La Comissió Europea calcula que es necessiten més de 620.000 milions d'euros a l'any en inversions addicionals per complir els objectius climàtics del Pacte Verd i de la transició energètica que vol dur a terme la Unió Europea, una suma que haurà d'arribar, majoritàriament, de finançament privat. A més, es necessitaran 92.000 milions d'euros addicionals per abordar els objectius de la llei per a una indústria de zero emissions netes entre 2023 i 2030.

Així es desprèn de l'informe sobre prospectiva estratègica de 2023 que ha presentat aquest dijous el comissari europeu per a Relacions Interinstitucionals, Maros Sefcovic. Ha proposat de reforçar el paper del Banc Europeu d'Inversions (BEI), ja que creu que pot ser "encara més útil" i "implicar-se encara més" en el finançament d'indústries capdavanteres, mentre els pressupostos dels Estats membre exerciran també un paper important.

Tot i que encara es desconeixen tots els costos i conseqüències de la crisi del clima i la biodiversitat, l'informe recorda que la UE ja té previst gastar 578.000 milions d'euros --almenys el 30% del seu pressupost-- en mesures relacionades amb el clima per al període 2021-2027.

Segons l'informe, la transició cap a la sostenibilitat dependrà que el sector privat garanteixi un finançament "ràpid i suficient", per la qual cosa centrar-se a desbloquejar les inversions privades serà "essencial" per al sector públic, mentre s'ha d'evitar desencadenar una "cursa de subsidis" entre les economies.

La UE ha desenvolupat un ampli marc de finançament sostenible per ajudar les empreses i el sector financer a augmentar les inversions necessàries per a la transició cap a la sostenibilitat, si bé adverteix que encara existeixen diversos reptes com la bretxa en inversions productives entre la UE i altres competidors com els Estats Units, que ha augmentat des de la crisi financera de 2008 fins a assolir el 2% del PIB el 2022.

Accés de noves empreses als fons

A més, les inversions privades es veuen obstaculitzades per la falta d'un veritable mercat únic de capitals i d'una Unió Bancària de ple dret, la qual cosa, segons adverteix l'informe, impedeix de canalitzar l'elevat estalvi de la UE cap al finançament del creixement futur. El text també subratlla la importància de continuar els esforços per facilitar l'accés de les noves empreses i les petites i mitjanes empreses europees a les fonts de finançament de la UE.

Altres eines que esmenta la Comissió per ajudar a augmentar els fluxos financers privats són els incentius fiscals, la contractació pública i sostenible, i les associacions publicoprivades que incentivin els proveïdors perquè adoptin solucions sostenibles.

L'Informe de 2023 es presentarà als Estats membre de la UE en el Consell d'Assumptes Generals del 10 de juliol i juntament amb els treballs sobre prospectiva fets per la Presidència espanyola del Consell de la UE, s'espera també que l'informe de la Comissió alimenti el debat dels dirigents en el Consell Europeu informal de Granada d'octubre.