Les tensions actuals derivades dels increments dels aranzels en l'àmbit global, com un dels seus efectes negatius, poden provocar que el refredament de l’activitat econòmica apunti al desinterès per les preocupacions sobre l’escalfament global. Això ja comença a entreveure’s en relació amb les pressions per devaluar el Pacte Verd en l’àmbit de la Unió Europea. Tampoc es pot descartar que els compromisos, pel que fa a assolir els objectius de sostenibilitat en el marc de la transició ecològica, es mantinguin parcialment i, en particular, s’abordin sense les compensacions necessàries a les zones o grups socials afectats negativament per les mesures de transició. Aquest darrer punt s’ha de tenir molt en compte, pel que fa als efectes negatius que poden produir-se al mercat laboral.

Les reflexions que s’estan fent sobre l’impacte laboral de la transició ecològica, així com els documents preparatoris de la posada en pràctica de les corresponents polítiques públiques, no aconsegueixen en aquests moments anar més enllà de remarcar el fort impacte que això tindrà sobre l’ocupació i la necessitat que les transicions laborals es duguin a terme sobre la base del consens entre els interlocutors socials i sota la premissa de la sostenibilitat laboral. Més enllà d’això, es poden apuntar algunes consideracions d’aproximació.

Abans de res, el procés de transició energètica suposarà el declivi de certs sectors productius vinculats al carbó, i fins i tot, successivament, de la utilització dels productes fòssils com a energia de referència. Així, la transició energètica, per la seva pròpia significació, suposarà l’eliminació de cert tipus de feines, quan no el tancament de determinades activitats empresarials que actualment proporcionen un volum important d’ocupació. Per això, l’actuació política en aquest terreny anirà acompanyada de processos importants de reestructuració, que sovint es materialitzaran en acomiadaments col·lectius. Aquests acomiadaments es podran tramitar a través de la normativa general existent sobre els tradicionals expedients de regulació d’ocupació, sense que sigui necessari forçar la normativa per identificar aquestes situacions com a causes plenament justificades perquè les empreses adoptin les mesures necessàries de reducció d’ocupació. Això sí, un mínim consens social requerirà que aquestes reestructuracions es duguin a terme amb una perspectiva el menys traumàtica possible, es canalitzin a través de mecanismes de consulta amb vista a aconseguir un acord amb els representants dels treballadors i, especialment, vinguin acompanyades de les compensacions necessàries per als perjudicats, que és raonable que siguin assumides per fons públics.

La transició energètica suposarà l’eliminació de cert tipus de feines, quan no el tancament d’algunes activitats empresarials

Complementàriament al que s’ha exposat, l’objectiu òptim hauria de ser que a aquests treballadors, que perdin la seva feina en aquests sectors en declivi, se’ls ofereixin alternatives efectives de recol·locació professional; recol·locació que hauria d’anar acompanyada dels programes necessaris de reciclatge professional, perquè sovint això suposarà no només possibilitats de contractació en altres empreses amb millors perspectives de creixement d’ocupació, sinó també la recol·locació en activitats professionals diverses. Aquestes noves oportunitats d’ocupació es poden presentar en àmbits del que s’anomena economia verda o, com a mínim, en l’economia circular, que pot proporcionar dosis significatives d’ocupació en activitats de reciclatge de residus diversos; àmbits en què és previsible que es requereixi una formació professional diferent de la que tenen actualment aquells treballadors que perden la seva feina a conseqüència dels processos de transició energètica.

Addicionalment, cal tenir present que, si no s’intervé des dels poders públics, es poden produir processos significatius de desequilibris territorials, atès que serà en algunes regions on es produeixin processos de destrucció d’ocupació, sense que això es vegi compensat per oportunitats de noves activitats empresarials i, per tant, d’ocupació en els sectors emergents. Això pot passar pel fet que les noves oportunitats d’ocupació en aquests sectors emergents es localitzin en zones diferents de les que pateixen els efectes negatius en termes d’ocupació de la transició ecològica. L’efecte del despoblament de determinats territoris es pot accentuar, alhora que es concentren els desplaçaments de la població a altres zones, la qual cosa no només pot provocar desequilibris d’ocupació, sinó també impactes en altres àmbits; per esmentar el més significatiu, el relatiu a l’habitatge i al desbordament del seu cost, incrementant les zones tensionades. En aquests termes, les polítiques d’ocupació i d’habitatge haurien d’anar de bracet.

