Aquest diumenge, va celebrar-se a Barcelona una manifestació, amb el suport de 200 entitats, conta l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb el lema “ni ara ni mai”. La primera part la tenen garantida. Dimarts passat va consumar-se el que Aena ja havia anunciat: l’ampliació del Prat queda ajornada com a mínim una dècada, ja que el govern espanyol va deixar-la fora del pla inversor DORA III, que comprèn el període 2027-2031.

Dels 3.200 milions d’euros que el gestor aeroportuari ha d’invertir a la infraestructura per millores i ampliació, fins al 2031 només n’hi destinarà 1.700, i d’aquests, la gran majoria per reformes de les terminals existents. Només uns 200 milions s’utilitzaran per començar a preparar l’ampliació, però no per iniciar les obres sinó per qüestions administratives i compensacions mediambientals per l'allargament de la pista.

L’ampliació queda ajornada per al DORA IV, previst per al període 2032-2036. Però això no vol dir que d’aquí a sis anys ja sigui una realitat, sinó que començaran els projectes, i després s’hauran de fer les obres. Atesa la complexitat de l’allargament de la pista i, especialment de la construcció d’una nova terminal, la terminal satèl·lit, costa d’imaginar que tot plegat sigui operatiu abans de deu anys.

Mentrestant, l’Aeroport de Barcelona-Josep Tarradellas avança de forma inevitable cap a la saturació i és probable que l’ampliació –si es duu a terme– neixi ja saturada. De fet, el 2025 ja va superar la seva capacitat màxima teòrica, situada en els 55 milions de passatgers, amb gairebé 57,5. Malgrat això, enguany continua creixent: fins a l’agost ja ha superat els 40 milions, un 4,6% més que en els mateixos mesos de l’any passat. Si manté aquesta progressió, tancarà el 2026 per sobre dels 60 milions de passatgers. Fa 20 anys en tenia 30 milions, és a dir que ha duplicat les xifres, mentre que en l’última dècada, el creixement ha estat del 36%. Si pogués mantenir aquest increment en la pròxima dècada –cosa que, en principi, no és possible sense ampliació–, el 2035 superaria els 80 milions de passatgers, precisament la xifra que es busca amb l’ampliació.

L'ampliació del Prat resta pendent per al pròxim pla inversor d'Aena, però el 2032 queda molt lluny, sobretot políticament

Però aquesta és només una part del problema de la no ampliació consumada pel Consell de Ministres dimarts passat. L’altra part és que el 2032 queda molt lluny, sobretot políticament, camp en el qual l’horitzó més llunyà que veuen la gran majoria dels seus protagonistes són les següents eleccions. Amb totes les precaucions que em genera considerar políticament mort Pedro Sánchez, per la seva qualitat d’autèntic supervivent, no me l’imagino a la Moncloa d’aquí a sis anys. Em costa molt imaginar-me’l d’aquí a un any, després de les generals del 2027. I aquest és l’horitzó que hem de mirar, i al qual miren tots els empresaris favorables, quan pensem en l’ampliació.

Si, com diuen totes les enquestes –menys el CIS–, l’any que ve el PP i Vox sumen majoria absoluta i el popular Alberto Núñez Feijóo arriba a la presidència del govern espanyol, tot pot saltar pels aires. El president d’Aena canviarà. Els plans d’inversió poden fer-ho. És cert, com recorden alguns empresaris, que el PP és favorable a l’ampliació, però això no garanteix l’èxit de la missió. Tan cert és això com que sempre han volgut afavorir Madrid –també ho fa el PSOE, però el PP ho fa de forma més desacomplexada–, que multiplica per 2,5 la inversió del Prat i sí que hi farà obres d’ampliació. I amb un PP sota la influència de Vox, les ganes d’invertir a Catalunya poden tendir a zero.

A més a més, tindrà una clara manca d’incentius si no depèn de cap partit català per governar. No és el mateix l’Aznar del 96 amb el suport de Convergència i Jordi Pujol que el del 2000 amb majoria absoluta. Ni que un Mariano Rajoy que no necessitava els catalans i anar-hi en contra li donava vots a moltes comunitats autònomes. Em sembla que Feijóo, en aquest sentit, serà molt més Rajoy que el primer Aznar. I el que no vam aconseguir amb governs socialistes arreu, i amb Maurici Lucena, català i exdiputat del PSC, com a president d’AENA, ho aconseguirem amb el PP influït per Vox?

Hi ha una altra variable política; en aquest cas, catalana. No sabem qui governarà Catalunya i Barcelona d’aquí a un lustre, però no es pot descartar que els moviments contraris a l’ampliació guanyin pes, o que els nostres governs defensin un altre tipus d’ampliació de la que plantegin el govern espanyol i Aena. Recordem que aquests desacords ja van provocar que el projecte no entrés en el DORA aprovat per al període 2022-2026. En part, d’aquí plora la criatura.

No ampliar un Prat saturat suposaria no defensar els interessos dels accionistes d'Aena

L’horitzó és complex, però no impossible. Hi ha interessos empresarials a favor de l’ampliació, i aquests són més pròxims ja al PP que al PSOE, al qual volen fora de la Moncloa per la seva política fiscal. Tot i que no és una relació fàcil, l’empresariat català s’ha intentat acostar a Feijóo, i arribat el moment li farà arribar el seu suport i també les seves reivindicacions.

Un altre motiu per veure el got mig ple és el negoci d’Aena. Parlem d’una empresa cotitzada, en què l’Estat té el 51%, però la resta està en mans d’inversors privats. El Prat és un dels seus grans actius i renunciar a maximitzar-ne la rendibilitat és renunciar a ingressos, beneficis i, per als inversors, a dividends. No ampliar un Prat saturat suposaria no defensar els interessos dels accionistes, de manera que d’una empresa cotitzada cal esperar que ho faci.