Ni els més optimistes esperaven una arrencada d'any a les borses tan positiva. Pujades que s'apropen al 15% a Europa i al voltant del 8% als Estats Units (amb l'excepció d'un Nasdaq disparat) enmig d'una pujada de tipus, temors de recessió, crisis bancàries i una inflació subjacent que es resisteix a baixar. Però quan es dibuixa un panorama catastròfic i aquest no es compleix, la psicologia juga les seves cartes i el que és menys dolent es converteix en una gran notícia.

La setmana vinent acabarem el mes d'abril i caurem en un maig que té la seva pròpia cançoneta de vendre borsa i esperar fins al novembre, el famós "sell may and go away". Per als més curiosos, el director d'economia i estratègia d'Allianz Global Investors, Greg Meier, explica l'origen d'aquesta frase, encara que a Espanya maig sempre ha estat un mes dolent per la declaració de la renda i la recança dels més acabalats a posar diners en accions per si els sortia a pagar. "La idea de 'vendre al maig i marxar' fa anys que està arrelada en el lèxic de les inversions. Es diu que va començar a l'antic districte financer de Londres. Els banquers que volien escapar-se de la calor estiuenca venien al maig, marxaven i tornaven el dia de St. Leger Stakes (una famosa cursa de cavalls anglesa que se celebra a mitjans de setembre). El terme es va escurçar i es va popularitzar al segle XX, quan els estrategs de Wall Street van descobrir un patró històric de rendiments de l'índex S&P 500 comparativament més alts des de novembre fins a l'abril. I un vell aforisme anglès associat a les vacances i les apostes hípiques es va convertir en un dels factors estacionals més coneguts del sector de les finances", explica Meier.

Però a més de les tradicions, l'inversor haurà d'estar atent a les dades que es publiquin en una setmana de transició, ja que la part amb més suc arribarà els pròxims 3 i 4 de maig, quan els bancs centrals decideixin sobre la pujada o no dels tipus d'interès. El mercat espera noves alces en ambdós costats de l'Atlàntic de 0,25 punts amb la pregunta de fons de si seran aquestes les últimes de l'any. Les apostes indiquen que sí per a la Fed nord-americana i que no per al Banc Central Europeu (BCE) que haurà de continuar elevant les seves taxes. Però d'aquesta novel·la d'intriga els en parlaré més amb deteniment la setmana que ve.

Ara toca centrar-se en xifres de la setmana que ve. Començant pel més proper, a Espanya es coneixerà la taxa d'atur (s'espera una baixada molt tímida), el PIB del primer trimestre (encara per sobre del 2,5%), així com de l'IPC d'abril, en el qual preocupa l'evolució de la subjacent (descomptant aliments frescos i energia). Així mateix, hi haurà cascada de resultats. Als bancs, BBVA, Santander, Sabadell i Unicaja, afectats per la taxa imposada pel govern espanyol, però encara, generosos i sòlids. Aena, Iberdrola, Enagás, Repsol, Red Eléctrica, Naturgy, Ebro Foods, Deoleo, Mapfre, Cellnex o Ence, entre altres, presentaran els comptes provocant una certa volatilitat d'acord amb la interpretació dels analistes. Encara que més que en els resultats del primer trimestre, caldrà fixar-se en les guies de previsions de les companyies que acompanyen aquestes presentacions.

A mesura que els bancs publiquen els seus resultats, tenim una idea més clara de com van afectar el sector, de manera general, les fallides de bancs regionals del mes passat. Fins ara, l'impacte directe als grans bancs d'importància sistèmica sembla limitat. Al voltant del 15% de les empreses financeres del S&P 500 han presentat ja els seus comptes, i els beneficis han augmentat més de l'esperat pels analistes.

Dos esdeveniments addicionals als EUA ajudaran a preparar l'escenari per a la decisió de tipus per part de la Fed durant la seva reunió del 2-3 de maig. El primer és l'avanç del PIB del primer trimestre, que es publicarà dijous. La Fed d'Atlanta calcula actualment un creixement del 2,5% (dades trimestrals ajustades estacionalment) amb el suport d'un augment del 4,2% en la despesa dels consumidors. El segon és l'índex de preus PCE de divendres. Els analistes preveuen una desacceleració de la inflació subjacent fins al 0,28% intermensual, la qual cosa en termes anualitzats se situaria per sobre de l'objectiu del 2% de la Fed, però en la direcció correcta. Sens dubte, la dada més determinant de la setmana.

Dilluns, a l'altre costat de l'Atlàntic, els inversors alemanys estaran atents a la publicació de l'índex Ifo de clima empresarial d'abril. Suma sis mesos consecutius de pujades gràcies a un clima hivernal inusualment càlid, amb uns preus del gas natural més barats, i a la reobertura de la Xina després de finalitzar la política de "zero covid".

Dijous i divendres, els inversors de la zona euro rebran un diluvi de xifres preliminars del PIB del primer trimestre de l'any. S'espera que França mantingui un creixement estable del 0,1%, Itàlia podria millorar del -0,1% a un creixement pla, Alemanya també podria passar del -0,4% a terreny neutral i la zona euro en general podria romandre plana (totes les xifres en termes intertrimestrals).

A Àsia, el Japó publicarà les vendes minoristes, la producció industrial i l'atur de març. La setmana acaba divendres amb la primera decisió del Banc del Japó sota el seu nou governador, Kazuo Ueda. Encara que s'espera que els responsables polítics mantinguin els tipus en el -0,1%, amb l'augment de la inflació, Ueda podria rebre preguntes sobre els plans per abandonar la política ultraflexible, inclòs el control de la corba de tipus.