La Generalitat ha reclamat al govern espanyol mitjançant al·legacions al marc normatiu presentat el mes de febrer passat poder participar, al costat dels Ajuntaments de la zona, de la subhasta pública que donarà inici a la cursa de les empreses per l'eòlica marina a la Costa Brava. A més, ha sol·licitat que els criteris no econòmics, vinculats a l'impacte ambiental i al desenvolupament socioeconòmic de la regió, augmenti la seva importància del 30 al 50%, a condició que es prioritzi no només la proposta més barata, sinó la que deixi un millor llegat a la zona.
Fa ja un any, el març de 2023, el govern espanyol va aprovar el mapa dels Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim, que determina les regions on es permetrà el desenvolupament de turbines al mar, un full de ruta que arribava després d'anys d'espera i amb almenys un any de retard respecte a l'anunciat als actors del sector. Malgrat l'oposició d'una plataforma que uneix a un sector d'ecologistes, pescadors i empresaris del turisme amb el suport d'alguns Ajuntaments, la Costa Brava, sota la denominació de LeBa 1, va entrar en els plans del mapa del tresor, així com les costes de Galícia, Astúries i Cantàbria, una àmplia zona de la costa andalusa i dues àrees davant les Baleres i les Canàries, respectivament.
Dilluns passat, va finalitzar el termini d'al·legacions a la proposta de marc normatiu per a l'eòlica marina que el Govern espanyol va presentar, també amb mesos de retard, el mes de febrer passat. I algunes comunitats, entre les quals es troba Catalunya, així com la patronal de l'eòlica marina i altres entitats, han presentat les seves propostes per millorar la subhasta amb la qual s'ha d'iniciar una cursa que pot arribar a moure aproximadament 50.000 milions d'euros, segons fonts del sector, i a la qual ja s'han apuntat grans empreses com a Grup Cobra, Capital Energy, Iberdrola, Ferrovial o Abei Energy.
El departament d'Acció Climàtica ha presentat un paquet d'al·legacions que ha elaborat juntament amb principals municipis implicats amb l'objectiu d'"incloure la participació del territori en la presa de decisions i augmentar la ponderació dels criteris no econòmics en la subasta del règim econòmic i de la capacitat d'accés a la xarxa elèctric per a aquests projectes, per tal que es converteixin a veritables tractors tant d'activitat com de coneixement i que minimitzin possibles impactes negatius sobre altres activitats".
Impacte ambiental i socioeconòmic
Entre els criteris no econòmics que la Generalitat demana d'incloure en la subasta, ha elaborat un llistat a més de demanar que el seu pes pugi del 30 al 50% d'importància. Demanen que es tinguin en compte aspectes vinculats al disseny del projecte, com la distància de la costa, el radi d'ocupació de l'espai, el compromís amb la divulgació i el coneixement i també la reducció de l'impacte ambiental. Reclama així que les propostes que minimitzin l'impacte sobre el paisatge i sobre la fauna i flora marítima siguin tingudes en compte.
A més, Catalunya demana que es valori la proposta socioeconòmica vinculada a la zona, com el seu potencial per desenvolupar una indústria i millorar l'economia de la regió, l'impacte sobre el sector turístic i l'economia local i els efectes sobre l'ocupació i la cadena de valor de la indústria local. Finalment, la Generalitat, que ha fet les reclamacions de la mà dels Ajuntaments implicats en la subasta, demana que es facilitin els espais per a usos científics i de recerca i que s'optimitzi l'espai perquè els promotors l'utilitzin de la manera més coherent.
A la Costa Brava, l'àrea delimitada per construir eòlica marina és de 249 quilòmetres quadrats que es construiran a 12 quilòmetres del golf de Roses. Abans, es construirà una plataforma pilot d'investigació que servirà per estudiar els efectes de l'eòlica marina i que ha impulsat el departament d'Acció Climàtica.
L'àrea marítima davant de la Costa Brava ja té cinc candidats, a més del pilot, abans fins i tot que s'aprovi el marc regulador. Capital Energy, Iberdrola, Ferrovial, Cobra i un projecte format per Bluefloat i Sener, amb nom Parc Tramuntana, somio els que competiran en principi per aquest espai, encara que fins que s'obri la subhasta es poden presentar nous projectes. La potència instal·lada davant el golf de Roses serà d'entre 500 i 1.000 MW en principi.