La intel·ligència artificial (IA) ingressa en els processos penals com una eina capaç d'ampliar la capacitat humana per revisar informació, detectar falles i reorganitzar dades que abans requerien mesos de feina. Un expedient penal conté testimonis, actes, peritatges, informes tècnics, cronologies, registres policials i centenars de documents dispersos. La IA pot processar aquest volum amb velocitat i convertir-lo en una base ordenada que facilita l'anàlisi. Un advocat defensor o un fiscal poden demanar que el sistema agrupi declaracions, comparin dates, destaquin contradiccions o marquin coincidències amb antecedents tècnics. Aquesta capacitat canvia el punt de partida de qualsevol cas, tant per a aquells que sempre es van declarar innocents com per als qui van canviar de versió i busquen revisar la condemna.

En una revisió de condemna, la IA pren declaracions prèvies i les alinea amb evidència forense. La Universitat de Reading va mostrar que sistemes entrenats en anàlisi forense avaluen conjunts massius de dades que abans eren difícils d'interpretar per a un pèrit humà. El resultat és que qualsevol inconsistència en empremtes, ADN parcial, patrons de moviment o registres digitals emergeix amb més facilitat. Les unitats de revisió de condemnes que funcionen als Estats Units descriuen que la IA revisa desenes de casos en paral·lel, cosa que expandeix la capacitat de reobrir expedients antics que van quedar congelats per falta de temps o personal.

Els estudis d'advocats ja utilitzen IA per preparar apel·lacions, revisar jurisprudència, trobar errors de transcripció, inconsistències en actes i fallades tècniques en procediments policials. La IA detecta aquests punts en segons i entrega llistats complets perquè un advocat els utilitzi en un recurs. Aquest augment en la capacitat operativa dispara el nombre d'apel·lacions, sol·licituds de revisió i comandes formals de reobertura. Els tribunals reben expedients més extensos, més documentats, amb més arguments tècnics i més objeccions precises. El sistema judicial no està preparat per absorbir aquest increment de feina perquè la seva estructura és estàtica i els seus procediments són lineals.

Les fiscalies i defenses s'enfronten a un fenomen nou. Una revisió completa que abans exigia mesos ara pot generar-se en hores. Cada revisió crea un expedient paral·lel que necessita anàlisi humana. L'augment en volum no depèn de la quantitat de jutges sinó del nombre de casos en què la IA troba punts controvertits. El flux de treball es multiplica. Això provoca el risc d'un coll d'ampolla estructural. Si el sistema judicial no adopta IA de manera interna, la seva capacitat de resposta queda fixa mentre que la demanda creix sense aturar-se.

L'exemple més senzill d'aquest fenomen va aparèixer en els sistemes automatitzats per a multes de trànsit. L'anomenat robot de multes va arribar com una eina per processar infraccions simples. Avui existeixen variants en nombrosos municipis i estats. La mateixa lògica es repeteix en els expedients penals: quan una tecnologia demostra eficiència en una tasca puntual, l'expansió és inevitable. Cada avenç afegeix pressió sobre el sistema responsable de validar, revisar i dictar resolució.

En processos complexos, la IA ordena evidència digital, normalitza formats, converteix àudios en text i facilita cerques que abans duien dies. Un fiscal revisa patrons de comportament en sèries llargues de dades. Una defensa pot comparar centenars de testimonis. Els jutges reben expedients més extensos i detallats que exigeixen més dedicació. Això mostra un fenomen clar. La IA millora la qualitat i la velocitat d'anàlisi en les etapes prèvies, cosa que produeix una onada creixent de revisions i recursos. Sense adopció oficial de la mateixa tecnologia, els tribunals acumulen més feina que abans.

En els pròxims anys, la pressió creixerà perquè la IA avança en anàlisi d'evidència forense, lectura automàtica de grans bases documentals i reconstrucció de cronologies complexes. La justícia necessita integrar aquestes eines per equilibrar el volum que rep. La IA introdueix eficiència en la investigació i en la defensa tècnica, encara que aquesta productivitat genera més sol·licituds, més arguments i més reclams que exigeixen revisió formal. La transformació del procés penal sorgeix d'un salt en capacitat tècnica instal·lat en estudis, fiscalies i organitzacions dedicades a revisar condemnes. El sistema judicial afronta un augment en la càrrega de treball perquè l'anàlisi profunda ara és accessible i ràpid. Sense una incorporació paral·lela d'eines similars, la distància entre el que advocats poden produir i el que tribunals poden processar continuarà ampliant-se.

Les coses com són.