Fa no gaire, estimàvem que la distància en intel·ligència artificial entre els EUA i la Xina era d’uns quants anys —hi havia qui s’atrevia fins i tot a parlar d’un lustre. Però aquest gener aquestes previsions es van esmicolar amb un bany de realitat anomenat DeepSeek R1.

El llançament de DeepSeek va provocar una reacció frenètica per part de gegants com Google i OpenAI, amb nous models i una dràstica reducció de preus. Però la Xina no es va aturar. Al març, va presentar Manus, un agent intel·ligent que obre una finestra al futur immediat de la IA: pot elaborar plans de negoci, analitzar llançaments o redactar informes a l’altura dels millors consultors o treballs de final de màster. La resposta va ser immediata amb els nous models d’OpenAI (com o3 i o4) i els de Google, tots ells amb capacitats similars.

I això no s’atura. Els anuncis s’encadenen.

El primer ha estat Qwen3, el nou model d’Alibaba, presentat fa només uns dies. Es tracta d’un model open source que competeix amb els millors d’Occident i fins i tot els supera en àmbits com programació, matemàtiques i creació d’agents (per exemple, amb suport per a servidors MCP). A més, incorpora un suport molt superior per a múltiples llengües asiàtiques.

El llançament de DeepSeek va provocar una reacció frenètica de gegants com Google i OpenAI, amb nous models i una dràstica reducció de preus

El segon, imminent, és la nova versió de DeepSeek: R2. Un model multimodal (text, àudio, imatge i vídeo), amb millor suport per a idiomes asiàtics i molt més econòmic d’operar. Segons les primeres dades, superaria els models actuals en programació, matemàtiques, compressió d’imatges i vídeos, i capacitat de raonament.

Aquesta nova versió de DeepSeek s’ha desenvolupat en col·laboració amb la prestigiosa Universitat de Tsinghua —una de les millors del món— i incorpora noves tècniques d’aprenentatge com GRM (Generative Reward Modelling), que permet que el model generi el seu propi feedback durant l'entrenament, i Self-Principled Critique Tuning, que capacita el model per reflexionar sobre el seu propi raonament, millorant-ne la coherència i reduint les al·lucinacions.

Però el més rellevant no és només la qualitat dels models, sinó com i on s’han desenvolupat. A la Xina, la connexió entre universitat i indústria és profunda i efectiva. Totes les universitats de segon nivell tenen una capacitat de càlcul similar al Barcelona Supercomputing Center, i les de primer nivell, com Tsinghua, el superen amb escreix.

Aquestes tecnologies no són només prototips: ja s’estan utilitzant massivament en administracions, hospitals, universitats i empreses, tant públiques com privades. El govern xinès n’ha impulsat l’adopció a tots els nivells, fins al punt d’haver fet obligatòria l’educació en IA des de primària fins a la universitat, per a totes les disciplines. L’adopció per part de les administracions locals és especialment notable.

El rellevant no és la qualitat dels models, sinó com i on s’han desenvolupat. A la Xina, la connexió entre universitat i indústria és profunda i efectiva.

Perquè els models, per ells sols, no creen valor. El valor es genera quan es tradueixen en innovació a través de l’adopció. I aquesta adopció no només augmenta la productivitat, sinó també la capacitat d’innovació i transforma tot el teixit econòmic i social. La Xina n’és un exemple claríssim.

Però hi ha un tercer element, més discret però fonamental: Huawei acaba de presentar el seu nou processador Ascend 901. Tot i que a nivell tecnològic encara no supera les GPU de Nvidia, els seus racks en poden empaquetar moltes més, aconseguint una capacitat de càlcul 1,7 vegades superior a la de les Nvidia GB200, i a un cost molt més baix. Consumeixen gairebé quatre vegades més energia, sí, però això no és un problema a la Xina, on disposen d’una enorme capacitat de producció elèctrica, no només solar i eòlica, sinó també nuclear, amb un fort desenvolupament de reactors nous.

De fet, el nou DeepSeek-R2 s’ha entrenat amb aquests processadors i ha aconseguit un rendiment molt proper (90%) als xips de darrera generació de Nvidia.

El panorama ha canviat —i ho ha fet radicalment. Encara que els EUA mantenen alguns avantatges, aquests són cada cop més petits. Caldrà esperar a GPT-5 per veure fins on poden mantenir-los.

Sí, la Xina ho està tornant a fer! I és un bon moment per reflexionar sobre què estem fent nosaltres

Pel que fa al maquinari, els avantatges americans encara són significatius, però la Xina està aconseguint rendiments similars amb components de generacions anteriors i software optimitzat.

Un dels factors clau és, sense cap dubte, la capacitat d’adopció. És aquesta adopció, especialment en administració, sanitat i educació, la que marcarà una diferència estructural. Aquests serveis fonamentals passaran d’un model basat en persones a un altre on la IA tindrà un paper central —i amb això, costos menors i sostenibilitat assegurada. Això alliberarà recursos per al desenvolupament i la infraestructura.

Sí, la Xina ho està tornant a fer! I és un bon moment per reflexionar sobre què estem fent nosaltres. Vivim una revolució equiparable a la revolució industrial, però centrada en els serveis, que seran els grans protagonistes del canvi.

I tot just som a les portes de la següent disrupció: la dels robots humanoides i la mobilitat autònoma. Una revolució on la IA generativa interactuarà directament amb el món físic i que tindrà un impacte encara més profund. Una disrupció que permetrà reduir en molt el cost de fabricar i transportar no ja productes digitals sinó físics. Un món nou ! 

Per cert, la Xina ja té més robots que la tota la resta del món junt. I també és líder en humanoides i vehicles autònoms.