Si en la reestructuració no intervenen els poders públics, es poden produir processos significatius de desequilibris territorials

En una perspectiva molt clàssica, cal estar atents que l’abandonament de certes formes de producció, per exemple amb l’objectiu de la descarbonització, no provoquin l’aparició d’activitats prohibides en el marc de l’economia submergida descontrolada, amb fets tràgics com els recents accidents laborals mortals a Astúries.

Així mateix, és d’acceptació general que l’impacte serà notable sobre les formes de treballar i sobre com s’han de regular les condicions de treball en un escenari més sostenible. En el passat ha estat habitual que anessin de bracet la tutela de la prevenció de riscos laborals i l’actuació correlativa davant del deteriorament del medi ambient. Una i altra perspectiva i línia d’actuació s’han retroalimentat, en termes tals que les normes sobre seguretat i salut en el treball han repercutit en una millor qualitat ambiental i viceversa.

Des de les noves activitats en el desenvolupament de totes les polítiques dirigides a la contenció de l’escalfament global, cal afavorir el desenvolupament de formes d’organització empresarial que es presentin com un cercle virtuós, que alhora afavoreixin la sostenibilitat ambiental i la qualitat del treball. Així, sol ser molt generalitzat apel·lar a una comprensió del teletreball com a instrument per afavorir la reducció de la intensitat dels desplaçaments urbans entre el domicili del treballador i el centre de treball, que alhora que facilita la reducció de la contaminació dels vehicles, redueix la pèrdua de temps del treballador per aquests desplaçaments, cosa que permet més temps per atendre responsabilitats familiars i per al temps de disponibilitat personal.

Cal afavorir formes d’organització empresarial que alhora afavoreixin la sostenibilitat ambiental i la qualitat del treball

Però, igualment, també apareixen certes posicions defensores que l’ocupació dels treballadors, fins i tot la seva qualitat des de la perspectiva d’un entorn que atén els seus requeriments d’una feina no penosa, va acompanyada de danys directes al medi ambient. En aquests casos, el cercle virtuós pot esdevenir viciós, en termes tals que les actituds tradicionals de tutela dels treballadors poden convertir-se en formes que vagin en contra de la sostenibilitat ambiental. Aquesta realitat pot presentar un nou conflicte d’interessos, que va més enllà del tradicional entre l’empresa i el treball. Emergeix un conflicte d’interessos entre el particular immediat de determinats treballadors i empresaris, d’una banda, i l’interès general per garantir la transició ecològica, de l’altra; igual que, en paral·lel, emergeix un conflicte similar en l’àmbit del consum, que va més enllà de l’interès del ciutadà com a consumidor i de les grans empreses de producció, ara reflectit en l’interès particular per un consum massiu de baix cost, que produeix perjudicis indiscutibles pel que fa a l’interès general per la sostenibilitat ambiental.

En aquest àmbit, observat particularment des de la perspectiva laboral, cal un canvi cultural, que atengui aspectes quotidians, potser de petita rellevància individual, però significativa a nivell macro, com és el de les temperatures excessives als dos extrems de l’any als centres de treball; o bé la supressió de l’ús del paper a la feina, substituït per la digitalització universal dels documents de treball.

I, en paral·lel, perspectives, a hores d’ara encara poc percebudes, d’atacar formes d’ús de la intel·ligència artificial o del blockchain que requereixen servidors d’alta seguretat contra atacs cibernètics i molt potents en l’acumulació de dades a efectes del desplegament de la intel·ligència artificial que, com a tals, comporten grans despeses d’energia i, per efecte derivat, efectes negatius sobre l’escalfament global. Per paradoxal que pugui semblar, no es pot descartar que, per aquest terreny, un ús desmesurat de la intel·ligència artificial acabi provocant efectes negatius sobre l’escalfament global, en termes tals que calgui abordar mesures per a la seva contenció, per evitar un ús indegut de la intel·ligència artificial per raons de sostenibilitat ambiental.

En definitiva, els desafiaments als quals s’enfronta la legislació laboral i, per extensió, les polítiques laborals, són múltiples i molt variats, la qual cosa ens obligarà a estar molt atents a totes aquestes transformacions i als reptes que es presenten per fer-hi front.