En la teoria econòmica clàssica, formulada per autors com Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill, es consideraven tres factors de producció: terra, treball i capital. Joseph Schumpeter, en introduir la innovació com a motor clau del progrés, hi afegí un quart factor: la iniciativa empresarial, capaç d’organitzar, innovar i assumir riscos mitjançant l’aplicació dels altres tres. Aquesta visió roman pràcticament intacta en el pensament econòmic contemporani.

Tanmateix, no és una visió universal. A la Xina, els planificadors econòmics han afegit un nou element: les dades. Segons paraules del mateix Xi Jinping, les dades constitueixen un recurs fundacional amb un impacte revolucionari, també en l’àmbit de la competència internacional. Aquesta idea ha impregnat profundament la política pública xinesa els darrers anys.

La política xinesa de dades

L’any 2021, la Xina adoptà una aproximació inicial inspirada en la normativa europea de protecció de dades (GDPR), que ha generat l’obligació, tant familiar com ineficaç, d’acceptar cookies, les condicions de les quals gairebé cap europeu —reguladors inclosos— ha llegit. La utilitat real del GDPR ha estat objecte de moltes crítiques, especialment en un entorn dominat per la intel·ligència artificial. La Xina no trigà a abandonar aquest camí i optà per desenvolupar la seva pròpia regulació.

En aquest context, la Xina ha promogut polítiques innovadores. Una de les més destacades és la consideració de les dades com a actius empresarials, amb la possibilitat d’incloure’s als balanços comptables i negociar-se en mercats electrònics. Aquesta visió converteix les dades en una forma de capital.

Legislació clau i el seu impacte

El passat 3 de juny entrà en vigor una legislació que obliga tots els organismes relacionats amb el govern —incloses les empreses públiques (SOE), universitats, hospitals i escoles— a compartir les seves dades. Això podria suposar un impuls decisiu a l’economia basada en intel·ligència artificial, fent possibles, per exemple, nous dispositius mèdics amb capacitat diagnòstica avançada o tutors educatius d’IA capaços de multiplicar l’eficàcia de l’aprenentatge.

L’objectiu és clar: les dades permeten, mitjançant algorismes avançats, multiplicar la productivitat i generar solucions, productes i serveis inèdits. Per això, es consideren un nou factor de producció, al nivell del capital tradicional.

Identitat digital i control governamental

Un aspecte particularment innovador és el llançament, previst per al pròxim 15 de juliol, d’un sistema d’identitat digital (Digital ID). Encara que no és el primer a escala mundial —l’Índia ja ha implementat un sistema similar basat en el reconeixement facial—, el model xinès destaca pel seu enfocament estatal. En aquest sistema, el govern autentica la identitat i proporciona a les empreses identificadors anonimitzats, mentre manté un registre complet del comportament digital dels ciutadans. Això suposa un control sense precedents de l’Estat sobre les dades personals, però evita al mateix temps que empreses privades hi tinguin accés.

La Xina comença així a recórrer un camí inèdit, les implicacions del qual encara estan per descobrir.

I Europa?

La consideració de les dades com a factor productiu en una economia de la mida i escala de la xinesa tindrà efectes importants en àmbits com la medicina, la ciència, l’educació o la indústria, molts dels quals encara són difícils de preveure. Serien desitjables avanços similars per part de la Unió Europea en els seus marcs reguladors com el Data Act o l’AI Act. En cas contrari, correm el risc de convertir-nos encara més en dependents de la tecnologia i els productes xinesos en la nova era de la intel·ligència artificial.