En l'actualitat, les marques olfactives no són acceptables com a registrables per l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO). Segons les Directrius de Marques de la Unió Europea, tal restricció es deu al fet que la representació de la marca ha de ser clara, precisa, autònoma, fàcilment accessible, intel·ligible, duradora i objectiva (article 3, apartat 1, del REMUE), i l'estat actual de la tecnologia no permet que aquests tipus de marques es representin d'aquesta manera. Si hi sumem que el Reglament d'execució (REMUE) no reconeix la presentació de mostres o espècimens com a representació adequada de la marca i que es considera que la descripció d'una marca no pot substituir la representació, perquè la descripció d'una olor o sabor no és clara, semblaria evident que aquells qui desitgin protegir una olor (o un sabor) com a distintiu a la Unió Europea hauran d'esperar que la tecnologia acudeixi a ajudar-los.

Tanmateix, observem que en altres oficines d'Europa —no de la Unió Europea— sí que s'ha acceptat aquesta mena de marques i no podem per menys a plantejar-nos les raons per les quals això succeeix, i fins a quin punt es poden haver complert les expectatives dels qui pretenien frenar un dret sobre una olor.

La marca olfactiva de les plomes dels dards

Al Regne Unit, per posar un exemple ben proper a la Unió Europea, consta com registrada una sola marca olfactiva que, suposadament, reprodueix l'"olor de cervesa amarga" i que es va registrar per a les plomes dels dards. Aquesta informació, per cert, conforma la descripció de la marca registrada en el registre de l'Oficina de Propietat Intel·lectual del Regne Unit. Davant d'aquesta diferència amb el criteri que l'EUIPO sosté sobre la idoneïtat de la descripció per substituir a la representació, no hem pogut per menys que consultar professionals de l'aroma perquè ens confirmin o rebatin la possibilitat de representar una olor mitjançant una descripció com la que ens ocupa.

Si bé no hem fet una prospecció exhaustiva, els esmentats experts coincideixen que, ja que la composició de la cervesa es basa en la malta, el llúpol i el llevat, en funció de la proporció de cadascun d'ells, l'aroma vindrà determinat per uns components o altres. La fragància de la malta, per exemple, té notes de cereals, plàtans, fruita seca, caramel, cafè o regalèssia. Els llúpols aporten tocs cítrics, de fruits tropicals, florals, especiats i d'herbes. Observi's, doncs, fins a quin punt pot una descripció cenyir-se a les característiques d'una determinada olor en l'intent que qui rebi la informació pugui identificar-lo. En qualsevol cas, sembla clar que descriure un aroma esmentant el producte que el sol emanar (que, val a dir, no té per què ser l'únic) no sembla una tasca massa precisa. Per tant, entenem que els criteris adoptats per organismes com l'esmentada Oficina de Propietat Intel·lectual del Regne Unit contemplen un marge massa ampli per a la protecció que es pretén dispensar al sol·licitant.

Si li hi afegim el reduït nombre de registres d'aquest tipus que hem pogut comprovar que s'han tramitat, no només al Regne Unit, sinó en altres països europeus, sembla clar que l'espera d'un avanç tecnològic que permeti una representació fefaent dels distintius olfactius és una alternativa bastant raonable. Veurem si el pas del temps ens dona o ens treu la raó.