Entra la geopolítica als mercats a cop d'assalt a la localitat russa de Rostov dels mercenaris de la companyia Wagner en contra de fins i tot el seu ara benefactor, Vladímir Putin. I aquesta tensió bèl·lica començarà dilluns a cotitzar-se als mercats mundials en un episodi que, de moment, és confús, però que podria suposar un enfrontament civil en el gegant europeu. Quan s'inicia una revolta com aquesta, mai no es pot calibrar quin és el desenllaç i els efectes en tots els àmbits.

Si la revolta no és sufocada i es prolonga fins a l'obertura dels mercats, dilluns funcionaran tots els ressorts de la por: pujada del dòlar i l'or, brusques caigudes de les borses i entrada de diners als bons de les economies més solvents. Tot risc serà mal vist.

Passaran a un segon pla l'agenda de la setmana i la interpretació de les mateixes que fan els mercats. I és que tot és interpretació on els principals solistes (els grans bancs d'inversió mundials) marquen el ritme de pujades i descensos als mercats. Posem un exemple. La setmana de la cita de la Fed i el BCE es va saldar amb pujada de tipus a Europa i la promesa de Jerome Powell que el banc central nord-americà continua pensant que fa falta més control monetari via preu. Però aquesta situació va ser ignorada i les borses van pujar amb moderada alegria. Tanmateix, en la tanda que ara tanquem, bancs centrals de segona divisió –si aquest terme és permès- com el banc de Noruega, el de Suïssa o el d'Anglaterra van apujar tipus i van tornar les retallades al preu de les accions i els temors sobre una inflació que no s'acaba de controlar.

Les borses continuen en una banda d'oscil·lació estreta sense temors de grans descensos ni pujades i aquest joc d'anades i vingudes als índexs i el preu de les accions permet guanyar molts diners. A l'únic mercat en el qual no es guanya res és aquell que manca de moviment. Per això, interpretacions i reinterpretacions de les mateixes dades poden servir per anar fent caixa.

Una de les cites més important serà la tradicional reunió a Sintra (Portugal) dels mandataris dels bancs centrals que s'estendrà entre el 26 i el 28 de juny. Segurament proliferaran els missatges durs de tipus més alts i durant més temps. De moment, no han donat amb la clau per desaccelerar amb més ímpetu i les economies i, per tant, l'augment dels preus per portar-los al camí del 2% que està marcada com a objectiu.

Durant la setmana vinent, l'atenció se centrarà als indicadors econòmics europeus. A part de l'índex ifo alemany, que es publicarà dilluns, també es coneixeran les dades sobre la confiança empresarial a Itàlia i en la zona euro. Així mateix, l'índex de confiança del consumidor també es publicarà, i ho farà en un context de caiguda dels preus de l'energia, una inflació persistent i un mercat laboral sanejat. D'altra banda, es coneixeran els índexs de confiança del consumidor d'Alemanya, Itàlia, França i el Japó. A l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units es publicarà l'índex de confiança dels consumidors de The Conference Board de juny, apunten des d'Allianz Global Investors.

Al llarg de la setmana es farà més atenció a les dades d'inflació. Dijous es publicarà l'IPC preliminar de juny a Alemanya, i divendres les xifres de França i el conjunt de la zona euro. Finalment, però no per això menys important, es publicarà l'índex de Preus del Consum Personal (PCE) dels Estats Units, l'indicador de referència de la política monetària de la Fed. A la Xina, també es donaran a conèixer els resultats empresarials, i divendres, els índexs oficials de gestors de compres.

En general, les enquestes als inversors, com la de gestors de fons realitzada per Bank of America, mostren que aquests continuen preocupats i, per tant, continuen prudents a l'hora de posicionar les seves carteres. Si bé moltes de les inquietuds semblen justificades a mitjà termini, alguns sectors de l'economia i els resultats empresarials continuen sent sòlids. Per això, els inversors que estiguin una mica inquiets per la falta d'amplitud del mercat haurien de començar a fer més atenció als sectors que s'hagin quedat endarrerits, com les companyies de petita capitalització, ja que podrien oferir oportunitats durant la pròxima fase alcista.