La regió Sud i Oriental de la Mediterrània —també coneguda com a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica— no és aliena als desafiaments globals. De fet, la pressió sobre els actors regionals per abordar-los és més gran que en moltes altres parts del món.

Factors com el canvi climàtic, el comerç, els conflictes, la tecnologia i les economies en ràpida transformació estan generant riscos significatius per als més de 500 milions de persones que viuen a la regió. Els conflictes armats, com el que afecta Palestina, estan cobrant milers de vides, alterant el comerç internacional i obligant milers de persones a abandonar les seves llars. L’accés a l’aigua esdevé cada vegada més limitat, i moltes economies lluiten per oferir oportunitats reals als seus ciutadans.

Però, en aquesta regió també abunden les oportunitats. Un exemple clar és Síria, un país que ha patit durant més d’una dècada una guerra civil i que ara té una oportunitat històrica per construir un futur més just i esperançador. A Síria hem estat testimonis de la rapidesa amb què es poden desbloquejar conflictes que semblaven eterns. L’ensorrament del règim d’Asad va evidenciar la fragilitat del statu quo en certes parts de la regió, però també va encendre una espurna d’esperança. Les imatges de ciutadans sirians tornant a les seves llars, alliberats del control del règim anterior, han inspirat aquells que, dins i fora de la regió, somien amb un futur més pacífic i obert.

D’altra banda, a la regió veïna del Golf, economies en ràpida transformació com l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units estan emergint com a punts brillants que impulsen el creixement en un context de desacceleració global. Aquests països estan construint amb rapidesa economies més diversificades, que ja no depenen exclusivament dels combustibles fòssils.

La preocupació per la inflació és especialment rellevant a l’Orient Mitjà, on representa un risc més gran que en altres parts del món

L’Orient Mitjà ha estat històricament una regió marcada tant per riscos com per oportunitats. La clau està a mitigar els primers i aprofitar al màxim les segones. Entre els principals riscos que afronta la regió, els conflictes armats ocupen un lloc destacat. L’amenaça de guerra és real i palpable. Les crisis humanitàries continuen a Gaza, Sudan i Iemen; al Líban persisteix un fràgil alto el foc; i a Líbia, la divisió política segueix dominant el present. Tot i que l’Orient Mitjà acull algunes economies modernes i exitoses, moltes d’elles continuen sent fràgils, especialment davant els desafiaments geopolítics i climàtics que afronta la regió.

La preocupació per la inflació és especialment rellevant en aquesta regió, on representa un risc més gran que en altres parts del món. En alguns països, la inflació és un problema persistent que no sembla tenir solució a curt termini. El 2025, la taxa d’inflació mitjana a la regió és del 8,4%, gairebé el doble de la mitjana mundial, que se situa en el 4,3%. Per als ciutadans i els governs, la inflació és un risc real i constant, al qual s’afegeix un altre desafiament important: la desacceleració econòmica.

De la mateixa manera, la crisi climàtica es manifesta amb especial intensitat a l’Orient Mitjà, on l’aigua se situa al centre del problema. L’escassetat hídrica s’ha identificat com un dels principals riscos per a la regió. De cara al 2050, tots els països mediterranis afrontaran nivells extremadament alts d’estrès hídric, tot i que fins i tot avui ja es tracta d’un desafiament urgent.

Factors com l’agricultura intensiva, l’ús d’aigües subterrànies i les sequeres prolongades estan exercint una pressió creixent sobre els sistemes hídrics de la regió. En les economies amb un accés abundant a l’energia, la dessalinització s’ha convertit en una solució habitual per obtenir aigua potable. No obstant això, aquesta mesura representa més un pedaç temporal que una solució sostenible a llarg termini. Per fer front a l’estrès hídric de manera efectiva cal una cooperació regional sòlida. És fonamental que els líders governamentals i empresarials treballin conjuntament per ampliar l’ús de tecnologies i infraestructures amb baixes emissions de carboni, amb l’objectiu de construir un futur resilient al canvi climàtic a la regió.

La crisi climàtica es manifesta amb especial intensitat a l’Orient Mitjà, on l’aigua se situa al centre del problema

L’atur representa un altre dels grans riscos per a la regió, especialment entre la població jove. El 2023, la taxa d’atur juvenil va assolir el 24,4%, el doble de la mitjana mundial. Aquesta situació limita el potencial de milions de joves i pot convertir-se en un factor de desestabilització política si no s’aborda adequadament.

El gènere també planteja un desafiament significatiu. L’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica presenten la major bretxa de gènere del món: la participació econòmica i les oportunitats per a les dones se situen en tot just un 42,7%. Atès que la inclusió de les dones en l’economia és clau per a l’èxit econòmic, qualsevol estratègia que busqui millorar les oportunitats laborals —especialment per als joves— ha de considerar de manera prioritzada la participació de gènere al mercat laboral.

La crisi econòmica representa un risc molt real per a les transicions cap a economies menys dependents dels combustibles fòssils en alguns països. La millor resposta davant aquest desafiament és aprofundir la cooperació econòmica i fomentar el comerç regional i internacional. La bona notícia és que la digitalització de l’economia mundial continua impulsant una major cooperació entre països. Si les economies de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica aconsegueixen mantenir l’impuls en matèria de transformació digital i col·laboració regional —i l’evidència fins ara indica que és possible—, es podria evitar una crisi econòmica regional.

De cara al futur, els líders de la regió —tant del sector públic com del privat— han d’apostar per una governança inclusiva i mantenir el focus en respondre a les aspiracions i al potencial de les persones que depenen d’ells. Els actors internacionals, per la seva banda, poden donar suport a aquests esforços mitjançant un compromís sostingut i significatiu, en lloc d’una atenció intermitent dictada per les crisis.

La Mediterrània ha de transformar la seva geografia en un avantatge, convertir la cooperació en influència i fer de les aliances motors de creixement sostenible.

A mesura que s’intensifiquen els desafiaments globals, des de les transicions energètiques fins a la seguretat marítima i la governança de la intel·ligència artificial, la regió mediterrània s’enfronta a proves complexes que requereixen una visió estratègica clara.

La Mediterrània ha de transformar la seva geografia en un avantatge, convertir la cooperació en influència i fer de les aliances diversificades motors de resiliència i creixement sostenible. La Unió Europea només podrà consolidar el seu paper en el nou ordre mundial si enforteix els seus vincles amb els països mediterranis i estableix una aliança estratègica amb l’Àfrica per conformar un pol competitiu global. Per aconseguir-ho, és imprescindible desplaçar el centre de gravitació cap al sud i posar en marxa un programa ambiciós que impulsi la creació d’un espai comú Europa–Mediterrània–Àfrica. Aquesta no és una opció, sinó una necessitat. El més important és que els pobles mediterranis —la resiliència dels quals ha estat posada a prova més enllà de tot límit— han de continuar essent el centre de qualsevol visió de futur.

A mesura que la història de la regió continua desenvolupant-se, les seves lluites, oportunitats i assoliments ens recorden el que està en joc, no només per a la Mediterrània, sinó per a un món cada vegada més interconnectat. Aquestes lliçons han d’inspirar un camí més col·laboratiu, just i sostenible cap al futur.