Fa uns dies, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va visitar el Japó i Corea del Sud, el seu primer viatge intercontinental com a president, per tal de reforçar les relacions econòmiques i culturals entre Catalunya i Àsia. Va ser una missió institucional i econòmica en què el va acompanyar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu. Aquesta visita certifica el retorn de Catalunya a la diplomàcia econòmica, la qual en el passat va ser clau per reactivar l'economia catalana i impulsar la projecció internacional de les empreses.

L’agenda internacional revela la complexitat del temps en què vivim, amb inestabilitats polítiques contínues, avenços tecnològics i pressions econòmiques. Les relacions diplomàtiques evolucionen al mateix ritme que les tensions geopolítiques que es produeixen a escala global. Tot i que no és un fenomen nou, sí que ho és la rapidesa amb què es produeixen aquests canvis, fet que obliga els països a innovar i enfortir les seves capacitats diplomàtiques per fer front a les noves complexitats i als nous desafiaments que posen en perill la pau mundial i els fluxos econòmics (acords comercials i d'inversió).

Vivim realitats complexes que tenen un impacte directe en el procés d'internacionalització empresarial. Els actuals conflictes polítics, econòmics, culturals, religiosos o climàtics en són una bona prova. Aquesta conjuntura planteja la necessitat d’elaborar estratègies creatives per evitar desconfiança, incertesa i fins i tot violència. La seguretat i els drets individuals són components clau de la internacionalització en un món global i en conflicte. L’objectiu és reduir riscos a l’hora d’elaborar una estratègia d’expansió internacional.

Les relacions de caràcter internacional no es poden improvisar. Cada dia s’han d’avaluar els objectius i resultats

El món canvia. Noves potències emergeixen i mouen fitxa. Les relacions de caràcter internacional no es poden improvisar. Cada dia s’han d’avaluar els objectius i resultats, a més de posar-los a prova contínuament.

L’exportació, la internacionalització i l’atracció de la inversió constitueixen per a molts països, regions i empreses un imperatiu inajornable i un objectiu fix d’una estratègia que s’ha d’adoptar en una economia en constants canvis. La competència és cada cop més accentuada pel que fa al procés d’internacionalització, la conservació del nivell d’inversió nacional i la diversificació de les inversions sectorials i geogràfiques. En la mesura que l’economia esdevé una prioritat en la política exterior, la diplomàcia es converteix en un instrument clau per defensar els interessos nacionals i, alhora, per posicionar les empreses en mercats internacionals.

És imprescindible disposar d’una diplomàcia econòmica efectiva. La diplomàcia ha de tenir més pes, combinant bilateralitat i multilateralitat, adoptant un enfocament basat en el desenvolupament humà i centrant-se en la joventut. També és clau desenvolupar una estratègia institucional de projecció exterior institucional que abordi temes de conflicte i incertesa, i que adopti nous enfocaments davant les noves complexitats operacionals. Les relacions polítiques amb altres països són imprescindibles per assolir la promoció econòmica del país i l’expansió de les seves empreses, aconseguint acords comercials, d’inversió i financers exitosos. Les polítiques públiques han de tenir com a prioritat la internacionalització. Avui dia, tant la ciutadania com les empreses esperen polítiques efectives de creixement, desenvolupament, prosperitat, així com una distribució equitativa de la riquesa.

Les relacions polítiques amb altres països són imprescindibles per a la promoció econòmica del país i l’expansió de les seves empreses

Els acords polítics són indispensables per protegir les inversions i evitar les guerres comercials. La nova diplomàcia haurà d’enterrar els fantasmes del passat, les grandeses, els prejudicis i les prepotències. A més, haurà de comptar amb les empreses en qualsevol decisió i destinar més recursos i solucions sostenibles. En aquesta equació, els governs juguen un paper determinant, ja que, a part de la seva funció política, tenen com a tasca la promoció econòmica, representar i ajudar les empreses que vulguin vendre els seus productes, serveis o projectes, i aconseguir acords comercials i financers favorables amb altres països.

Parlar de liberalització i competència internacional és parlar d’una realitat cada cop més evident. Ignorar aquest desafiament és perillós. Davant d’aquest repte, cal disposar d’un dispositiu flexible i actiu, capaç de respondre a tots els actors amb potencial comercial. Per això, les ambaixades i les oficines comercials exteriors són imprescindibles perquè disposen d’una cobertura geogràfica excepcional, coneixement del terreny i de les comunitats de negocis. Són claus en la conquesta de nous mercats.

Per impulsar una estratègia coherent al servei de la internacionalització cal una coordinació i una política transversal, que reuneixi el màxim nombre de parts interessades al voltant d’una visió comuna i que les estructures siguin capaces de prioritzar aquesta estratègia. Cal construir consensos, unir els actors i mobilitzar els recursos disponibles per posar la diplomàcia i la seva intel·ligència al servei de l’economia nacional. Tot això obliga a aprofundir en les relacions entre economia i diplomàcia, redefinir el paper dels governs i les empreses en el marc d’una nova associació en un món complex i global. Això implica potenciar les xarxes a l’exterior per vertebrar una estratègia de suport a les empreses.

La nova diplomàcia haurà d’enterrar els fantasmes del passat, les grandeses, els prejudicis i les prepotències

L’aposta guanyadora és una aliança publicoprivada, és a dir, la combinació de la intuïció i la creativitat de l’emprenedor amb la força i el suport de la xarxa diplomàtica, incloent-hi agències i organismes de suport a la internacionalització. El desenvolupament d’un programa global d’internacionalització permet que les empreses coneguin mercats molt distants i diferents. El seu èxit dependrà de la fase prèvia d’anàlisi d’informació a escala global per prendre les decisions adequades. En aquest sentit, el govern no només ha de facilitar aquests actius d’informació, sinó també assessorar les empreses i treballar conjuntament una fulla de ruta per garantir una internacionalització efectiva.

Com va dir una vegada l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, en una de les seves visites al nord d’Àfrica, les empreses establertes a l’exterior són les nostres millors ambaixadores. Aquesta reflexió és més oportuna que mai, ja que la diplomàcia econòmica és el camí per aconseguir que les empreses esdevinguin “agents diplomàtics” del país, de manera que els èxits de les empreses beneficiïn la reputació del país i les seves relacions internacionals. Deien al segle XIX que per on no passen les mercaderies, passaran els exèrcits. Més exportació o internacionalització significa més producció, més llocs de treball, més ingressos i més creixement i pau.