En aquest món dels diners en els que tot s'analitza, la tradició de les cites d'eleccions generals a Espanya apunta a caigudes mitjanes del 2% als índexs per a dilluns de ressaca electoral. Però el pes dels esdeveniments polítics a la Borsa és cada vegada menor i dura, a tot estirar, només aquell dia postelectoral. Potser, una mica més podrien a reflexionar els inversors si el resultat impedís de formar una majoria de Govern, però fa uns quants anys també vam passar per aquest supòsit i els seus efectes no van ser dramàtics per al món de les accions. Els mercats estan molt internacionalitzats i envien aquí també els inversors estrangers que realitzen pràcticament el 70% de les transaccions. Només una victòria de l'esquerra més extrema (una cosa no previsible, segons les enquestes) podria dirigir capitals cap a altres economies. Per tant, la seva capacitat d'influència es limitarà a tot estirar a aquest dilluns vinent i caldrà tornar als tipus d'interès i als resultats empresarials per dirigir el rumb de les accions. Anem, el de sempre, en tant i com no es creui algun fenomen geopolític inesperat.

Som, a més, sota el paraigua d'euro i vigilats per les seves normes, el que impedeix qualsevol aventura econòmica que posi en qüestió el model econòmic. Ja va ocórrer -salvi's la distància- amb el triomf de Giorgia Meloni a Itàlia i el seu partit d'extrema dreta. La victòria es va saldar amb pujada de l'índex borsari de Milà i sense cap repercussió en la prima de risc del seu deute respecte a Alemanya.

En aquesta setmana final de juliol assistirem a pujades de tipus per part de la Reserva Federal Nord-Americana (Fed) dimecres i dijous del Banc Central Europeu. Les declaracions dels seus màxims mandataris i el sentir del mercat apunten a un nou encariment del preu dels diners en els 0,25 punts que situarien el nord-americà en el 5,50% i el de l'eurozona en el 4,25%. Per davant, un mes d'agost també de vacances per a la política monetària pel que caldrà esperar a setembre per a noves decisions dels bancs centrals. Així, les paraules de Jerome Powell i de Christine Lagarde durant les rodes de Premsa posteriors a l'anunci de pujades serviran de guia per als mercats. De moment, treballen amb una alça més per a l'eurozona fins a final d'any, mentre els Estats Units mantindran aquests nivells fins a 2024 on el consens apunta al començament de la baixada dels tipus d'interès. Això sí, de forma lenta i tranquil·la fins que les inflacions quedin per complet controlades. La inflació de l'eurozona ha caigut de més del 10% a menys del 6%, però continua sent molt per sobre de l'objectiu del 2% del BCE. Les pròximes dades europeus clau són els índexs PMI manufacturers (dilluns), l'índex de clima empresarial alemany IFO (dimarts), l'indicador de confiança del consumidor alemany GfK (dimarts), el PIB francès del segon trimestre de 2023 (dijous), la taxa de variació anual de l'IPC a Alemanya (índex d'inflació dels preus al consum, divendres) i la confiança econòmica de l'eurozona (divendres).

Més enllà de la Fed, els inversors nord-americans haurien de seguir de prop les dades del PMI manufacturer de dilluns (s'espera una contracció), l'índex Case-Shiller de preus de l'habitatge de dimarts (s'espera que torni a pujar la xifra intermensual), la dada provisional del PIB del segon trimestre de 2023 de dijous (s'espera un alentiment del creixement) i les xifres dels costos d'ocupació de divendres (es preveu que es mantinguin sòlids).

A l'altre costat del Pacífic, el governador del Banc del Japó (BOIX), Kazuo Ueda, continua sent qüestionat sobre si la política de control de la corba de tipus està a punt per a un ajustament, ja que la inflació porta més d'un any per sobre de l'objectiu del 2%. Si bé els responsables polítics del BOIX estan debatent un canvi de política monetària aquest mateix mes, el governador Ueda va restar importància a la idea en la reunió del G20 d'aquesta setmana. Els analistes japonesos haurien d'estar atents a l'informe d'inflació de juliol de la ciutat de Tòquio, que sol ser un indicador avançat de les tendències de la inflació nacional (dijous).

La propera setmana serà una de les més enfeinades de l'any quant a publicació de resultats: LVMH, Unilever, Airbus, Nestlé, Roche, TotalEnergies i Schneider a Europa, per esmentar només els més importants. Microsoft, Alphabet, Meta Platforms, Coca-Cola, Boeing, Amazon i moltes altres als Estats Units. Ja que gran part de la pujada de la Borsa nord-americana es basa en les tecnològiques, caldrà estar molt pendents als resultats d'aquestes firmes, després que els coneguts de Netflix i Tesla decebessin la setmana passada.

A Espanya publicaran resultats Naturgy, Endesa, B.Santander, Acerinox, Aena, Enagas, Rovi, Redeia, Iberdrola, Telefonica, Repsol, Grifols (0.172), Ferrovial, B. Sabadell, Unicaja, Indra, ACS, Acciona, Acciona Energía, Colonial, Merlin, Cellnex, Amadeus, IAG, Caixabank, BBVA, Fluidra, Mapfre i Sacyr.