El passat 1 de maig, coincidint amb el Dia del Treballador, el World Economic Forum publicava l'esperat estudi del The Future of Jobs 2023, que explora com evolucionaran les feines i les habilitats en els propers cinc anys. Aquesta quarta edició de la sèrie continua l'anàlisi de les expectatives dels ocupadors per brindar nous coneixements sobre com les tendències socioeconòmiques i tecnològiques donaran forma al lloc de treball del futur. L'informe reuneix la perspectiva de 803 empreses -que ocupen col·lectivament més d'11,3 milions de treballadors- de 27 grups industrials i 45 economies de totes les regions del món.

Són moltes les dades que es poden destacar de la quarta edició de l'informe, encara que un d'ells ha de preocupar-nos i ocupar-nos com a societat empresarial i civil. Em refereixo, com no, a la pèrdua global d'ocupació. Si bé els estudis anteriors indicaven que la creació de nous treballs -empesos per la tecnologia- superaria a la destrucció de llocs, en aquesta ocasió s'ha girat la tendència assenyalant que ens estem dirigint cap a una pèrdua acumulada del 23%. 69 milions de nous llocs seran creats (vs 97 milions que recull l'informe de 2020), impulsats per la tecnologia i la transició energètica, mentre que 83 milions apareixen en risc de ser destruïts (vs 85 milions de l'informe de 2020) per l'automatització i la incessant pressió econòmica. Aquesta dada és especialment alarmant sí tenim en compte que les enquestes de l'esmentat estudi es van realitzar abans de la sortida al mercat de "ChatGPT", un fenomen de no retorn en l'aplicació de la intel·ligència artificial a nivell massiu. Les dades ens exigeixen una aturada, una reflexió i també una acció.

És evident que aquest és un repte capital. Hem d'assumir i abraçar a l'avenç tecnològic però aconseguint no deixar a la cuneta a més persones de les que incorporem o reciclem perquè formin part d'aquesta nova i accelerada realitat laboral. Fer coses diferents sens dubte, el 44% dels llocs el requereixen, però no fer res no hauria de ser una opció.

En positiu emergeix l'aprenentatge continu i constant al llarg de la vida -lifelonglearning- que es cola al top 5 entre les habilitats clau per als professionals d'aquest futur laboral. Aquesta és una bona notícia que ve a contrarestar el repte de l'obsolescència del nostre mercat laboral encara que sembla que s'haurà d'accelerar encara més per part d'empleats, empreses i governs si volem actualitzar a escala més persones, més ràpid i probablement en més direccions formatives.

Una altra dada essencial que s'ha d'extreure de l'informe és la que fa referència a les posicions de més demanda: especialistes en machine learning / intel·ligència artificial i especialistes en sostenibilitat. L'estudi ens les presenta com carreres i itineraris diferenciats i potser és aquí on l'actual debat ètic de la implantació de la intel·ligència artificial pot començar a veure part de la seva solució. Aquesta mateixa setmana, en entrevista al New York Times el Dr. Hinton, considerat com el pare de la intel·ligència artificial, anunciava que havia deixat el seu lloc en un dels gegants de la tecnologia per poder parlar lliurement dels riscos que observa entre altres en l'àmbit del mercat del treball. Segons indica aquests chatbots aviat poden reemplaçar els humans en lloc de reforçar-los. I si aquestes posicions en auge s'unissin en algun punt proper per avançar tecnològicament i alhora amb un cert sentit de la responsabilitat? Intel·ligència Artificial i Sostenibilitat unides per avançar i produir un impacte positiu.

Les dades estan servides, el rellotge es mou ràpid, hem d'actuar.