La dificultat creixent per trobar, atraure i fidelitzar treballadors qualificats s’ha consolidat com la principal preocupació del teixit empresarial del nostre país. I és un problema intersectorial i transversal que, especialment, frena el creixement i limita la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, condicionades una vegada més per la seva dimensió.

Ara bé, des de Cecot alertem que aquest no és un problema exclusiu de les empreses. La manca de professionals és, sobretot, un risc estructural per al país que amenaça la sostenibilitat del nostre model econòmic i, per tant, de la nostra societat del benestar. Per aquest motiu, creiem que ha arribat el moment de superar els diagnòstics i les queixes per passar decididament a l’acció, malgrat alguns temes puguin incomodar a uns, a d’altres o a tothom.  

Amb aquesta voluntat, acabem de presentar l’informe Cap a un mercart de treball sostenible, que recull 38 propostes per afrontar la transformació del mercat laboral, la manca de treballadors qualificats i el canvi generacional de valors en el món del treball.

Els factors que expliquen l’escenari actual són múltiples, però responen principalment a una disrupció demogràfica profunda. La combinació de baixa natalitat, envelliment accelerat de la població i augment de la longevitat està reduint de manera continuada el pes de la població activa i incrementant la taxa de dependència.

Sabíeu que avui, a Catalunya, cada dia ja s’incorporen més persones a la jubilació que a la població activa?

Sabíeu que avui, a Catalunya, cada dia ja s’incorporen més persones a la jubilació que a la població activa? I que aquesta tendència, lluny de revertir-se, s’intensificarà els propers anys?

Sabíeu també que avui hi ha aproximadament 2,6 persones en edat activa per cada jubilat, però les projeccions indiquen que la ràtio podria baixar fins a 1,6 l’any 2050? Fet que provocarà un risc d’insostenibilitat de la societat del benestar per la caiguda d’ingressos fiscals i l’augment de prestacions socials.

En aquest context, la immigració esdevé una palanca imprescindible per sostenir l’activitat econòmica. Però cal ser clars: necessitem una política migratòria amb criteri i no pot ser l’única resposta al problema. La immigració contribueix a ajornar els efectes de l’envelliment de la població, però no els neutralitza. A més, perquè sigui realment efectiva requereix de polítiques d’acollida, formació, orientació i integració alineades amb les necessitats reals del mercat de treball. La feina com a element integrador. Sense aquesta visió estratègica, el seu impacte és parcial i de curt termini.

A més, no serà suficient si no prenem en consideració la necessitat de reorientar l’estructura econòmica de Catalunya cap a una més industrial, tecnificada i de més valor afegit. Millorant la productivitat i activant tot el talent disponible per adaptar l’organització del treball a una nova realitat social i generacional en transformació. Una economia catalana que permeti generar riquesa, ocupació de més qualitat i que sigui menys intensiva en treballadors.

La immigració és una palanca imprescindible per sostenir l’activitat econòmica, però cal ser clars: necessitem una política migratòria amb criteri

Arribats a aquest punt, no es tracta ja de buscar culpables, sinó de passar del diagnòstic a l’acció amb polítiques públiques valentes i coherents amb el context actual i amb aquestes perspectives de futur. Això implica abordar, sense apriorismes, debats com el de l’edat de jubilació i la jubilació activa; el foment de la natalitat; la regulació dels fluxos migratoris segons les necessitats del mercat de treball; l’actualització del catàleg de difícil cobertura; la contractació en origen; o la recuperació de part de la diàspora de professionals del país que treballen a l’exterior.

Alhora, cal avançar en la lluita contra l’absentisme, desplegar programes sòlids de formació i orientació al llarg de la vida, fomentar l’ocupació entre col·lectius amb dificultats d’inserció o integrar de manera decidida la robòtica i la intel·ligència artificial per cobrir vacants. Tot plegat, sense oblidar la necessitat de més flexibilitat laboral, entesa com a capacitat d’adaptació i no com a precarització.

Les 38 propostes que plantegem des de la Cecot tenen un objectiu clar: engrescar administracions, agents socials, institucions i ciutadania a afrontar debats complexos amb rigor i responsabilitat, per poder prendre decisions amb visió de futur. Només així podrem abordar els problemes de manera estructural i evitar solucions superficials que, a la llarga, acaben sent més costoses.

El mercat de treball del futur no es construirà amb pedaços ni amb mirades curtes. És ara quan cal decidir, si volem garantir competitivitat, cohesió social i sostenibilitat del nostre model de país.

Box informatiu

Cinc indicadors que expliquen per què cal actuar ara:

  1. La dependència creix ràpidament
    A Espanya, l’índex de dependència global ja se situa al voltant del 51,7%, i a Catalunya en el 49,3%. Això vol dir que per cada 100 persones en edat de treballar, n’hi ha prop de 50 que depenen del sistema (menors de 15 i majors de 64 anys).
     
  2. Menys actius per cada jubilat
    Avui hi ha aproximadament 2,6 persones en edat activa per cada jubilat. Les projeccions indiquen que aquesta ràtio podria baixar fins a 1,6 l’any 2050, posant en tensió pensions, sanitat i serveis públics.
     
  3. La jubilació avança més ràpid que les incorporacions al mercat laboral
    A Catalunya, cada dia ja es jubilen més persones de les que s’incorporen a la població activa, una tendència que s’intensificarà els propers anys.
     
  4. Immigració imprescindible, però insuficient
    Prop del 25% de la població resident a Catalunya ha nascut a l’estranger, fet que sosté la població activa. Tot i això, sense polítiques d’integració, formació i productivitat, no pot compensar per si sola l’envelliment demogràfic.
     
  5. Paradoxa laboral persistent
    Tot i una bona evolució de l’ocupació, l’atur juvenil continua elevat (18% a Catalunya) mentre que el 89% de les empreses afirma tenir dificultats per trobar professionals. El desajust entre formació i necessitats del mercat és estructural.

*Oriol Alba és secretari general de la Cecot.