L'economia espanyola està registrant alguns resultats imprevistos i positius. A més, alguns són difícils d'explicar. Entre aquests, s'hi troba la caiguda de la taxa de temporalitat de l'ocupació. Semblava una maledicció bíblica davant de la qual no s'hi podia fer res. Des de 1990 fins a 2008, es va situar sistemàticament entre el 30 i el 35%, amb pics de més del 40% en el cas del sector privat. Les coses van millorar lleugerament amb la Gran Recessió: la destrucció d'ocupació es va traduir en una taxa de temporalitat al voltant del 25% des de 2009. I allà seguíem el 2018: al 26,1%. En contrast, amb dades EPA per al primer trimestre de 2023, la taxa general de temporalitat és del 17,3%; i del 13,7% quan ens cenyim a l'àmbit privat, per sota ja de la mitjana de la Unió Europea. És cert que una part de l'explicació són els fixos discontinus, però també ho és que aquesta modalitat de contractació és superior i millor per a l'economia i els treballadors. Amb tots els matisos que es vulgui, la reforma laboral ha estat essencialment un encert i un èxit per a l'estabilitat de les contractacions.

El segon registre té a veure amb les xifres d'afiliats a la seguretat social i el desacoblament entre ocupació i PIB. El sistema productiu està generant ocupació amb creixements del producte interior brut molt inferiors als que històricament eren necessaris. En aquest punt, no són pocs els que es pregunten si no serà que estem infraestimant la variació del PIB. També és possible que el que estiguem veient sigui l'aflorament de l'ocupació abans submergida. I, en això, la pandèmia podria haver estat important com a element pedagògic per entendre els riscos i costos potencials que un assumeix quan es mou en la foscor. Finalment, és veritat que una part de l'augment de l'ocupació es produeix en l'àmbit públic. Però cal matisar que és una part comparativament menor; molt per sota de la quarta part.

El tercer resultat positiu és el comportament de la recaptació tributària. Entre 2019 i 2022, s'ha retallat gairebé a la meitat la bretxa amb la Unió Europea en la ràtio d'ingressos sobre PIB, l'anomenada pressió fiscal. El mateix Banc d'Espanya reconeix que una porció molt substancial d'aquesta retallada és difícil d'entendre i el classifica com un residu pendent d'explicació: "S'estima que 2,6 punts percentuals dels 3,7 punts d'augment de la ràtio d'ingressos sobre el PIB dels tres últims anys no podria explicar-se per l'activitat econòmica, els preus o les mesures fiscals aprovades" (Butlletí Econòmic del Banc d'Espanya, 27/3/2023). Segons el meu parer, de nou, l'aflorament de l'economia submergida i la infraestimació del PIB poden donar compte d'una part; i els esquemes de protecció de rendes (ERTE, ajuts a autònoms) han permès aturar temporalment la sincronia ordinària entre l'evolució del PIB i les rendes de les llars i, d'allà, mantenir els pagaments tributaris per sobre del que es podria esperar.

El quart i últim resultat que vull destacar és menys conegut, però no per això menys rellevant. Té a veure amb la mida de les empreses. Estructuralment, Espanya ha comptat amb una estructura empresarial molt atomitzada, la qual cosa acaba llastant la productivitat global. Perquè les activitats d'innovació, la professionalització o l'especialització de tasques són, inevitablement, molt limitades en les microempreses. Tanmateix, les dades més recents agiten el tauler.

El gràfic adjunt, construït a partir d'informació de la Seguretat Social, mostra la dinàmica de l'ocupació segons la mida de les empreses entre 2018 i 2023. Més de la meitat dels nous afiliats, gairebé un milió, corresponen a empreses de més de 499 treballadors. I gairebé un altre mig milió treballa en empreses entre 50 i 499. Al contrari, els afiliats en firmes de menys de cinc treballadors han caigut. A què es deu aquest comportament? És un canvi de tendència o una cosa puntual? Està passant el mateix en altres països? Hauríem de desplegar esforços analítics per respondre a aquestes preguntes i, a partir d'allà, revitalitzar el debat sobre l'estructura empresarial espanyola. Ens hi juguem molt en això.

capturagráficos