Les companyies llancen productes d'intel·ligència artificial (IA) abans que la gent entengui com fer-los servir perquè el destinatari real no és l'usuari, és l'inversor. El navegador Comet de Perplexity i el navegador d'OpenAI il·lustren el fenomen.

L'objectiu central consisteix a sostenir una narrativa de lideratge, consolidar la percepció de “primer en la categoria” i mantenir l'atenció dels mercats durant cada finestra mediàtica rellevant. Un anunci primerenc funciona com a senyal al capital: existeix un camí tecnològic, execució i un equip capaç de moure la frontera amb material per a la següent ronda o per al pròxim report trimestral.

La innovació es comunica com a seqüència de fites públiques i no com a adopció gradual de l'usuari. L'anunci crea "prova" d'avenç sense requerir adopció real. Llistes d'espera, demostracions controlades i mètriques toves compleixen el rol d'indicadors substituts.

Quan un director financer necessita mostrar tracció, un registre d'interès serveix com a proxy de demanda. El cicle s'alimenta mútuament, amb la premsa especialitzada i la seva cobertura de l'anunci, l'amplificació a les xarxes, la resposta de la competència amb el seu propi avançament i el públic general percebent una cursa imparable.

Les companyies llancen productes d'IA abans que la gent entengui com fer-los servir perquè el destinatari real no és l'usuari, és l'inversor

El resultat buscat no és ús quotidià, és temperatura narrativa. Aquesta calor atrau liquiditat, reté talent i encareix la competència. L'enginyeria de l'anunci s'alinea amb calendaris d'inversions, fires tecnològiques i presentacions a analistes. El contingut tècnic es dosifica per maximitzar l'impacte comunicacional. La promesa es defineix en termes amplis i ressonants, i les característiques concretes queden obertes per a futures iteracions.

El producte actua com a marcador de posició en la ment del mercat i bloqueja espai a rivals. Per a qui no és especialista convé mirar indicis simples; per exemple, si l'anunci subratlla potencial més que ús concret, si el material mostra escenaris ideals més que fluxos de treball específics, si la prova pública és breu i si la lletra petita remet a “accés limitat”, el destinatari és l'inversor.

En els casos que la comunicació prioritza la mida del mercat total i els avantatges estratègics, sense explicar amb detall què fa l'usuari en els primers cinc minuts, el destinatari és l'inversor. Si la data de l'anunci coincideix amb una ronda, una conferència de desenvolupadors o un report, el destinatari també és el capitalista. El cost ocult oculta després.

L'usuari rep albercocs verds. La primera impressió queda lligada a una promesa que encara no es compleix. L'adopció real s'alenteix perquè falta claredat d'ús. I la marca queda enganxada a un discurs d'avantguarda permanent que exigeix més combustible.

El resultat buscat no és ús quotidià, és temperatura narrativa. Aquesta calor atrau liquiditat, reté talent i encarereix la competència

L'enginyeria i el producte han de córrer darrere del missatge per assolir-lo. El fenomen no nega que els navegadors amb intel·ligència artificial aportaran valor. La seqüència de llançaments s'organitza com una coreografia per a inversors. Mentrestant, la utilitat arribarà quan el cicle del capital deixi d'exigir novetat setmanal i comenci a premiar casos d'ús sostinguts. Fins aleshores, la góndola mostrarà fruites atractives, però el paladar del públic continuarà esperant maduració.

Les coses com són.