L'economia iraniana s'enfronta a una tempesta perfecta: una guerra amb Israel i els Estats Units, sancions internacionals persistents, inflació desbocada i una moneda en caiguda lliure. El conflicte recent ha agreujat una situació ja crítica, deixant el país a la vora d'una crisi econòmica i humanitària.

El 13 de juny, Israel va llançar un atac sorpresa contra instal·lacions nuclears iranianes, al·legant que Teheran estava a prop de desenvolupar una arma nuclear. En resposta, l'Iran va contraatacar, fet que va portar els Estats Units a intervenir amb bombardejos sobre tres instal·lacions nuclears abans de declarar un alto el foc. Tot i que el conflicte no es va perllongar, els seus efectes econòmics ja són profunds.

Després de 14 anys de sancions, l'economia iraniana ha perdut resiliència. L'activitat econòmica i l'ocupació s'han paralitzat en múltiples sectors, mentre que el mercat de capitals reflecteix una incertesa extrema. El comerç exterior, ja debilitat per les sancions, pateix ara una pressió addicional.

Des que els Estats Units es van retirar de l'acord nuclear el 2018 sota l'administració Trump, les sancions han asfixiat l'economia iraniana. El país continua a la llista negra del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), cosa que limita encara més el seu accés al sistema financer global.

Les sancions han asfixiat l'economia iraniana i el conflicte recent ha agreujat la situació, deixant el país a la vora d'una crisi econòmica i humanitària

Les previsions econòmiques de l'Iran són poc optimistes. S’espera que el creixement s’estanqui en només un 0,3% el 2025, davant del 3,5% del 2024. La inflació, per la seva banda, podria arribar al 43,3%, davant del 32,6% de l'any anterior. L’escassetat de béns i matèries primeres, causada per les interrupcions en la cadena de subministrament, està elevant encara més els preus.

Les sancions han afeblit l'economia iraniana i han erosionat la classe mitjana. Els ingressos reals han disminuït a causa de la inflació, cosa que ha provocat una major incidència de la pobresa. També han limitat la despesa militar, que va caure un 10% en termes reals l’any passat, afeblint la capacitat defensiva del país en un context de creixent tensió regional.

Tot i que els atacs israelians no van destruir significativament la infraestructura energètica, la por a nous bombardejos ha allunyat els treballadors de les refineries, afectant la producció. A més, s’han reportat danys en infraestructures clau com les xarxes elèctriques i hídriques.

El rial iranià, devaluat significativament en els darrers mesos, es va enfonsar després del primer atac. El govern va respondre amb controls de capital i subministrament de divises, mesures que van estabilitzar temporalment la moneda. No obstant això, l’èxode creixent cap als països veïns constata una evident fugida de capitals en marxa. Cada cop que es flexibilitzen aquests controls, el rial es desploma, agreujant la inestabilitat, impulsant l’alça dels preus de les importacions i desencadenant crisis econòmiques.

L’Iran necessita una política pragmàtica que restableixi relacions amb els seus veïns i aprofiti els seus recursos per millorar la qualitat de vida de la seva població

L’Iran posseeix vastos recursos naturals: és el segon país amb majors reserves de petroli i el quart en gas natural. També exporta productes químics, plàstics, fruites, ceràmica i metalls. No obstant això, dècades de desigualtat i manca de reformes han generat descontentament social, amb disturbis socials i polítics recurrents el 1999, 2009, 2018 i 2023.

La bretxa entre el discurs oficial i les demandes del poble s’amplia cada dia. L’Iran necessita una política pragmàtica que restableixi relacions amb els seus veïns i aprofiti els seus recursos per millorar la qualitat de vida de la seva població.

Fins i tot si el govern aconsegueix resistir aquesta crisi, serà necessari revisar profundament les agendes econòmica, política, social i de seguretat.

La prioritat immediata ha de ser preservar la unitat i la cohesió interna, la integritat territorial, i evitar que l’economia del país pateixi un col·lapse que seria el pitjor escenari possible.