L’especulació immobiliària ja és una realitat a Sagunt, que acollirà la fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics de Volkswagen previsiblement l’any 2026 i es preveu que creï 3.500 llocs de treballs directes i fins a 12.000 indirectes, tal com va confirmar el Govern espanyol el passat 9 de novembre. Segons les xifres del portal Idealista, des que el passat mes de març es va saber -tot i que es va confirmar al novembre- que Sagunt acolliria la fàbrica de bateries, els preus de venda d’habitatge a la ciutat s’han incrementat un 11%, quatre vegades més que a Barcelona, on ha augmentat un 2,6%. És el doble que la mitja espanyola, que és d’un 5,7% segons el mateix portal, i que a Madrid (un 5%). Sagunt també guanya a València, on l’habitatge de compra ha apujat els preus un 7% des del març. 

El port de Sagunt ja fa temps que està en expansió, i si la pujada de preu es mira en termes anuals és més gran, d’un 15,3% respecte al novembre de l’any passat. De nou, una xifra gairebé quatre vegades superior a Barcelona (4%), a la mitja espanyola (5,4%), a Madrid (8,2%) i a la veïna València (11,8%). També és una xifra més alta que la mitja de Balears, que és pel que fa a comunitats autònomes la que més ha pujat interanualment, amb un 8,3% al tercer trimestre respecte al mateix trimestre que l’any passat segons les dades publicades per l'INE aquest divendres. 

Ara bé, fonts del sector immobiliari de la ciutat maneguen dades superiors, amb pujades que podrien ser de fins a un 25 o 35%. Cinc dies després que aquesta informació fos oficial, també es va concretar el desmantellament del port marítim, que durà a terme Sacyr per 5,8 milions en una zona on mesos abans COMSA va adjudicar-se la reforma del passeig Marítim al mateix preu. Tenint en compte que hi ha habitatges que no arriben al portal d’Idealista, la xifra podria ser superior a les immobiliàries. Tenint en compte que l’INE recull una pujada de preus del 7,6% interanual, dos punts per sobre del que reflecteix Idealista, el portal podria marcar al voltant d'un 2% menys que el mercat general. 

La nova fàbrica de bateries atraurà nous treballadors i, per tant, nous habitants, malgrat que hagi sofert alguns entrebancs darrerament, com l’informe negatiu de l’Ajuntament per construir la planta fotovoltaica que abastiria part de la fàbrica. L’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, reconeix a ON ECONOMIA que “l’especulació preocupa” a la ciutat, mentre que des del sector immobiliari reconeixen que ja estan arribant petits inversors, però que el boom encara està per arribar, a mesura que s’acosti la creació de la planta. 

EuropaPress 4679003 imagen aerea parc sagunt (

Panoràmica del Port de Sagunt | Fotografia: Europa Press

La fàbrica, confirmada el passat  9 de novembre, serà possible gràcies als 400 milions d’ajudes estatals que rebrà el Grup Volskwagen, la partida més important dels PERTE, Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transformació Econòmica. Ocuparà 200 de les 568 hectàrees que té Parc Sagunt II, ampliació del Parc Sagunt I, macropolígon inaugurat l’any 2007, però que va necessitar 8 anys per començar a reactivar-se després de quedar pràcticament buit i desert durant la crisi econòmica que va arrencar l’any 2008. 

Ara, el context és diferent i Sagunt rep com “una gran notícia” l’arribada de la fàbrica, segons reconeix l’alcalde, que recorda que “l’anunci de Mercadona va ser clau per atraure altres empreses”. Els supermercats de Juan Roig van obrir una part del seu bloc logístic l’any 2021 i, fins al 2026 preveu haver invertit 330 milions en un recinte de 74.000 metres quadrats que ja durant la seva construcció dona feina a 3.000 persones. 

El parc més gran d'Europa

Ja des de l’any 2019, es preveu aquest creixement del parc, que s’anuncia com el més gran d’Europa i que és estratègic perquè es troba al costat del port i, per tant, dels contenidors que hi arriben. Davant aquest ràpid desenvolupament, la previsió de creixement de la ciutat ja ha atret els petits inversors que compren habitatge per treure-hi rendiment d’aquí a uns anys, quan obri la planta. 

“Ens preocupa l’especulació immobiliària”, reconeix Darío Moreno, tot i que la ciutat té l’avantatge de comptar amb sòl disponible per 15.000 habitatges que es van quedar frenats després de la crisi de 2008, com va passar amb el macropolígon. La ciutat, així doncs, té una capacitat de crear habitatges superior a la que generarà el creixement industrial. Però ni tan sols això ha frenat els moviments especulatius. 

