De la crisi financera ençà, hem conegut nombrosos episodis d’escàndols financers, males praxis empresarials, ocultacions d’informació als petits accionistes, participacions preferents fraudulentes, clàusules de sòl abusives, xiringuitos financers mal supervisats, despeses hipotecàries no subjectes a llei, comissions bancàries inapropiades o targetes revolving indignes, que sovint deixen socarrimats molts consumidors de productes financers.

Paga molt la pena atendre el que ens mostra el darrer estudi sobre l’estat del coneixement financer als països que formen part de la Unió Europea. L’anàlisi efectuada per la Comissió revela que els nivells d’alfabetització financera al nostre Estat són molt limitats. És un àmbit on penosament ens situem per sota de la mitjana europea i molt lluny de les principals economies europees. Menys del 20% de la població respon correctament almenys a quatre de les cinc preguntes de coneixement financer molt bàsic que foren formulades a l’enquesta. Encara més greu és el fet que gairebé el 30% de les persones enquestades no contesten bé cap pregunta o només n’encerten una. L’enquesta mostra com majoritàriament les persones comprenen conceptes econòmics bàsics, però desconeixen i malinterpreten la seva aplicació pràctica a decisions d’inversió o endeutament.

Menys del 20% de la població respon correctament almenys a quatre de les cinc preguntes de coneixement financer molt bàsic formulades per la Comissió Europea

La pobresa de coneixements financers adquirits limita la capacitat dels individus per invertir i prendre decisions adequades, no només als mercats financers sinó també en la gestió de l’economia familiar. Un bon nivell d’alfabetització financera ajuda a contenir les emocions i gestionar millor el risc i l’horitzó temporal, propiciant una inversió més rendible dels estalvis, una planificació més acurada de la jubilació i unes decisions d’endeutament més sostenibles.

La millora de l’alfabetització en matèria econòmica contribuiria a construir una societat més il·lustrada financerament, que gestiona millor els seus actius i passius en el dia a dia, confia més en les institucions financeres, s’allunya dels llindars de pobresa i és menys dependent de les polítiques de benestar social. En canvi, una incultura financera tan estesa com la que patim hauria de preocupar-nos pels canvis que s’albiren en un futur proper i perquè ja té un fort component generador de desigualtats.

La racionalització i cerca d’eficiència i rendibilitat del negoci bancari fa que cada vegada més serveis financers es proporcionin en format digital i que els productes guanyin en complexitat. El mix entre habilitats digitals i coneixements financers probablement esdevindrà un àmbit competencial crucial per a la gestió adequada dels recursos econòmics els anys que vindran, sobretot quan pensem en l’atractiu dels criptoactius entre la població jove i la imminent posada en funcionament de monedes digitals per part dels principals bancs centrals.

Invertir a formar a les persones en coneixements financers és un magnífic negoci per a la societat i un bon instrument per promoure la inclusió. Si l'edat d’incorporació al mercat laboral se situa al llindar dels 16 anys, caldria garantir i acreditar que l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria se supera amb un nivell de coneixement financer elevat. Deixar que les persones lliurement adquireixin aquestes competències en el transcurs de la seva vida laboral i familiar i mitjançant diverses fonts d’informació, de qualitat desigual, ens duu al resultat actual. Només una tercera part coneix el concepte d’interès compost, tot just el 15% sap la relació existent entre els moviments dels tipus d’interès i el valor del deute públic, tan sols la meitat comprèn la relació existent entre diversificació i risc i poc més del 60% entén correctament els efectes de la inflació. Que algunes de les conseqüències siguin l'excés de confiança, la menysvaloració dels riscos, la gestió ineficient de les preferències temporals o una participació excessiva al mercat de les criptomonedes no ens hauria pas de sorprendre. 

Tot just el 15% sap la relació existent entre els tipus d’interès i el valor del deute públic, i tan sols la meitat, la relació existent entre diversificació i risc

Tampoc no ens ha de desconcertar que els nivells de coneixements financers siguin més elevats entre la gent que té més estudis i obté uns nivells d’ingressos més elevats, per raó de la relació existent entre els dos elements. Les persones amb més progressió al sistema educatiu tenim més oportunitats de formació i alhora més opcions d’accedir a una feina ben remunerada.

Més ens hauria de molestar el biaix de gènere existent. Els nivells d’alfabetització digital de la població femenina són significativament inferiors. En part a causa del funcionament del mercat laboral. El tipus de feina que ocupen les dones sovint no requereix habilitats molt complexes i la seva presència dins dels càrrecs directius és encara molt minoritària. Tot plegat fa que l’aprenentatge d’aquestes competències durant la seva vida laboral sigui menor que en el cas dels homes. També perquè estan menys acostumades a adquirir coneixement mitjançant els sistemes d’aprenentatge informals, no formals o autònoms. I perquè, els hàbits culturals encara pesen, hi ha qui encara cedeix a altres membres de la unitat familiar la responsabilitat principal en les decisions de caràcter financer.

Encara ens hauria d’amoïnar més el fet que el biaix sigui molt significatiu en termes d’edat. Òbviament, les persones més joves han tingut menys oportunitats d’aprendre aquests coneixements en el decurs de la seva vida laboral. Però allò que també ens revela és l’escassa atenció que es dona a la formació d’aquestes competències en el sistema educatiu. Les dades del darrer informe PISA han qüestionat l’eficàcia de les polítiques educatives, pel retrocés en els coneixements en matemàtiques, lectura i ciències fent que els responsables polítics i acadèmics, cames ajudeu-me, remoguin recursos, continguts i calendaris per aturar la sagnia. Fora bo que tinguessin en compte també l’alfabetització financera, perquè qui no sap administrar els seus diners sempre dependrà d’altri. I, com deia Nelson Mandela, l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món.