Els éssers humans han intentat sempre, des de l'antiguitat, preveure el futur per diverses raons: anticipar les amenaces i preparar-s'hi, entendre i controlar el seu entorn, o trobar el moment més propici per prendre o executar decisions importants i amb gran impacte en el seu futur. Per provar de veure més enllà del present, al llarg dels segles s'han fet servir els indicis més diversos, com el vol de les aus, els somnis, la forma dels núvols, l'alineació dels planetes o les entranyes dels animals sacrificats, entre altres.

Avui, quan imaginem aquestes escenes, somriem davant de la ingenuïtat dels qui intentaven desxifrar el futur interpretant la disposició de les tripes dels animals o el nivell de gana d'uns pollastres sagrats. Però, malgrat els nostres somriures, continuem entossudits a intentar endevinar el futur. I un dels àmbits on aquest afany és més evident és als mercats financers i en les inversions.

Quants inversors han escorcollat els gràfics dels mercats mirant d'entendre quin era el moment adequat per vendre o comprar? Quants se subscriuen a llistes de correu o newsletters amb tips d'inversió? Quants escolten enlluernats gurus de tota mena que expliquen per què saben quina és la següent acció que pujarà de manera vertiginosa?

Ja no els anomenem auguris ni endevinació, avui són previsions macroeconòmiques, markets outlooks... Quants articles o documents es publiquen cada any amb previsions de com seran els mesos següents? Governs, organismes institucionals, centres d'estudis, empreses, etc. generen anualment infinitat de documents en els quals proven d'entreveure com es comportaran les economies, els mercats, els diferents actius, les empreses... Fa poc em va cridar molt l'atenció una cosa que li vaig sentir dir a Diego Valero, qui deia que el Nobel d'Economia Robert J. Shiller explica al seu últim llibre que, per exemple, el Fons Monetari Internacional, el famós FMI, tan sols ha estat capaç de preveure un 3,5% del total de les recessions mundials en els últims trenta anys. I tot i així, malgrat que sabem que és impossible endevinar el futur, continuem intentant-ho una vegada i una altra.

Quan parlem del món de les finances hem vist com, en la immensa majoria dels casos, aquest esforç no aconsegueix el resultat buscat. Els mercats financers són molt complexos i les variables que hi impacten són múltiples: canvis polítics, canvis en les polítiques monetàries o fiscals i canvis industrials o comercials, innovacions, esdeveniments geopolítics... Però no només els anteriors tenen influència, un altre element que pesa en aquest intent d'endevinar és la informació asimètrica que explica la diferent qualitat d'informació a què pot accedir un operador de mercat respecte al públic en general, i això sense comptar els elements francament imprevisibles.

La història de les finances està plena d'esdeveniments que han condicionat els moviments i la volatilitat dels mercats. Cap economista o analista financer no havia previst un 11-S, una fallida com la de Lehman Brothers, la covid, l'embús d'un gegantí portacontenidors al canal de Suez o la guerra d'Ucraïna.

Per tot això, els professionals de les finances tenim molt clar que el futur és imprevisible. Tanmateix, el que sí que està a l'abast de la nostra mà és preparar-nos per a diferents escenaris i assumir que sempre hi haurà un elevat percentatge d'incertesa que requerirà sang freda i flexibilitat per afrontar-lo. I que, en tot cas, qualsevol previsió sobre el que pugui passar ens l'hem de prendre sempre amb una sana dosi d'escepticisme.

Intentar gestionar les inversions com si fos joc d'endevinació o d'atzar és la fórmula més segura per al desastre. D'una banda, apostar tots els nostres estalvis a una sola decisió és un risc que l'estalviador no s'hauria ni de plantejar. I, per l'altra, si s'intenta endevinar quin és el moment perfecte per invertir o desinvertir, el més habitual és acabar equivocant-se i perdre el tren de les evolucions dels mercats.

Per evitar la temptació de la bola de vidre, una planificació assenyada de les finances s'ha de basar en una sèrie de principis que permetin afrontar el futur, sigui quin sigui aquest. No per fer-se ric, sinó per aconseguir una evolució més serena de les nostres finances. Principis com aplicar la màxima diversificació, tenir una visió de llarg termini, aprofitar les aportacions periòdiques, evitar decisions impulsives o emocionals, mantenir-se fidels als objectius traçats o ignorar els cants de sirenes o les modes. I el millor és que en tot el procés de planificació i gestió de les nostres finances ens recolzem en un assessor financer de confiança. Que no només ens assessori en l'elaboració del nostre pla personal, sinó que a més ens ajudi a mantenir ferm el nostre rumb al llarg del recorregut i afrontar els desafiaments.

És veritat que aquest enfocament està molt allunyat de l'"emoció" que sentim en encertar en una aposta, però és moltíssim més saludable per a les nostres finances. Paul Samuelson deia que invertir hauria de ser tan emocionant com veure la pintura assecar-se a la paret o veure créixer l'herba i que si volíem emocions, agaféssim vuit-cents dòlars i ens n'anéssim a Las Vegas. No puc estar més d'acord amb ell. La gestió del nostre estalvi és una cosa massa seriosa com per fiar-ho a una bola de vidre.