Polymarket: podem predir el futur?

- Antoni Olivé
- Barcelona. Diumenge, 8 de febrer de 2026. 05:30
- Temps de lectura: 2 minuts
Els mercats predictius, com Polymarket o Kalshi, són plataformes on els usuaris poden apostar diners sobre el resultat futur d’un esdeveniment polític, econòmic, social o esportiu. El preu de les apostes reflecteix la probabilitat que el mercat assigna a cada resultat. L’esdeveniment es presenta en forma de pregunta que pot tenir dues possibles respostes. Un exemple seria: «J. D. Vance guanyarà les eleccions presidencials del 2028?», una pregunta es pot respondre amb un «sí» o amb un «no». Però també es podria formular d’una altra manera: «Qui guanyarà les eleccions presidencials del 2028?» i oferir una llista tancada de candidats amb J. D. Vance i uns quants més. En aquest cas, l’usuari ha de respondre «sí» o «no» per a cada candidat. Podeu veure-ho a Polymarket ara mateix.
Cada resultat de cada esdeveniment, que tècnicament s’anomena «contracte», té un «preu» que pot oscil·lar entre 0 i 100 centaus de dòlar. El preu reflecteix la probabilitat «col·lectiva» que el mercat assigna a cada resultat. Si jo aposto 100 dòlars a un resultat que té un preu de 25 centaus perquè la probabilitat col·lectiva que s’esdevingui és del 25%, hauré comprat 400 contractes de 25 centaus. Si finalment s’acaba produint aquest resultat, cobraré 400 dòlars perquè el contracte ara val 100 centaus. El meu guany serà, doncs, de 400 – 100 = 300 dòlars. Si el resultat que jo esperava no s’acaba produint, hauré perdut els 100 dòlars apostats. Lògicament, com més alta és la probabilitat, menys baixa és l’expectativa de guany, i a l’inrevés. El mecanisme es basa en la creença que quan molta gent aposta per una mateixa predicció, el preu esdevé una estimació de la probabilitat que es doni el resultat de la predicció. Els preus són el resultat d’una aposta «col·lectiva» de molts participants que tenen informació diferent i nivells d’expertesa diferents, però que no aposten a la babalà perquè s’hi juguen diners.
Els mercats predictius no funcionen com els portals d’apostes esportives, que posen en contacte usuaris que aposten per un resultat («el Barça guanyarà el pròxim partit») i usuaris que aposten pel resultat contrari («el Barça no guanyarà el pròxim partit»). En funció de quin sigui el resultat del partit, haurem guanyat o perdut la nostra aposta. Són portals que estan basats en els mercats borsaris, que posen en contacte compradors i venedors d’accions.
L’única certesa és que aquestes plataformes mouen molts diners en apostes i tenen al darrere inversors poderosos
Els mercats predictius han esdevingut molt populars als EUA perquè, a diferència de les enquestes, van predir correctament el resultat de les darreres presidencials. No obstant això, s’enfronten a dos problemes. D’una banda, la irrupció d’apostadors que tenen informació privilegiada i que poden guanyar diners a costa dels apostadors menys informats. De l’altra, la inconcreció d’algunes preguntes. El desembre del 2025 Polymarket preguntava: «Envairan els EUA Veneçuela abans de... [una sèrie de dates possibles]?» Un apostador anònim va fer una sèrie d'apostes sobre un resultat que llavors tenia una probabilitat de només el 8%. L’apostador, que va fer la darrera aposta milionària una hora abans que Trump ordenés l’acció, podia haver guanyat molts diners... si Polymarket no hagués determinat que la captura de Maduro no constitueix una invasió i no hauria denegat els pagaments als apostadors que es pensaven que havien guanyat l’aposta. La situació va provocar un debat encès, fins al punt que es va haver de recórrer a diccionaris per establir el significat correcte de la paraula «invasió». Per tant, els mercats predictius no funcionen correctament quan entren en joc apostadors que tenen informació privilegiada o que actuen coordinadament, i quan l’esdeveniment està mal definit. Una altra disfunció és que les prediccions configurin la realitat; que els votants consultin les probabilitats abans d’anar a votar i se les creguin.
Els mercats predictius no serveixen per predir el futur. Només són una estimació probabilística basada en informació disponible i diners apostats. No diuen què passarà sinó què creu la gent que probablement passarà. Per tant, no ens ajuden a afrontar la incertesa, que és la situació que es produeix quan no sabem què pot passar i pot passar qualsevol cosa.
L’única certesa és que aquestes plataformes mouen molts diners en apostes i tenen al darrere inversors poderosos. Curiosament, Donald Trump Jr. és accionista i assessor de les dues plataformes. Això sí que és apostar a cavall guanyador!