EuropaPress 4847653 vicepresidente segundo conseller vivienda arquitectura bioclimatica hector
El conseller d'habitatge, amb les famílies amenaçades de desnonament de Sagunt | Fotografia: Europa Press

Moreno explica algunes de les mesures que ha pres el consistori per combatre l’especulació: la compra de 150 parcs d’habitatge pública a un fons voltor, la posada al mercat de 100 habitatges amb preu controlat i la posada a disposició de quatre solars per crear 600 habitatges públics. “Hem d’intentar que la gent més vulnerable no quedi expulsada del mercat”, assenyala Moreno. Justament, la setmana passada la Generalitat valenciana comprava per 10 milions d'euros un edifici per tal d'evitar 76 desnonaments a Sagunt. També es construiran altres infraestructures com una Ciutat de la Justícia, “per tal de poder absorbir l’augment de processos judicials” i noves inversions en centres integrats de formació professional, així com l’ampliació d’un centre sanitari.  

Al sector immobiliari, tres operadors de la ciutat reconeixen que els petits inversors ja fa mesos que truquen interessats a comprar habitatge a Sagunt. Un d’ells, un treballador de Seat que veu clarament el nínxol de mercat que s’obrirà amb la fàbrica de bateries, segons reconeix un dels entrevistats. Des de la immobiliària Global Propiedad, el seu responsable Rafa Montesinos explica que tenen en venda 23 habitatges que estan en construcció i una obra de 101 habitatges i una altra de 56 pendent d’iniciar l’obra, així com 96 habitatges més ja construïts i pendents d’entregar. “Hi ha també un altre increment que anirà associat a la construcció de la fàbrica, com ja va passar amb Mercadona, que és de lloguer de temporada. Venen un temps i després marxen”, explica Montesinos. En efecte, l’increment del preu del lloguer (l’oferta és escassa) és encara més alt, del 36% amb relació a l’any passat a la ciutat, i d’un 21% només en el darrer trimestre. 

“Encara és d’hora, els petits i grans inversors encara estan agafant posicions a la zona”, defensa Montesinos, que no observa una frenada de compres per la pujada dels tipus d’interès a la zona. “Aquesta setmana tenim dues o tres operacions segur, tot i que aquestes coses no es tanquen d’un dia per l’altre”, afegeix. “Hi ha un cert nerviosisme per posicionar-se a la zona, veníem d’una inèrcia bona i l’anunci de la fàbrica ha ajudat a tancar projectes d’habitatge que s’estaven estudiant”, completa. 

"Ja no queden pisos barats"

“Ja ens ha arribat algun petit inversor de la zona buscant una finca de tres, quatre o cinc pisets”, explica una altra font immobiliària de la ciutat. “La demanda està per sobre de l’oferta i això ha encarit els preus, clarament. Abans teníem alguns pisets per la franja dels 30-35.000 i d’això ja no queda res, ara tot és pels voltants dels 60 i 65.000 euros”, completa. “Per ara és més gent local que vol aconseguir un rendiment o petits inversors de la zona que no pas gent de fora que vol mudar-se”, afegeix el venedor, que calcula l’augment en un 10 o 15% en els darrers sis mesos.

Ara bé, alerta que el boom encara ha d’arribar: “Hi ha qui ha retirat els immobles del mercat pensant a poder apujar el preu un 20% a dos anys vista”. “En la meva opinió, el boom definitiu arribarà al 2026, quan s’acabi la fàbrica i la gent arribi per treballar-hi”, afegeix, amb un “està tot inventat”, com a fórmula retòrica final. 

L’Alícia, que treballa a la immobiliària Cortés Sagunto, amb 35 anys d’experiència al sector, explica que “ja hi ha empreses que truquen de Salamanca, de Madrid, de Còrdoba” interessades per comprar habitatge a la ciutat. “Vindran empreses satèl·lits, però el venedor aquí és conservador i està retenint l’habitatge”, diu. “L’habitatge barato, de fins a 50.000 euros, ha desaparegut”, afegeix, i ho atribueix a l’arribada de la fàbrica, que fa que els venedors retirin propietats del mercat a l’espera d’un preu més elevat. 

“Hi ha qui ha invertit per posar habitatges de lloguer”, afegeix l’Alícia, que relata amb “sorpresa” la seva experiència amb un dels darrers clients. “Va venir un client que va comprar una casa i em va dir que s’havia assabentat que s’estaven llogant per 1.700. Hi ha molta gent que està posant un sobrepreu, alguns fins i tot s’estan passant i no aconseguiran compradors. Jo no soc molt partidària d’això”, completa.