Va tornar la política a intentar ser un reclam per a l'inversor a Espanya, després de les eleccions municipals i autonòmiques de diumenge i amb un dilluns de convocatòria electoral que ens portarà a votar en l'estiu del pròxim 23 de juliol. Però no ho va acabar d'aconseguir, i tant el mercat d'accions com la prima de risc van anar al seu sense desmarcar-se de l'ocorregut en altres places europees.

En una tanda de menys a més, el món de la inversió es congratulava de la bona dada d'inflació europea situada ja de mitjana en el 6,1% amb una rebaixa de nova dècimes sobre la seva anterior referència. També es treia la preocupació del sostre de despesa (més ben coneguda com a sostre de deute) als Estats Units i el Tresor d'aquest país podrà continuar gastant sense entrar en el col·lapse: demòcrates i republicans arribaven a un acord. Finalment, la taxa d'atur dels Estats Units va pujar tres dècimes al 3,7%, aparentment alguna cosa positiva perquè el banc central nord-americà no pugi tipus perquè l'economia ja s'està desaccelerant, té molts matisos. El detall de la bona evolució de l'ocupació no agrícola apunta que el mercat laboral contínua molt ferm i la recepta de tipus alts encara no l'afecta.

La setmana que avui comença no porta guies interessants per als diners i, per això, els analistes se la salten per parlar de la següent quan el Banc Central Europeu (BCE) i la Fed tornaran a decidir sobre els tipus d'interès. Primer ho farà el dia 14 l'entitat presidida per Jerome Powel i l'endemà serà Christine Lagarde la que doni explicacions als europeus. Els pronòstics apunten descans dels tipus als Estats Units que mantindrà el preu dels diners en el 5,25%, mentre es podria esperar un repunt a l'eurozona d'un quart de punt que situaria el preu dels diners en el 4%. Però d'això ja es parlarà llargament a la pròxima agenda.

Els mercats viuen en una confusió sobre l'esdevenir de l'economia i els efectes de la pujada dels tipus des de nivells propers a zero. I això s'aprecia de forma clara en la contradicció que vivim: corba molt invertida dels tipus d'interès (les lletres a un any als Estats Units superen el 5% i el bo a 10 anys ronda el 3,6%) que és un indicatiu infal·lible d'una ràpida recessió. D'altra banda, els consensos de mercat sobre els beneficis empresarials per al terme d'aquest any són positius, després d'un primer trimestre que va sorprendre a l'alça. El mercat de bons crida recessió, i a les Borses hi ha confiança que les coses no aniran malament perquè l'entorn econòmic permetrà que les empreses continuïn guanyant diners.

Com dèiem abans, les dades esperades per a aquesta setmana són poc rellevants: exportació, PMI del sector serveis, inflació a la Xina, reunions dels bancs centrals d'Austràlia, Canadà, Índia... incapaços de marcar un rumb a l'inversor. El més rellevant és la reunió dels productors de petroli (OPEP) que es prolongarà fins dimarts i les previsions sobre creixement econòmic de l'OCDE.

La incidència de la reunió de l'OPEP és més gran, encara que les cartes ja estan repartides i, tret de sorpreses, s'espera retallada de producció amb l'Aràbia Saudita intentant que el cru no baixi dels 80 dòlars (amb independència de si les economies desenvolupades entren o no en recessió) i una Rússia que és enmig d'una guerra, necessita recursos i sempre acaba d'una forma o una altra inundant el mercat del seu petroli. Ja veurem el que decideixen i les exigències de compliment. Aquesta mateixa setmana el petroli ha estat molt volàtil, arribant als 71 dòlars per barril per acabar amb un generós repunt fins als 76,40 amb els quals tancava divendres.

Tornant a temes més domèstics, el Tresor espanyol realitzarà subhasta de lletres a 6 i 12 mesos i el gegant tèxtil Inditex presentarà resultats dimecres vinent. El mateix dia que als Estats Units publiquen comptes Campbell Soup i Brown-Forman, i a Europa SOITEC i Voestalpine.