Davant un panorama laboral global marcat per la incertesa davant l'avenç imparable de la intel·ligència artificial, la Xina acaba de fer un pas que podria marcar un abans i un després en la protecció dels treballadors. Els tribunals de Hangzhou i Pequín han dictaminat, en dues sentències separades, que les empreses no poden acomiadar empleats amb l'únic objectiu de substituir-los per sistemes d'IA. Aquesta decisió judicial, que no té precedents a Occident, obre la porta a un nou marc legal que prioritza l'ocupació humana per davant de l'eficiència tecnològica.
Les sentències es basen en la Llei de Contractes Laborals de la Xina, que permet l'acomiadament objectiu quan es produeixen "canvis importants en les circumstàncies objectives" que impedeixen la continuïtat de la relació laboral. Els tribunals xinesos han considerat que l'adopció de la intel·ligència artificial no entra dins d'aquesta categoria. Per què? Perquè la tecnologia no s'ha imposat a les empreses de manera externa i imprevisible; han estat les mateixes companyies les que l'han triada voluntàriament com una decisió estratègica per reduir costos. No hi ha, per tant, una impossibilitat sobrevinguda perquè el treballador segueixi exercint les seves funcions.
La distinció clau
Els magistrats xinesos han establert una distinció subtil però fonamental. Quan una empresa decideix invertir en IA per automatitzar tasques, ho fa per voluntat pròpia, no perquè una llei o una circumstància externa l'obligui. Aquesta elecció voluntària implica que l'empresa assumeix les conseqüències de les seves decisions, i no pot traslladar-les als treballadors en forma d'acomiadament. En canvi, si la substitució fos conseqüència d'una nova regulació o d'un canvi tecnològic extern incontrolable, el resultat podria ser diferent.
El govern xinès no ha optat per una via prohibicionista. No es tracta d'aturar el desenvolupament de la intel·ligència artificial, sinó de regular com s'aplica, garantint que els beneficis econòmics no s'obtinguin a costa de l'estabilitat social. L'Estat xinès considera que l'ocupació és un pilar fonamental per a l'estabilitat del règim i no està disposat a sacrificar-lo en l'altar de la rendibilitat empresarial. Les empreses que vulguin substituir treballadors per IA s'enfrontaran a demandes i hauran de readmetre els empleats o reassignar-los a llocs equivalents amb el mateix salari.
Els dictàmens xinesos contrasten amb l'absència de mesures semblants als Estats Units i a la Unió Europea. Als Estats Units, la doctrina de l'ocupació lliure permet acomiadar un treballador per gairebé qualsevol motiu, sempre que no sigui discriminatori. Substituir un empleat per una IA seria, en la majoria dels estats, perfectament legal. A la Unió Europea, la recent Llei d'IA no aborda la qüestió de fons: la norma se centra en com s'utilitza la IA per prendre decisions laborals, però no si una empresa pot suprimir llocs de treball. Aquest buit legal deixa els treballadors europeus en una situació de vulnerabilitat.
Un possible referent per a futures legislatures a tot el món
Els juristes laborals de tot el món seguiran de prop les sentències de Hangzhou i Pequín, perquè podrien convertir-se en un referent per a futures legislatures. Si la Xina, que no és precisament coneguda per la seva protecció dels drets laborals, ha fet aquest pas, és probable que altres països segueixin el seu exemple. Alguns estats dels Estats Units i la mateixa Comissió Europea ja estan estudiant projectes de llei per limitar l'ús de la IA en decisions d'acomiadament. El debat sobre quin model és millor tot just comença, però les sentències xineses han posat el tema damunt la taula.
El problema de fons és que tant els Estats Units com la Unió Europea han decidit, de moment, ignorar el creixent problema de la substitució de treballadors per IA. L'enfocament dominant ha estat fomentar la formació i el reciclatge, però no posar límits a les decisions empresarials. Aquest enfocament pot ser insuficient si la substitució es produeix a gran escala. La Xina, en canvi, ha optat per una via més intervencionista, que prioritza l'estabilitat social per sobre de l'eficiència a curt termini. Té costos —menor competitivitat empresarial— però també beneficis: menys desigualtat i menys conflictivitat laboral. El debat sobre quin model és millor està servit.