Perquè els meus alumnes comprenguin les implicacions per a la butxaca dels consumidors dels pactes de preus entre empreses, els demano que llegeixin notícies de premsa sobre aquestes pràctiques restrictives de la competència i que consultin a la pàgina web de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència els expedients sancionadors. És un exercici que els faig fer cada curs acadèmic, i és curiós constatar que algunes empreses són sancionades de manera recurrent amb multes milionàries.

En l’exercici els demano que indiquin el tipus de col·lusió (pacte de preus o condicions comercials, limitació de la producció, distribució de clients o àrees geogràfiques), així com el benefici potencial que obtenen els participants com a conseqüència del pacte. Aquesta darrera dada els obliga a assumir hipòtesis i realitzar càlculs. El primer objectiu de l’exercici és que vegin que aquest benefici potencial equival exactament al perjudici ocasionat als consumidors, que paguen preus superiors als que pagarien si hi hagués competència de debò. El segon objectiu de l’exercici és que comparin aquest benefici potencial amb l’import de la multa. És llavors quan entenen per què algunes empreses reben multes milionàries cada any i continuen pactant preus: el benefici potencial supera amb escreix l’import de la sanció.

Finalment, els pregunto què farien per evitar que aquestes pràctiques persisteixin. La majoria de solucions apuntades passen per endurir les penes. Que a més de sancionar les empreses, els tribunals puguin dictar-ne la dissolució o inhabilitar els seus directius o fins i tot imposar-los penes de presó. Llavors els faig notar que això només succeeix als EUA, i no sempre. I que a l’Estat espanyol el Tribunal Suprem ha deixat sense efecte algunes sancions milionàries per defectes de forma molt menors. Finalment, els animo a comprar accions de les empreses que encapçalen el rànquing de multes. "Almenys d’aquesta manera potser recuperareu com a accionistes una part del que perdeu com a consumidors”, els dic.

El Tribunal Suprem ha deixat sense efecte algunes sancions milionàries a empreses per defectes de forma molt menors

Aquests dies hem sabut que la Inspecció de Treball està duent a terme inspeccions a Glovo perquè l’empresa continua utilitzant falsos autònoms, malgrat que el setembre del 2021 va entrar en vigor l’anomenada llei rider. Aquesta llei pretenia que els treballadors de les empreses de repartiment a domicili fossin assalariats i no autònoms, ja que depenen totalment de l’aplicació de l’empresa. Diverses fonts periodístiques han avançat que Glovo s’enfrontaria a una multa de 80 milions d’euros. Amb aquesta sanció, Glovo ja acumularia 300 milions d’euros en multes. Per ponderar adequadament les xifres, cal recordar que el 2022 Glovo va facturar 970 milions d’euros, però en va perdre 412. Les mateix fonts apunten que és possible que després d’aquestes inspeccions el Ministeri de Treball denunciï Glovo a la Fiscalia per la via penal. Per la seva banda, la matriu de Glovo, l’alemanya Delivery Hero, ha dotat una provisió d’uns 400 milions d’euros per afrontar les multes.

El model de negoci de Glovo és inviable si els repartidors són assalariats. Els falsos autònoms són un cost variable, mentre que els assalariats serien un cost fix

Llavors, per què Glovo no compleix la llei rider i converteix tots els repartidors en assalariats de l’empresa? Per una raó diferent de la que justifica els pactes de preus. Els pactes de preus persisteixen perquè el benefici potencial de col·lidir és superior a l’import de la sanció. En el cas de Glovo, el model de negoci és inviable si els repartidors són assalariats. Els falsos autònoms són un cost variable, mentre que els assalariats serien un cost fix. Si Glovo utilitza falsos autònoms els temps morts entre servei i servei i el temps addicional dels desplaçaments llargs són assumits pel repartidor, però si té assalariats són assumits per l’empresa. Glovo i les altres plataformes han convertit en variables els costos fixos de personal, una conversió que és el somni humit de molts empresaris però que no és factible operativament en una majoria d'empreses.

No sabem si Glovo deixarà de perdre diners algun dia, i quin impacte tindran les multes, ni si la via penal tindrà recorregut. De moment, però, Glovo ha aconseguit dues fites: popularitzar un estil un vida ("soc a casa, em fa mandra sortir, algú em portarà el sopar") i ha evidenciat que la nostra societat està polaritzada entre els que es poden permetre que algú pedalant els porti el sopar i una nova esclavitud que no té altre sortida que pedalar.