En els últims anys, el sector bancari ha captat l'atenció en diverses ocasions a causa d'anuncis sobre fusions, adquisicions i altres reestructuracions. Aquesta vegada el BBVA i Banc Sabadell tornen a ser notícia, com ho van ser també el 2020. Tanmateix, les circumstàncies han canviat considerablement i les converses entre ambdues entitats estan progressant favorablement.

En aquesta ocasió, Banc Sabadell es troba en una situació econòmica més sòlida en comparació amb el passat, la qual cosa ha enfortit la seva posició en les negociacions. En els últims anys, l'entitat ha experimentat un creixement significatiu i ha consolidat la seva activitat comercial, com ho demostren clarament els seus resultats financers. El retorn sobre el patrimoni net (ROE), que era del 0,02% a finals de 2020, ha experimentat un augment notable, arribant al 10,11% al final del primer trimestre de l'any en curs.

Tot sembla indicar que aquesta vegada la fusió podria concretar-se amb èxit. A més, s'ha presentat oficialment davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la proposta de fusió entre ambdues entitats i el BBVA ja ha revelat l'oferta de canvi d'1 acció de nova emissió de BBVA per cada 4,83 accions de Banc Sabadell.

La fusió BBVA-Sabadell podria resultar en la creació d'un gegant financer amb una capitalització borsària propera a la del grup Santander. I, juntament amb CaixaBank, el sector bancari espanyol quedaria controlat principalment per tres grans grups.

El procés de concentració suscita inquietuds al sector i planteja l'interrogant de si ens estem aproximant a un mercat dominat per uns quants

Aquest canvi en el panorama d'entitats financeres suscita inquietuds al sector i planteja l'interrogant de si ens estem aproximant a un mercat dominat per uns quants grans jugadors en lloc de mantenir una competència perfecta. Lluny queda ja quan el país comptava amb una àmplia diversitat d'entitats financeres. Cap al 2007, s'estimava que hi havia més de 60 bancs, aproximadament 40 caixes d'estalvis i diverses cooperatives de crèdit operant al país. Tanmateix, aquesta situació ha canviat considerablement amb el pas del temps, mostrant una clara tendència cap a la concentració i atorgant a aquests grans grups bancaris un control significatiu. Factor que es va evidenciar clarament en la demora de les entitats financeres per aplicar pujades en els tipus d'interès dels dipòsits, a fi d'adequar-se a la nova situació financera.

Es pot recordar que les tres grans entitats financeres, Santander, BBVA i CaixaBank, gestionen actualment els actius de 29 bancs que el 2009 operaven totalment de forma independent i que, a data d'avui, els cinc principals bancs (Banc Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankinter) controlen aproximadament el 70% dels actius bancaris a Espanya.

Però respecte a les fusions, l'espectacle amb prou feines està començant. Des de fa temps s'ha vingut parlant de fusions transnacionals entre diversos bancs europeus, i encara que fins ara només ha estat una idea, la realitat és que aquest escenari és més pròxim del que voldriem. I si bé, davant d'aquesta nova tessitura els organismes reguladors podrien patir algun conflicte d'interessos, sembla que això no serà obstacle perquè aquestes fusions passin a materialitzar-se.

Llavors, què pot estar impulsant aquest interès en fusions bancàries transnacionals quan hi ha un risc de concentrar el poder en grups bancaris?

En un entorn amb una moneda digital, taxes d'interès més baixes, l'impacte de la IA i el creixement de les fintech, el negoci bancari s'enfronta a una transformació significativa

Una perspectiva a considerar és el possible impacte que podria tenir l'euro digital en el sector bancari, una iniciativa en la qual el BCE ha estat treballant en els últims anys. Amb l'avanç cap a una economia digital en la qual la moneda sigui emesa, controlada i protegida per un Banc Central, el rol dels bancs comercials experimentaria una transformació significativa. En aquest escenari, és probable que els serveis bancaris canviïn considerablement i que ja no necessitin proporcionar serveis de custòdia de diners, la qual cosa també implicaria l'eliminació dels ingressos per comissions associades a aquesta activitat.

Potser en un entorn més digital, la participació del mercat bancari sigui menor i això deixi espai només per a uns quants grups bancaris. Si a això se li afegeix taxes d'interès més baixes, l'impacte transformador de la intel·ligència artificial en aquest sector, així com el creixement de les fintech, el negoci bancari s'enfronta a poques alternatives: fusionar-se o reinventar-se. Per tant, les fusions anticipades en aquest nou context emergent poden aplanar el camí i prevenir possibles situacions d'intervenció bancària, les quals són motiu de preocupació tant per als reguladors com per als mercats financers.

No obstant això, ara per ara, encara en un món menys digital, seguirem de prop les pròximes notícies entre BBVA i Banc Sabadell. Fins i tot si, finalment, ambdues entitats arriben aquesta vegada a un acord en les negociacions, el camí cap a la fusió continua sent extens i podria prolongar-se per un any o més, ja que es requereix l'aprovació i regulació de múltiples organismes reguladors.