Entre les condicions imposades pel govern espanyol a l’adquisició del Banc Sabadell per part del BBVA, resulta especialment important la que es dirigeix a protegir l’ocupació. D’una banda, és rellevant per l’elevat impacte econòmic que pot tenir en la reducció dels beneficis que esperava obtenir el BBVA com a resultat de la volguda absorció del Sabadell. De l’altra, perquè és un fet nou, ja que en cap de les opes precedents, particularment en el sector financer, s’havien tingut en consideració de manera expressa els efectes sobre l’ocupació d’una fusió o absorció empresarial. Fins ara, l’atenció tant de l’entitat proponent de l’opa com de la CNMV i el govern espanyol s’havia centrat en els efectes de caràcter més mercantil: la possible limitació de la competència empresarial, la pèrdua de qualitat del servei prestat als clients, especialment a les petites empreses, la garantia dels interessos dels petits accionistes, així com l’impacte negatiu que podria tenir sobre el territori on se centra l’activitat empresarial absorbida o fusionada.

Resulta paradoxal que fins ara no s’hagués tingut en compte el vessant de l’ocupació, i per això aquesta nova perspectiva constitueix, al meu entendre, un dels aspectes més positius dels condicionants del govern espanyol a l’opa sobre el Sabadell. D’una banda, cal tenir en compte que, pel que fa específicament a les entitats financeres, es tracta d’un dels sectors on, tant la digitalització com els canvis en l’organització de l’activitat empresarial, han provocat una major reducció de l’ocupació en els darrers temps, amb una caiguda del 40% del nombre de treballadors, passant de 278.000 l’any 2008 a 166.000 el 2023.

Encara més, el govern espanyol ha tingut molt en consideració que els processos d’absorció i fusió produïts en experiències prèvies han incrementat de manera immediata la destrucció d’ocupació; per exemple, duplicant-se en l’absorció de Bankia per part de CaixaBank i més que triplicant-se en el cas de l’absorció de Liberbank per part d’Unicaja. El tancament d’oficines i la concentració de processos, entre altres factors, han provocat aquests efectes tan negatius sobre l’ocupació en les entitats financeres objecte d’aquestes operacions d’adquisició i control accionarial. Tant és així que un dels factors més considerats per les empreses que impulsen una opa d’aquestes característiques és el derivat dels beneficis econòmics esperats com a resultat de la reducció d’ocupació que es pot produir.

Cal valorar com un encert la consideració de l’impacte negatiu sobre l’ocupació com a conseqüència de les opes

Per això, la consideració de l’impacte negatiu sobre l’ocupació, en unes dimensions tan importants, a conseqüència d’aquestes operacions, s’ha de valorar com un encert, com un element a protegir en el marc de les raons d’interès general que justifiquen els condicionants que el govern espanyol pot imposar a l’èxit de l’operació; a aquest efecte, el mateix govern es fonamenta en una sentència concreta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que així ho avala. Aquest interès general estaria en joc no només per l'efecte directe de destrucció desproporcionada d’ocupació que provocaria l’opa, sinó també pel possible increment de despesa pública en prestacions d’atur i la reducció d’ingressos en cotitzacions socials. Encara més, en aquest àmbit no se sol posar l’accent en la interconnexió que es produeix entre la qualitat del servei prestat als clients de les entitats financeres i la reducció d’ocupació que acostuma a acompanyar aquest tipus de concentracions empresarials; en efecte, en moltes ocasions, la reducció d’ocupació provocada per l’operació de fusió o absorció deriva en tancaments d’oficines o en deteriorament de l’atenció personalitzada als clients.

És per això que el govern espanyol, en aquest cas i de resultes de les experiències prèvies, s’ha marcat com a objectiu que l’opa sobre el Sabadell, si té èxit, no provoqui de manera immediata una reducció de l’ocupació en les dues entitats financeres implicades. Dit d’una altra manera, que l’entitat absorbent no pretengui obtenir un benefici econòmic immediat simplement com a resultat d’una reducció automàtica de l’ocupació com a conseqüència de la concentració empresarial.

