Tot i els grans esforços en reduir les diferències de gènere en l'àmbit laboral, social i econòmic, les estadístiques revelen que encara som lluny d'una equitat entre homes i dones. Continua existint una discriminació salarial i diferències de gènere importants en l'àmbit financer, que situen la dona sempre en pitjors condicions i amb més probabilitats d'exclusió social i fragilitat econòmica.

Segons dades de l'Agència Tributària, les dones cobren al voltant d'un 20% menys que els seus companys masculins, valor que dista molta del 8% de la mitjana de la Unió Europea. I quan ens fixem en dones empresàries, l'Informe Especial GEM sobre Emprenedoria Femenina destaca que, del total d'emprenedors el 60% són homes i el 40%, dones. A més, segons un estudi dut a terme per la Harvard Business School, les dones emprenedores tenen un 60% menys de probabilitats que els homes que els concedeixin préstecs.

Millors són els resultats de l'Enquesta de Competències Financeres quant a ser titular de compte bancari, on pràcticament no hi ha diferències de gènere. Tanmateix, sí que existeix una bretxa de gènere molt significativa pel que respecta a coneixements financers, que acaba repercutint a índexs més baixos d'inversió en productes financers, una vulnerabilitat econòmica més gran i una exposició més gran al crèdit informal.

Però la bretxa de gènere financera no té només un component intel·lectual, sinó que va més enllà. Les dones tenen preferència per actius financers amb menor risc, i és per això pel que participen menys al mercat borsari, al mercat de derivats i fins i tot en criptodivises. I és que la gana per assumir riscos és diferent entre homes i dones, encara que en aquest cas, s'ha d'apuntar en part a un factor biològic. Segons un estudi elaborat per la Booth School de Chicago i la Kellog School of Management, la testosterona influeix a la preferència pel risc, de manera que això podria afirmar, en part, perquè els homes assumeixen més riscos financers que les dones i inverteixen més en actius amb elevada volatilitat.

Una mescla de diferències en coneixements, preferències i tradició cultural podrien ser darrere de la bretxa financera i de la relació que tenen els homes i les dones amb els diners. I és que, en termes de cultura i tradició, costa associar el concepte de dona amb el de diners. Curiosament, la paraula patrimoni prové de la unió de dues paraules llatines: pater ('pare') i munus ('deure'), que significa 'deure del pare'. Encara que aquest temps ja comença a quedar una mica lluny, durant molts anys l'home ha estat el responsable de crear el patrimoni i aportar diners a casa, mentre que la dona quedava relegada a la cura de la família i fora del mercat laboral.

No gaire lluny queda la llei amb què el 1978 el nostre país va aprovar l'accés de la dona a un compte corrent i a operar-hi sense el consentiment del seu marit. Si només han passat 45 anys des que la dona pot operar lliurement amb el seu compte bancari, és difícil pensar que patrons del rol masculí com a responsable de crear el patrimoni s'hagi esvaït per complet de la ment de les nostres dones espanyoles.

Els anys han passat i molt hem avançat, però la societat actual arrossega que ambdós membres de la família treballin. No obstant això, compaginar família i feina continua sent un equilibri complicat que porta que un percentatge elevat de dones continuïn renunciant a la seva carrera professional per a tenir cura de la família.

I encara que ens pugui passar pel cap que la causa de la bretxa de gènere en coneixements financers pot tenir l'origen en la repartició de tasques a la llar, els diferents estudis científics que s'han dut a terme conclouen que aquest no és el motiu principal. El que sí que sembla clar és que homes i dones decideixen de manera diferent com instruir-se en aquests temes. En un estudi dut a terme per la Universitat Oberta de Catalunya (2018) es va observar que, mentre que els homes estan disposats a invertir diners a formar-se, les dones prefereixen educar-se gratuïtament a través de l'autoformació a internet.

Diferents factors psicològics i socials porten, doncs, a les dones a estar en pitjors condicions que els homes quan es tracta de diners. Per tant, és condició sine qua non fomentar la cultura financera i una planificació econòmica entre les dones per a millorar la seva salut financera, reduir la bretxa de gènere, optimitzar el benestar financer de la llar i, en última instància, apoderar la dona financerament a llarg termini. Perquè una societat amb dones apoderades financerament és una societat més igualitària i més justa.