Els EUA han passat d’imposar uns tipus aranzelaris a la resta del món d’un 2% de mitjana a un 16% efectiu en l’actualitat, el més elevat des dels 1930. En principi, l’efecte d’un increment sobre els preus de venda que paguen consumidors i productors depèn del que els economistes anomenen elasticitat-preu dels productes. Com més “inelàstic” al preu sigui un producte –és a dir, com menys sensible sigui la demanda a les variacions en el preu– més marge tindran les empreses importadores i exportadores per intentar mantenir preus i marges i traslladar la càrrega als consumidors. Al seu torn, l’elasticitat-preu d’un producte dependrà de diversos factors, com per exemple el grau de competència o fins a quin punt sigui substituïble per altres productes similars. L’experiència de la primera presidència Trump apunta al fet que en molts casos el cost dels nous aranzels es va repercutir majoritàriament als consumidors i productors americans, que van acabar sent els principals perjudicats.

No obstant, sembla que aquesta vegada l’impacte dels nous aranzels sobre la inflació als EUA és força moderat. Hi ha evidència d’augments de preus en alguns productes com els electrodomèstics, articles esportius, joguines o components d’automoció, per exemple. Però la reducció dels preus en altres renglons de l’índex general, com els vehicles usats o l’energia, ho compensen. Per altra banda, és possible que les empreses importadores americanes estiguin absorbint part de l’impacte, en comptes de repercutir-lo enterament als consumidors, en un context favorable associat amb uns marges sanejats. També cal tenir en compte que algunes companyies han avançat previsorament les seves compres, omplint els seus inventaris de mercaderia no afectada encara pels nous aranzels. També hi ha indicis que algunes empreses exportadores als EUA podrien estar absorbint part de l’impacte en els seus marges. Finalment, un factor que els exportadors podrien tenir en compte en aquest cas és la menor tolerància dels consumidors americans a noves pujades de preus després dels últims brots inflacionistes, mentre que, per altra banda, els últims exercicis han estat positius pels marges, que disposarien d’un cert coixí per absorbir el xoc aranzelari. Segons algunes estimacions, els exportadors estarien absorbint un 20% de l’increment, mentre que el 80% restant se’l repartirien a parts iguals entre les empreses importadores i els consumidors americans. Tot i això, la capacitat d’absorció dels increments aranzelaris per part pel sector empresarial no és il·limitada, i en els pròxims trimestres es podria registrar un major grau de repercussió de costos a preus del que s’ha evidenciat fins ara.

En conjunt, cal reconèixer que els fets estan desmentint els pronòstics inicials de molts economistes davant del xoc aranzelari, apostant per un enfortiment del dòlar, acompanyat d’un major risc d’estagflació (inflació amb estancament econòmic). La previsió de consens apuntava a una pèrdua d’una dècima de PIB als EUA per cada punt percentual d’increment de les tarifes aranzelàries. En realitat, el dòlar ha registrat el descens més intens en un semestre des de fa dècades. Mentre que els ingressos derivats dels nous aranzels representen un flux d’uns 300.000 milions de dòlars (en càlcul anual) pel Tresor americà (unes quatre vegades més que amb la presidència anterior). La feblesa del dòlar estaria reflectint la pèrdua de confiança en la divisa americana i els esforços per diversificar els destins de l’estalvi mundial. Per altra banda, l’extraordinari dinamisme de l’economia i l’absència d’estagflació es pot explicar, almenys en part, per l’intens cicle inversor desencadenat per la intel·ligència artificial. Les grans empreses americanes han incrementat notablement la inversió en IA, mentre l’elevat nivell de cotitzacions de la borsa és testimoni de les expectatives alcistes associades amb els nous models de llenguatge generatiu a gran escala. Un altre factor addicional que ajuda a explicar la fortalesa de l’economia americana en ple xoc aranzelari és l’impuls fiscal de la nova administració.

A mitjà i llarg termini, les conseqüències negatives d’aquestes polítiques acabaran sent evidents

En conclusió: l’impacte negatiu de les noves tarifes es podria intensificar els pròxims trimestres, en especial si continuen escalant, però de moment les forces que impulsen l’economia americana (progrés tecnològic i suport fiscal) semblen estar compensant amb escreix els efectes més perjudicials de la nova política aranzelària als EUA. Per tant, l’administració Trump té arguments per romandre convençuda que les seves polítiques representen un “bon negoci” per l’economia del seu país. A mitjà i llarg termini, però, les conseqüències negatives d’aquestes polítiques acabaran sent evidents, a mesura que el proteccionisme generalitzat soscava les bases que impulsen el dinamisme de l’economia mundial –inclosa l’americana.