El merescut reconeixement a Aitana en l'última gala de la Pilota d'Or i a Alèxia en les passades edicions com a millors jugadores del món, juntament amb l'excepcional Messi, ens confirma una vegada més que el talent sol ser a casa i que invertir sumes estratosfèriques a fitxar jugadors consolidats que sovint no s'adapten a la cultura i estil de joc del club —Dembélé al FC Barcelona o Eden Hazard al Reial Madrid— és un fiasco econòmic, a més d'una limitació en les expectatives de creixement de molts joves amb talent.

Tant Aitana com Messi van manifestar en els seus respectius discursos que el futbol és, abans de tot, un esport col·lectiu on l'equip assoleix l'excel·lència quan el talent individual es posa a disposició del grup alhora que l'equip actua en favor d'aquest talent.

L'actual crisi financera del FC Barcelona ha obligat la seva directiva a fer més atenció a la Masia, una fantàstica escola de formació de talents, a més de comptar amb un entrenador que hi ha crescut. Un líder que aposta decididament per la meritocràcia, i que no ha dubtat a confiar en jugadors d'una precocitat inaudita. Uns joves que estan configurant l'esquelet bàsic d'un equip que es preveu excepcional. Recordem que el millor equip de la història del FC Barcelona, en paraules del mateix Messi, va estar format majoritàriament per jugadors de la Masia.

La gran contribució d'Aitana Bonmatí i Alexia Putellas és que són un mirall per a molts líders d'organitzacions i empreses

Què podem dir d'Aitana Bonmatí i Alèxia Putellas, ambdues formades al planter blaugrana, que han estat reconegudes com les millors del món? Competitives, líders, jugadores d'equip, temibles per als rivals, però sobretot humils i companyes. La seva actitud i compromís és un referent per a moltes generacions i també una clara aposta per la igualtat, però, sense cap dubte, la seva contribució més important és que són i seran un mirall per a molts líders d'organitzacions i empreses no esportives.

Arribats a aquest punt, és quan ens hem de preguntar per què moltes organitzacions continuen gastant importants sumes en la selecció dels millors candidats del mercat, amb el pretext que són necessaris per enfrontar-se a uns reptes, on els seus propis equips manquen d'una preparació suficient. Candidats que procedeixen d'entorns diferents i que solen requerir un llarg període d'adaptació, els resultats del qual són molt inferiors a les expectatives inicials.

Són empreses que busquen solucions ràpides als problemes i creuen que aquests remeis seran millors si procedeixen de l'exterior, infravalorant a la vegada el talent propi. Una situació que obliga empleats amb un gran potencial a haver d'abandonar les seves empreses, perquè manquen de projectes i plans de carrera adequats o bé estan sota les ordres d'uns líders poc competents que impedeixen el seu creixement. Un cercle altament nociu, que suposa un elevat cost econòmic, la destrucció de l'esperit d'equip i l'empobriment del clima laboral.

Calen uns líders empàtics, assertius, orientats a la qualitat i a la innovació

Per competir en l'actual context BANI (fràgil, ansiós, no lineal i incomprensible), en el qual les estructures jeràrquiques es converteixen en obsoletes i inoperatives, calen uns líders empàtics, assertius, orientats a la qualitat i a la innovació, que siguin capaços d'impulsar els equips cap a l'èxit, mentre mostren la humilitat necessària per considerar-se com un membre més de l'equip. Són directius que saben expressar les seves pròpies limitacions, mentre reconeixen en altres col·laboradors una millor capacitació per a la tasca encomanada a l'equip. Aquesta humilitat no suposa cap signe de debilitat ni de pèrdua d'autoritat. Al contrari, ja que, mitjançant aquest autoreconeixement, el líder es mostra més proper als seus col·laboradors, crea un clima de confiança en l'equip per assumir riscos, s'accepten els errors com a signes d'aprenentatge, i envia un clar senyal d'empoderament i capacitat de delegació en les persones. Lògicament, el líder també té les seves pròpies fortaleses, les quals són reconegudes per l'equip com un referent a seguir.

Els bons caps saben com detectar el talent i extreure tot el potencial dels seus equips, propòsit per al qual existeixen unes metodologies de suport que faciliten l'autoconeixement més gran de les fortaleses individuals que contribueixen a l'èxit d'un equip, però, igual que Xavi al FC Barcelona, confien en la seva gent i els concedeixen l'espai necessari per mostrar tot el seu potencial.