguntades per ON ECONOMIA, s'han abstingut de fer comentaris sobre la cursa per l'eòlica marina i l'expectació que els genera el POEM. Des de la patronal AEE, reconeixen que el sector eòlic està "expectant" per l'aprovació del POEM, "una fita necessària perquè avanci el desenvolupament de l'eòlica marina al país" i que esperen que s'aprovi "com abans millor". "És urgent desenvolupar els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) i un marc regulador específic per a l'eòlica marina amb un enfocament industrial. En paral·lel, és necessari establir un calendari/objectius per a l'eòlica marina que faciliti la inversió i ofereixi visibilitat per al desenvolupament d'aquesta tecnologia al país", defensa Juan Virgilio Márquez, director general de l'AEE.
Des del sector recorden també que sense el POEM no es pot encetar el procés que estableix com a meta de cara al 2030 la instal·lació de 3 gigavats (GW) d'eòlica marina. Segons estimen, un cop activada, l'eòlica marinaaportarà entre els anys 2025 i 2050 49.607 milions d'euros, entre els quals 40.874 milions seran d'impacte directe i 8.733 milions derivats de la indústria. La patronal preveu també crear més de 7.000 llocs de feina fins al 2030 i 17.438 més entre 2045 i 2050. O sigui, que hauria de generar 55.000 llocs de treball en els 27 anys vinents.
Pendents dels requisits pel concurs
Un cop aprovat aquest "mapa del tresor" que serà el POEM, tanmateix, cada projecte presentat haurà de complir uns requisits encara per determinar per l'administració per entrar a concurs, així com presentar plans d'avaluació ambiental que habilitin la implantació en l'ecosistema. Per tal de decidir a quines zones es podrà i a quines no construir energia eòlica marina, s'han elaborat estudis d'avaluació ambiental i s'han tingut en compte diferents criteris. Un d'ells és que bufi un vent de més de 7,5 metres per segon i l'altre que la profunditat del mar sigui inferior a 1.000 metres. Ho va explicar, de nou, Itziar Martín Partida durant la seva intervenció.
Un cop s'identifica el potencial per construir eòlica marina, es desestimen zones de protecció ambiental o d'incompatibilitat amb la biodiversitat (especialment aus, tot i que també influeix el fons marí), de trànsit marítim que puguin interrompre l'activitat i altres incompatibilitats relacionades amb activitats d'interès general com la pesca. "Hi ha regions en les quals el recurs és molt bo, però la zona vermella de biodiversitat és molt gran", va explicar la representant del ministeri. És a dir, restant les zones on hi ha potencial eòlic a les zones amb biodiversitat protegida i altres activitats d'interès general, surt com a resultat el mapa on es podrà desenvolupar l'eòlica.
Per activar l'eòlica marina, el govern espanyol ja ha aprovat una primera convocatòria de subvencions de 240 milions d'euros de la mà de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic), que ha rebut el nom de Renmarinas Demos i que venç el pròxim 31 de gener, potser abans que ni tan sols estigui aprovat el POEM.
A Galícia, segons es pot comprovar a la seu electrònica del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, hi ha fins a nou candidats a construir parcs eòlics, entre ells el el parc eòlic Nordés, inicialment de 525 MW, projectat per BlueFloat i Sener, suma d'empreses que també ha projectat el Parc Tramuntana davant del golf de Roses.
El grup Cobra, que també té un projecte candidat al golf de Roses, té el segon candidat més potent a la costa galega, amb una previsió de 1.000 megawatts pic amb el parc eòlic marí Galwind. Només a la Costa Brava, hi ha sis candidats pel parc, que podria costar prop de 2.000 milions d'euros segons estimen diverses fonts del sector. Són Ferrovial, Saitec, Iberdrola, Cobra, Capital Energy i una col·laboració entre Bluefloat i Sener. Els candidats oscil·len entre els 500 i els 1.200 MW de projecció.