Mentre els països mediterranis busquen traçar un camí a seguir després de les múltiples crisis que han trastocat les seves economies, accelerar la integració regional esdevé més crític que mai. L'augment dels fluxos comercials, les inversions bidireccionals i la mobilitat als països del nord, sud i est de la Mediterrània serien els principals impulsors d'una recuperació sostenible. I, amb tot, existeixen múltiples reptes per solucionar per seguir aquesta agenda.

En un entorn competitiu global, la Mediterrània s'enfronta a múltiples reptes relacionats principalment amb el seu posicionament com a regió. Cal un full de ruta que vinculi els projectes a llarg termini capaços d'assegurar el desenvolupament econòmic i els plans operatius que en permetin una implementació eficient i oportuna.

Actualment, el comerç dins de la regió de la Mediterrània està valorat en 1.100.000 milions d'euros anuals, que és tot just un terç del comerç global entre la Mediterrània i la resta del món. Això contrasta amb altres regions pròsperes, on els principals socis comercials dels països solen ser els seus veïns regionals. Amb aquesta dotació limitada, actualment al voltant d'un terç del comerç regional és d'energia. El comerç exterior general en aquests països representa gairebé el 45% del PIB. A més de l'intercanvi comercial dins de la regió, les inversions entre els països mediterranis sumen aproximadament 200.190 milions d'euros.

L'àrea sud i oriental del Mediterrani és el segon soci comercial de la Unió Europea. El 70% de les importacions provenen de la Unió Europea, mentre que el 12% de les exportacions comunitàries es dirigeixen als 10 països que formen aquesta àrea. El 80% d'aquestes exportacions procedeixen, bàsicament, de cinc països de la Unió Europea: Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i Espanya (Catalunya és el primer soci de la regió a Espanya amb un 30% d'exportacions).

Els canvis de paradigma, de tendència i la nova configuració de la geopolítica global avui impliquen una remodelació de les relacions entre la Mediterrània i Europa, caracteritzades durant molt temps per una relació donant-beneficiari. Treballant en igualtat de condicions, això fomentarà una millor cooperació que conduirà a l'enfortiment d'economies més inclusives i a un benestar social més gran en ambdues regions, a més, es podrien aprofitar la revolució digital i l'economia verda, blava i lliçons de la pandèmia per desenvolupar nous enfocaments i obrir nous horitzons.

La Unió Europea només trobarà el seu lloc en el nou ordre mundial aliant-se amb els seus socis de la Mediterrània per crear un pol competitiu global. Però requereix desplaçar el centre de gravetat cap al sud

La crisi fa més rellevant aquest desenvolupament, perquè en la cursa entre els EUA i la Xina, la Unió Europea només trobarà el seu lloc en el nou ordre mundial aliant-se amb els seus socis de la Mediterrània per crear un pol competitiu global. Però requereix desplaçar el centre de gravetat cap al sud.

La dinàmica de la integració econòmica és important per al desenvolupament i la solidesa de la Mediterrània, també ho és el paper que els països de la regió amb economies emergents han d'exercir per impulsar, accelerar i consolidar el procés.

Sumant les forces, tenen molt a guanyar. Unes economies d'escala important, un potencial real de creixement i un gran mercat de consumidors. En deu anys, la Mediterrània podria guanyar fins al 30% del PIB si finalment decideix obrir les fronteres i crear un mercat unit.

La possible integració atrauria empreses internacionals i la creació desenes de milers de llocs de treball en una zona on l'atur assoleix xifres importants. Podria fer guanyar anualment a cada país de la regió un augment de les exportacions i un 13% del PIB. Potser, la conveniència econòmica podria donar lloc a un mercat integrat. Això impactaria positivament en ambdues bandes de la Mediterrània, ja que les necessitats d'aquesta regió es transformarien en oportunitats per als seus veïns europeus del sud. El potencial i la interrelació entre Europa i el sud i la part oriental del Mediterrani és obvi.

És imperatiu consolidar l'economia regional i enfortir-ne la inclusió en l'economia mundial per facilitar la transformació de la regió. Les futures relacions entre ambdues ribes es basen, en un grau no gens menyspreable, en la capacitat de les empreses del sector privat per incrementar els fluxos d'inversió, de béns produïts i comercialitzats, desenvolupar infraestructures, especialment digitals. És una manera d'estimular indirectament l'esperit emprenedor a facilitar el procés de creació de pimes, a més de millorar els models de governança amb més transparència i traçabilitat. Les empreses europees han de considerar la regió no com un mercat de consum o una font de matèries primeres, sinó també com una regió que crea valor.

El sector privat juga un paper fonamental en la diversificació i transformació de les economies mediterrànies. Els països de la regió haurien de valorar encara més les pimes mediterrànies com a impulsores de la diversificació facilitant que tinguin accés a fons i serveis financers assequibles, cosa que contribuirà a la creació de riquesa i valor agregat per al desenvolupament sostenible i inclusiu a la regió i el benestar de la població, inclosa la joventut.

Els destins d'Europa i l'Àfrica estan enllaçats, i la Mediterrània és l'espai natural d'aquest nou eix de futur.