Això sí, convé llegir amb atenció l’Acord adoptat pel Consell de Ministres, que no consisteix en el traç gruixut que han transmès alguns mitjans, en el sentit que s’estigui imposant com a condició el manteniment de l’ocupació en ambdues entitats. Per ser més precisos, el manteniment de l’ocupació es marca com a objectiu, però no com a condició directa imposada a l’operació. Dit d’una altra manera, el manteniment de l’ocupació s’estableix com a justificació o fonament de les condicions que s’imposen: el manteniment d’una gestió autònoma sense unificació de les dues entitats financeres, en àmbits com la gestió dels recursos humans, la política de crèdit i serveis bancaris o la xarxa territorial d’oficines. Aquestes són les condicions que s’imposen a l’opa, amb l’expectativa que el seu compliment permeti el manteniment de l’ocupació com a fruit de l’operació; però sense imposar com a condicionant el manteniment de l’ocupació com a tal. Si de cas, el que es contempla és que la concentració empresarial derivada de l’opa no pugui constituir una causa justificativa per si mateixa per dur a terme un expedient de regulació d’ocupació que comporti acomiadaments col·lectius en qualsevol de les dues entitats financeres.

Encara més, cal entendre que una hipotètica prohibició directa de mesures de reestructuració de l’ocupació, fins i tot d’acomiadaments a seques, en aquestes entitats financeres seria impossible, ja que suposaria una càrrega comparativa injustificada imposada a aquests bancs respecte de la resta. En altres paraules, les mesures de reestructuració empresarial que, en el marc de la legislació laboral vigent, podrien adoptar la resta d’entitats financeres, també les podrien dur a terme el BBVA i el Sabadell, ja que, altrament, se’ls posaria en pitjor situació des del punt de vista de la lliure competència. El que no se’ls permetria és aprofitar l’avantatge diferencial, per dir-ho col·loquialment, de “que el Pisuerga passa per Valladolid”, per utilitzar l’opa com a excusa per a una reducció d’ocupació.

La fórmula utilitzada pel govern espanyol és la més respectuosa amb les regles europees sobre lliure competència mercantil

En termes pràctics, aquesta diferenciació entre condicions efectives i objectius perseguits en matèria d’ocupació pot dificultar l’assoliment que no es produeixi una destrucció d’ocupació amb l’excusa de l’opa, per la qual cosa caldrà estar atents a possibles pràctiques o conductes fraudulentes en aquest àmbit, sempre en el cas que prosperi l’opa.

A més, les condicions que s’imposen de manteniment d’una gestió autònoma sense unificació de les dues entitats financeres ho són per un temps limitat, tres anys ampliables fins a cinc, de manera que, en realitat, es tracta d’una simple moratòria en l’operació de concentració empresarial que finalment pretén el BBVA. Es tracta d’una moratòria amb la qual es pretén facilitar un procés de reorganització de l’activitat financera, que, finalment, no acabi castigant l’ocupació, amb tots els efectes negatius que això té sobre l’interès general. Però, igualment, sense descartar que aquesta moratòria només tingui un efecte de retard en els possibles efectes negatius sobre l’ocupació a mitjà i llarg termini. El resultat final de tot el procés dependrà de les estratègies empresarials que es posin en marxa, en cas que prosperi l’opa i, sobretot, dependrà de la capacitat d’influència de les organitzacions sindicals en la gestió dels possibles processos de reestructuració laboral que es poguessin intentar adoptar.

Tots aquests elements, no menors ni merament tècnics, de relativització del resultat buscat de manteniment de l’ocupació, poden provocar certa desconfiança, però, en tot cas, cal considerar com una fórmula imprescindible perquè les condicions imposades superin els filtres legals necessaris. En concret, la fórmula utilitzada és la que pot ser més respectuosa amb les regles europees sobre lliure competència mercantil i, per tant, la que pot evitar els riscos que prosperi l’expedient obert per la Comissió Europea per les condicions imposades pel govern espanyol a l’opa.