La mort a mitjans de maig, a 93 anys, de Toshifumi Suzuki, pioner de les botigues de conveniència, justifica que avui parli de 7-Eleven, paradigma d’aquest format comercial. Suzuki va ser l’artífex del desembarcament de 7-Eleven al Japó. Va haver de lluitar contra el tòpic que el model americà de botigues de conveniència no tindria èxit en un mercat dominat per petites botigues familiars. Sota la seva direcció, l'operador japonès de 7-Eleven va anar augmentant la seva participació en la matriu nord-americana fins que la cadena va passar a ser totalment japonesa el 2005. Suzuki va dimitir el 2016 i des de llavors 7-Eleven ha tingut dificultats. La rendibilitat de l'empresa s'ha estancat, 7-Eleven va haver de fer front a una oferta de compra hostil d'un rival canadenc i li ha costat trobar un conseller delegat que en reactivi el creixement.

7-Eleven és una cadena de botigues de conveniència fundada el 1927 a Dallas que actualment té 80.000 establiments en 20 països, principalment a Amèrica del Nord i Àsia. Al Japó té 22.000 locals. L’empresa està especialitzada en la venda minorista de menjar preparat, begudes, gelats, articles d’adrogueria, roba, premsa i fins i tot gasolina. La majoria d’establiments són franquiciats. La marca fa referència a l’horari d’obertura original, de les set del matí a les onze de la nit durant tota la setmana. Als EUA va començar a obrir les 24 hores el 1963. 7-Eleven va inaugurar la primera botiga al Japó el 1974 i va començar a operar-hi les 24 hores el 1975.

Les botigues de conveniència són un element quotidià de la vida japonesa. Al Japó, 7-Eleven i els seus competidors són més que un lloc on comprar queviures, enviar paquets, fer operacions bancàries, imprimir documents o adquirir entrades per a esdeveniments. Moltes botigues tenen taules i microones. L’oferta també inclou productes de temporada i productes regionals. Quan es produeixen desastres naturals, les botigues de conveniència proporcionen subministraments essencials i ofereixen refugi i informació. Fins i tot són un lloc segur per a persones que se senten sobtadament amenaçades a l’espai públic.

És un dels casos d’estudi més utilitzats a les escoles de negocis per la seva capacitat de refinar contínuament el seu format

7‑Eleven és un dels casos d’estudi més utilitzats a les escoles de negocis per la seva capacitat de refinar contínuament el seu format de botiga de conveniència. L’empresa destaca per la gestió logística, l’optimització d’estocs i l’adaptació al client local. A diferència dels models basats en grans centres de distribució i lliuraments setmanals, 7‑Eleven ha desenvolupat una xarxa de distribució descentralitzada però molt eficient, amb múltiples lliuraments diaris a cada botiga en franges horàries molt precises. Aquest sistema redueix la necessitat d’emmagatzematge a les botigues i garanteix més frescor al producte. Pel que fa a la gestió de l’inventari, 7‑Eleven utilitza sistemes de dades que combinen informació històrica de vendes amb factors com el clima o els esdeveniments locals. Els empleats no són simples reposadors sinó que tenen un paper actiu en la gestió de comandes. Aquesta combinació de tecnologia i coneixement local genera una alta rotació i redueix les pèrdues per caducitat. A diferència de moltes multinacionals que estandarditzen l’oferta, 7‑Eleven ofereix productes locals. Fins i tot dins d’una mateixa ciutat, l’oferta pot variar segons el barri. Zones d’oficines, barris residencials o àrees turístiques tenen assortiments diferents. Des de fa dècades, 7‑Eleven ha invertit en sistemes d’informació capaços de capturar dades en temps real i alimentar algoritmes que detecten tendències de consum.

Sota la direcció de Stephen Dacus, un directiu de pare nord-americà i mare japonesa que havia treballat a Walmart, la companyia ara vol expandir el negoci a Amèrica del Nord, fent que les 13.000 botigues que 7-Eleven hi opera s’assemblin més a les japoneses, amb més presència d’aliments frescos d’alta qualitat. Als EUA l’oferta actual se centra en els aliments calents que es poden congelar i cuinar a l’establiment.

A Barcelona va haver-hi botigues de 7-Eleven als vuitanta i noranta, però el negoci no va funcionar per diverses raons: hàbits de compra, sensibilitat al preu, regulacions autonòmiques i municipals, però sobretot alternatives com el comerç de barri, els supermercats urbans, el format express, els forns, els bars, les cafeteries o les gasolineres. Potser ara 7-Eleven podria reaparèixer en una Barcelona conquerida per turistes i expatriats.