Pot la política de Joe Biden, president dels Estats Units, posar en risc la producció de bateries elèctriques en el municipi extremeny de Navalmoral? La Federació Europea de Transport i Medi Ambient ha elaborat un estudi amb què quantifica aquest risc i alerta que més de tres quartes parts (un 79%) de la producció espanyola de bateries elèctriques i un 68% de la producció europea estan en risc. Per què? Perquè "la llei de subsidis de Biden ha suposat unes inversions molt atractives per als fabricants que podrien decidir traspassar allà les seves fàbriques", explica Carlos Bravo, responsable de polítiques de la federació a Espanya.

Per valorar si existeix risc, i si aquest és elevat, mitjà o baix, que una fàbrica de bateries es freni o s'acabi traslladant als Estats Units, la federació d'organitzacions sense ànim de lucre sobre transport i medi ambient ha tingut en compte sis factors. El primer és si el projecte ha rebut ja finançament per dur a terme el seu projecte. El segon, si s'ha definit la localització. I el tercer en quina fase es troben la construcció i els permisos. El quart factor és si existeixen inversions ja realitzades de fabricants europeus i si aquests han rebut fons europeus. El cinquè element de risc ha de veure si tenen producció als Estats Units o si tenen algun projecte planificat allà i el sisè, en cas que no hi hagi una producció als Estats Units, si les empreses tenen aliances allà.

Així, un projecte que no ha rebut encara finançament ni està ubicat que va a càrrec d'una empresa que ja té producció als Estats Units estaria en el rang major de risc. Les fàbriques de Freyr a Geòrgia i Finlàndia, així com la italiana Italvolt a Scarmagno i Microvast són les que corren més risc de perdre la seva producció o part de la seva producció en benefici del mercat nord-americà. La fàbrica alemanya de Tesla en el municipi alemany de Grünheide es mou entre els riscos mitjà i alt, segons l'estudi.

Entre les fàbriques espanyoles, l'estudi apunta a un risc més important en el cas de la fàbrica Envision, projectada a Navalmoral, on veu un perill mitjà per a 10 dels 30 GWh projectats i alt per als altres 20 a què traslladi la seva producció als Estats Units. La gigafactoria de Volswagen a Sagunt té un risc mitjà de perdre la meitat dels 40 GWh projectats i sota de perdre la resta. Phi4Tech, a Badajoz, té un risc baix de perdre cinc GWh i mig de perdre els altres quinze. Inobat, projectada a Valladolid, però encara sense ubicació, corre un risc encara major.

Segons l'informe, a Europa hi ha en risc més de dos terços (68%) de la capacitat de fabricació de bateries d'ions de liti, que podria frenar la seva expansió de cara a 2030. Per països, Alemanya i Itàlia són els països amb més GWh en risc alt de pèrdua, 87 el país germànic i 45 el transalpí, mentre que Espanya és un dels països amb més ràtio de GWh en un nivell de risc intermedi, 72 dels seus 120 Gwh projectats, vint dels quals es troben en elevat risc.

"El risc més plausible és que ampliacions que estaven previstes es frenin i se substitueixin per construccions als Estats Units, on Biden ha dut a terme polítiques fiscals molt atractives per a aquestes inversions", reflexiona Ric, que veu a la publicació, el proper 14 de març, de la Industry Net Zero Act, resposta europea de Von der Leyen a la Inflation Reduction Act (IRA) de Biden, un "bon punt de partida" per frenar riscos de fuga, però que "pot ser insuficient". "Per competir amb la llei de Biden faran falta diners nous, i per a això haurà d'activar-se el fons sobirà d'Europa haurà de reactivar-se".