El teixit empresarial ha iniciat 2026 amb l'alleujament momentani de l'ajornament fins al 2027 de l'adaptació al Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació. Després de l'aprovació del Reial decret llei 15/2025, de 2 de desembre, les persones jurídiques tindran de termini fins a l'1 de gener del 2027 mentre que les persones físiques comptaran fins a l'1 de juliol del mateix any com a data límit per al compliment de la normativa. El nou calendari ha aportat una certa tranquil·litat a aquelles empreses que afrontaven el final del 2025 amb la sensació d'anar contra rellotge i que ara es fan una pregunta inevitable: tornem a començar la partida o seguim avançant cap a la meta des de la nostra posició al tauler?

Tot i que els terminis s'han reajustat, les regles del joc romanen intactes: es tracta d'avançar cap a la digitalització dels processos de facturació amb l'objectiu d'evitar el frau fiscal. I, per a això, aquest Reglament, derivat de la Llei Antifrau, estableix requisits perquè els sistemes informàtics de facturació garanteixin la inalterabilitat de les factures, uns requisits que els desenvolupadors de programari ja han de complir des del passat 29 de juliol del 2025. No estem, doncs, davant d'una marxa enrere, sinó davant d'un torn extra perquè aquelles empreses que encara no s'hagin adaptat puguin reorganitzar la seva estratègia.

A més dels proveïdors de programari, hi ha altres actors que van complir els terminis inicialment previstos: són els jugadors que estaven arribant a la meta per adaptar-se abans de l'1 de gener de 2026 i van decidir seguir avançant quan el rellotge es va aturar el 2 de desembre. Aquest any, jugaran amb clars avantatges. Per una banda, podran provar i ajustar processos sense la tensió dels terminis finals, a més de reduir el risc d'errors i guanyar en eficiència operativa. Però no només això: les empreses que ja estan adaptades al Reglament de la Llei Antifrau projecten una imatge de compliment i fiabilitat davant clients i proveïdors i afronten amb més preparació les pròximes normes que exigiran nous ajustos tècnics i organitzatius. Perquè no oblidem que aquest joc enllaça amb altres: aquest Reglament no és una iniciativa aïllada, sinó que es connectarà amb la futura implantació de la factura electrònica -derivada de la Llei Crea i Crece- i amb l'harmonització europea que portarà el projecte ViDA (VAT in a Digital Age). A més, treballar ja amb solucions adaptades permet a les empreses avançar a un ritme més ordenat: formar equips, revisar procediments interns i decidir amb calma si operar en modalitat Verifactu (amb enviament de registres a l'Agència Tributària) o no Verifactu.

En aquest escenari, saber interpretar bé l'ajornament dels terminis màxims d'adaptació resulta clau per guanyar el joc. I la pregunta no és si caldrà adaptar-se, sinó quan i com, intentant no esperar a l'últim torn per no trobar-se amb menys opcions i més pressió. Perquè el tram final pot ser complex: si massa jugadors intenten moure fitxa alhora, el tauler es pot saturar, per la qual cosa convé anticipar-se a l'obligatorietat i no acabar el joc a finals del 2026. L'ajornament ha ofert una oportunitat valuosa als més endarrerits: planificar sense pressió, ordenar la facturació, simplificar processos i avançar cap a models més segurs.

El dau ha tornat a rodar, el tauler s'ha mogut, però la meta continua sent la mateixa; el Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació forma part d'un canvi estructural cap a una facturació més digital, traçable i eficient, per la qual cosa interpretar l'ajornament com una invitació a aturar-se seria com abandonar la partida quan encara queden moviments clau. Espanya avança cap a un nou model de facturació i el teixit empresarial ha de continuar apostant de manera estratègica, sense tornar a la casella de sortida i aprofitant el torn extra i el temps addicional per arribar al final del joc amb anticipació i en la millor posició possible.


Èlia Urgell és Tax & Invoicing Product Manager a Wolters Kluwer Tax & Accounting Espanya