La preocupació per l'impacte ambiental, social i econòmic de les empreses ha anat prenent rellevància al llarg de les últimes dècades. De fet, la responsabilitat social corporativa (RSC) s'ha consolidat com un pilar fonamental per a qualsevol empresa que desitgi ser rellevant al mercat actual. I evidentment aquest concepte ha estat traslladat també en el marc de les inversions, on la inversió en productes financers que compleixen amb les normes d'RSC està guanyant cada vegada més impuls.

Encara que els primers fons d'inversió socialment responsables van sorgir ja a finals del segle XX, el concepte d'inversió RSC en si mateix no es va consolidar fins al 2005, quan les Nacions Unides van recolzar la creació dels Principis per a la Inversió Responsable. Amb aquesta formalització, l'ONU buscava integrar els aspectes ambientals, socials i de governança a l'anàlisi de les inversions, donant lloc a una filosofia d'inversió completament nova. Tanmateix, aquest enfocament inicial no va ser suficient perquè els inversors consideressin altres criteris més enllà del rendiment econòmic en el procés de presa de decisions d'inversió.

En realitat, es va necessitar l'ajuda d'empreses de serveis financers perquè aquest canvi de mentalitat fos una realitat en la consciència dels inversors. I no va ser fins i tot, dotze anys més tard —el 2017— quan la inversió RSC va experimentar un augment significatiu en la seva popularitat gràcies al fet que grans empreses de serveis financers van començar a incorporar els criteris de risc RSC en els seus models de valoració d'inversions. Des d'aleshores, la tendència en inversions socialment responsables ha guanyat cada vegada més rellevància.

Existeix una incoherència preocupant: companyies petrolieres reben millors classificacions RSC que empreses de vehicles elèctrics

Actualment, existeix una àmplia gamma d'actius financers que compleixen amb els criteris d'RSC, la qual cosa reflecteix una creixent importància de la responsabilitat social i ambiental en l'àmbit financer, i també un interès més gran dels inversors a alinear els seus valors personals amb les seves decisions d'inversió. I és que al final hom se sent menys materialista quan inverteix en actius que ofereixen l'oportunitat no només d'obtenir rendiments financers, sinó també de generar un impacte positiu al món.

Tanmateix, no és "verd" tot el que lluu. El que desconeixen molts inversors particulars és que existeix una incoherència preocupant quan les accions d'una empresa reben el segell d'RSC, però el producte o servei que ofereix planteja qüestions ètiques o pot tenir un impacte negatiu en la societat. I per més sorprenent que pugui semblar, en ocasions, companyies petrolieres reben millors classificacions RSC que empreses de vehicles elèctrics.

Estrany, veritat?

La raó d'aquesta incongruència es deu al fet que les classificacions RSC es basen en criteris de funcionament intern, sense avaluar l'impacte de l'activitat comercial, i que a més manquen d'estandardització tant en mètriques com en mesures. De manera que, les diferents agències de qualificació no necessàriament segueixen els mateixos criteris per avaluar l'acompliment en Responsabilitat Social Corporativa d'una empresa. I malgrat els esforços per establir estàndards en aquestes classificacions, actualment les qualificacions emeses per empreses de serveis financers poden variar significativament, el que porta a pensar que aquestes avaluacions són altament esbiaixades i posa de manifest la necessitat d'una regulació més clara i concisa.

Les comissions més elevades no estan justificades, ja que els productes RSC sovint repliquen de manera bastant precisa altres actius que no tenen aquesta etiqueta

Però el que sembla que no es qüestiona, són els costos o comissions associades a determinats productes amb etiqueta RSC. Normalment justificats com un esforç més gran per part del gestor en la selecció dels actius, però alhora, un dels factors més atractius de les gestores per crear aquest tipus de productes. El més preocupant és que, en algunes ocasions, aquestes comissions més elevades no estan justificades, ja que els productes RSC sovint repliquen de manera bastant precisa altres actius que no tenen aquesta etiqueta.

És necessari, doncs, adoptar criteris més integrals d'RSC que vagin més enllà de l'acompliment intern d'una empresa i incloguin també l'impacte de la seva activitat comercial en la societat i al món en general. Això permetria prevenir el greenwashing, una pràctica molt perseguida però que encara es dona amb massa freqüència. Amb això, s'evitaria que empreses amb un bon acompliment en àrees com la cura del medi ambient o el benestar dels empleats, però que estan involucrades en la producció o venda de productes controvertits, com armes, tabac o alcohol, rebin una bona qualificació en RSC.

Al cap i a la fi, la veritable responsabilitat social corporativa va més enllà de les simples etiquetes i requereix d'una avaluació exhaustiva, tant interna com externa, de la contribució d'una empresa a la societat en el seu conjunt per garantir un futur més sostenible i ètic per a tothom.