La Unió Europea i l'Índia han signat aquesta setmana un acord comercial que molts mitjans han qualificat d'històric. Ho és. Sobretot, pel volum potencial de comerç, la mida del mercat, i la reducció de tarifes. Però encara més rellevant és el moment en què se signa i el que revela sobre el nou mapa econòmic mundial.

L'acord arriba en un context de fragmentació. Tensions comercials, blocs que es reordenen, cadenes de subministrament que busquen noves rutes... Els Estats Units han pressionat Europa i aquesta busca espais i mercats alternatius. Així, l'Índia apareix com a soci alternatiu, gran, jove i estratègicament clau. El tractat de lliure comerç és en realitat un moviment geopolític amb forma econòmica. Europa necessita diversificar riscos, reduir dependències i assegurar accés a mercats que més enllà de la lògica binària Washington–Pequín.

L'Índia, per la seva banda, busca tecnologia, inversió, accés preferent i legitimitat com a gran actor global. L'encaix és evident. Com se sol dir, un win-win.

Des d'aquest marc general, el contingut de l'acord s'entén millor. Després de gairebé dues dècades de negociació, ambdues parts han pactat una reducció progressiva de tarifes que afectarà sectors específics del comerç bilateral. Per a les empreses europees, és una baixada important de costos d'entrada a un mercat històricament proteccionista. Per a l'Índia, una obertura selectiva sense posar en risc sectors políticament sensibles.

Els EUA han pressionat Europa i aquesta busca mercats alternatius. La Índia apareix com a soci alternatiu, gran, jove i estratègicament clau

El discurs oficial parla d'un mercat de 1.500 milions de consumidors. És cert en la teoria. Però no en la pràctica. La mida del mercat no garanteix res si no hi ha renda disponible, infraestructura, seguretat jurídica i capacitat d'execució. L'impacte real de l'acord no serà immediat. A l'Índia la renda per càpita apunta a un mercat menor. El 10% de la població concentra el 70% de la renda. Però, com succeeix a la Xina, quan hi ha tanta població, un 10% són 150 milions de persones.

Així i tot, els acords comercials no es tradueixen en un augment automàtic del comerç. Les barreres no aranzelàries, la complexitat regulatòria, les diferències culturals i l'execució administrativa pesen tant com els impostos a la importació. Europa ja té experiència en promeses que triguen anys a materialitzar-se. Va passar similar amb el Mercosur. Les coses porten el seu temps.

Per altra banda, l'acord s'ha sectoritzat. No serà una oportunitat per a tothom. Beneficiarà sectors, empreses i països concrets dins de la Unió. Europa guanya, sobretot, en automoció, maquinària, béns industrials, farmacèutics i productes agroalimentaris de valor afegit.

Agricultura bàsica, sucre, carns o productes especialment sensibles han quedat fora o molt parcialment liberalitzats. No és casual. L'Índia protegeix la seva població rural. Normal. Europa i, especialment França, també protegeix els seus agricultors. El lliure comerç sempre és més lliure en els sectors que no generen conflicte polític intern.

Europa guanya, sobretot, en automoció, maquinària, béns industrials, farmacèutics i productes agroalimentaris de valor afegit

I Espanya? Aquí l'acord té lectura pròpia. Sectors com el vi, l'oli d'oliva, l'alimentació premium o determinats béns d'equip es poden beneficiar clarament. Les nostres empreses tindran la possibilitat de competir en millors condicions davant de productors locals o de tercers països. Però requerirà inversió, presència i adaptació. Dit això, l'Índia no és gens un mercat fàcil. Ni fàcil ni ràpid.

Personalment, em quedo amb el senyal que Europa ha enviat. Redefinirem la nostra política comercial i aquesta serà una eina estratègica. No només per créixer, sinó per posicionar-nos. La veritat és que ja ens calia. Ara cal fer el mateix amb Àfrica, pensant a llarg termini. I desenvolupar millors acords comercials amb alguns països del Pacífic i del sud-est asiàtic.

Els temps en què parlàvem d'Occident com un tot s'han acabat. Em ve a la memòria el títol de la pel·lícula: Un lloc al món. Doncs això, Europa ha de començar a pensar quin és el seu lloc al món.

Això de l'Índia és un gran pas. Ara, cap a la implementació.

Movem fitxa. Ja tocava. I no ho dic per les dues dècades que ha costat tancar aquesta negociació. Sinó perquè des de fa ja mesos que els Estats Units ens han girat l'esquena. I avui dia cal moure's de pressa.