La setmana passada vam conèixer una història difícil de superar. Jensen Huang, fundador i fins dijous conseller delegat de Nvidia, va reconèixer una relació extramatrimonial amb una executiva xinesa a la qual els serveis estatunidencs consideren una possible espia. Va demanar perdó públicament a la seva esposa, als seus fills i als seus empleats. Després va aparèixer una altra relació i finalment va dimitir. Nvidia va arribar a caure més d'un 6% en una sessió.

Huang havia contractat una consultora de comunicació de crisi coneguda per gestionar escàndols sexuals. Confesso que ignorava que existís una especialitat semblant. Sempre explico que els mercats creixen mitjançant segmentació. Doncs bé, fins i tot la infidelitat dels grans directius ha generat el seu propi nínxol de consultoria. Oferta i demanda. Fins i tot en aquestes coses.

El cas ha coincidit amb un enorme nerviosisme al voltant de la intel·ligència artificial. Nvidia acumula una caiguda propera al 30% des dels seus màxims d'octubre. Intel es va desplomar un 28,58% en una sola jornada després de presentar resultats trimestrals. Els ingressos van créixer, però la companyia va anunciar menors vendes futures, feblesa en ordinadors personals i costos elevats. El mercat esperava molt més.

Es comença a parlar de l'esclat d'una bombolla de la IA. Jo ho veig d'una altra manera. La intel·ligència artificial és una tecnologia superior que augmentarà la productivitat d'empreses i treballadors. L'FMI reconeix que la inversió en IA està sostenint part del creixement mundial. Una altra qüestió molt diferent és quants diners guanyarà cada empresa i quant s'ha de pagar avui per les seves accions.

Els inversors poden perdre moltíssims diners mentre la societat obté enormes augments de productivitat

Una bombolla apareix quan el preu d'un actiu se separa dels rendiments que raonablement pot generar i els compradors confien, sobretot, a trobar més endavant algú disposat a pagar encara més. Hi pot haver components d'aquest tipus en algunes grans tecnològiques. Les seves valoracions exigeixen creixements extraordinaris durant molts anys. Qualsevol decepció, per petita que sigui, provoca caigudes enormes.

Però bona part del que veiem s'assembla més a un procés de sobreinversió. Pensem en la febre de l'or. S'anuncia que hi ha or a diversos rius del llunyà Oest i milers de persones acudeixen a buscar-lo. La majoria tornarà sense res. Algunes perdran tots els seus estalvis. Els venedors de pales faran un gran negoci. I uns pocs trobaran or. Que hi hagi massa cercadors no significa que l'or no existeixi.

Això ha passat amb totes les grans revolucions tecnològiques. Va succeir amb els ferrocarrils, l'electricitat, l'automòbil i internet. Es va invertir massa, van fer fallida moltes empreses i es van construir infraestructures que van trigar anys a ser rendibles. No obstant això, aquelles tecnologies van transformar l'economia. Els inversors poden perdre moltíssims diners mentre la societat obté enormes augments de productivitat. Ambdues coses poden succeir alhora.

En la IA encara desconeixem la mida final de la demanda. Tampoc sabem quins models de negoci capturaran el valor. Hi haurà milers d'empreses que desapareixeran. Moltes startups no assoliran mai beneficis. Algunes grans companyies descobriran que han comprat massa xips i centres de dades. És probable que vegem una correcció borsària molt forta i que els titulars parlin llavors de la gran bombolla de la intel·ligència artificial.

Això no invalidarà la tecnologia. Ni la converteix en bombolla, tècnicament parlant.

Més que preguntar-nos si la IA és una bombolla, hauríem de mirar els fonamentals de cada empresa

El Fons Monetari Internacional preveu que l'economia mundial creixi un 3,1% enguany i un 3,4% el 2027. Diverses economies petrolieres de l'Orient Mitjà es contrauran per la guerra i les interrupcions de producció i exportació. Però, en conjunt, l'activitat mundial continua creixent. Aquest creixement sosté els beneficis empresarials, encara que no impedeix correccions quan les cotitzacions s'han avançat massa.

Per això, més que preguntar-nos si la IA és una bombolla, hauríem de mirar els fonamentals de cada empresa. Vendes reals. Marges. Caixa. Deute. Clients disposats a pagar. Productivitat demostrable. I això és el que realment determinarà, ensurts a part, el que sostingui els valors borsaris de les empreses no tecnològiques.

Això i no un embolic amb una xinesa.