El govern xinès ha establert l'any 2027 com a fita estratègica per assolir el subministrament "estable", segur i fiable de les tecnologies clau per a la intel·ligència artificial. Aquesta decisió s'inscriu en la pugna geopolítica i tecnològica global, protagonitzada per la confrontació entre Pequín i Washington pel domini d'un sector que defineix el futur de l'economia i la seguretat nacional. La resposta xinesa als continus embargaments i restriccions comercials imposades pels Estats Units, dissenyades per limitar el seu accés als components semiconductors més avançats, es concreta ara en un pla integral anunciat per vuit departaments oficials.

El pla es presenta com un "impuls ambiciós" per a integrar en profunditat la intel·ligència artificial en el teixit industrial del país". Segons la interpretació de l'agència oficial Xinhua, l'objectiu últim és "empoderar una nova industrialització i promoure l'emergència de noves forces productives d'alta qualitat". Més enllà de la terminologia programàtica, el document ofereix una visió on la IA deixa de ser una eina auxiliar per convertir-se en l'eix principal d'un nou model de desenvolupament econòmic.

Entre els objectius qualitatius més significatius destaca la intenció declarada de "cultivar" un petit grup d'empreses pioneres dins de l'ecosistema de la intel·ligència artificial, concretament dues o tres, però amb l'aspiració explícita que assoleixin una influència i un abast genuïnament globals. Aquesta fita va acompanyada d'una altra igualment reveladora: la creació d'un ecosistema de codi obert d'abast mundial. Aquesta doble via, la promoció de campions nacionals i l'aposta per estàndards oberts, reflecteix una estratègia dual per guanyar influència tecnològica, evitant alhora una dependència excessiva de plataformes estrangeres tancades.

El nucli tècnic del pla se centra en la necessitat de promoure el desenvolupament autòcton de tot l'espectre de tecnologies associades a la IA. Això inclou els xips específics per a aquests sistemes (els processadors d'unitat de processament gràfic o GPU i altres acceleradors), tant el maquinari com el programari necessari per al seu funcionament. Aquesta és la resposta directa als moviments nord-americans, convertint una vulnerabilitat estratègica en una prioritat absoluta d'investigació, desenvolupament i fabricació interna. Pel que fa als objectius operatius del 2027, el document visualitza un teixit industrial transformat.

L'objectiu és implementar entre tres i cinc models generals d'intel·ligència artificial dins del sector manufacturer, alhora que es desenvolupen models especialitzats adaptats a les necessitats específiques de cada indústria. Per alimentar aquests models, es preveu la creació d'un ampli conjunt d'infraestructures de dades, incloent-hi un centenar de repositoris de dades industrials d'alta qualitat i la identificació i implementació en cinc-cents escenaris d'aplicació pràctica en factories i cadenes de producció.

La implementació d'aquesta estratègia transversal recau en un consorci d'institucions d'alt nivell, encapçalades pel Ministeri d'Indústria i Tecnologia de la Informació, l'Administració del Ciberespai i, especialment significativa, la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma. Aquest últim organisme, el principal òrgan de planificació econòmica del país, assegura que l'agenda de la intel·ligència artificial quedi alineada i integrada en tots els objectius de l'economia xinesa. En definitiva, aquest pla no és un fet aïllat.

Es nodreix i alhora dona forma a una de les prioritats fonamentals del pròxim Pla Quinquennal (2026-2030) del govern: la independència tecnològica. Aquesta obsessió per l'autosuficiència, o com a mínim per una posició de força en les cadenes de subministrament crítiques, s'ha vist incrementada per la guerra comercial latent amb els Estats Units. La cursa per la intel·ligència artificial, doncs, ja no es lluita només en laboratoris i revistes científiques, sinó en els gabinets de planificació estratègica, on el 2027 s'ha marcat com la data límit per a una transformació industrial i una reafirmació de sobirania tecnològica.