L'ecosistema tecnològic es prepara per a un any 2026 marcat per la consolidació d’innovacions disruptives que transformaran sectors productius i redefiniran les interaccions digitals. Segons l’anàlisi prospectiva del centre tecnològic Eurecat, cinc eixos emergents configuraran la nova frontera: la intel·ligència artificial agencial i la robòtica cognitiva, la computació quàntica, la transició criptogràfica, la convergència biotecnològica i l’exploració de proteïnes alternatives. Aquestes tendències no són meres especulacions, sinó trajectòries tecnològiques sostingudes per un impuls investigador sense precedents i una demanda empresarial d’anticipació estratègica.
L’anomenada Agentic AI (Intel·ligència Artificial Agencial) assolirà el 2026 una fase de maduresa operativa, evolucionant des dels actuals models reactius cap a sistemes proactius capaços de planificar, executar i avaluar tasques complexes amb autonomia significativa. La confluència entre la IA agencial i la robòtica està donant lloc a una robòtica cognitiva, un pas endavant decisiu cap a màquines que no només repeteixen moviments, sinó que comprenen contextos, s’adapten a entorns dinàmics i aprenen de la interacció directa.
És aquí on entra en joc la IA Física, una disciplina emergent que busca dotar els agents intel·ligents d’un cos i una capacitat sensomotora per interactuar i aprendre del món real. Durant el 2026 veurem com els robots, equipats amb aquesta IA encarnada, sortiran dels entorns controlats de les fàbriques per assumir tasques més complexes en logística avançada, manteniment d’infraestructures, assistència sanitària i entorns domèstics. Aquesta automatització intel·ligent i contextual serà un clar exemple de convergència entre les tecnologies digitals pures i les d’aplicació industrial.
De l’experiment a les aplicacions específiques
Mentre la supremacia quàntica absoluta encara és un objectiu a llarg termini, el 2026 serà l’any del desplegament de les primeres aplicacions pràctiques en sectors estratègics. Encara que l'avantatge quàntic integral és un horitzó a llarg termini en la majoria dels casos, es comença a veure aplicacions pioneres amb valor tangible.
Els àmbits més propers a beneficiar-se són el disseny de nous fàrmacs, on la simulació quàntica de molècules podrà accelerar processos que ara són molt llargs; el sector financer, amb algoritmes d’optimització de carteres i gestió de risc més precisos; i la logística global, mitjançant la resolució de problemes complexos d’encaminament i gestió de la cadena de subministrament. Es tractarà, sobretot, de projectes pilot en col·laboració estreta entre centres de recerca, proveïdors de tecnologia quàntica i empreses usuàries finals, que validaran els casos d’ús i la rendibilitat de la inversió.
Paral·lelament als avenços en computació quàntica, s’accelera una transició crítica i inevitable: la migració global cap a la criptografia postquàntica. L'amenaça que suposen els futurs ordinadors quàntics per als sistemes de xifratge clàssics que protegeixen des de les transaccions bancàries fins als secrets d’estat és real. El 2026 marcarà un punt d’inflexió en aquesta migració. Veurem com organitzacions pioneres, especialment en sectors crítics com el financer, l’energètic o la defensa, iniciaran de manera planificada la substitució dels seus sistemes de seguretat.
L’àrea de biotecnologia viu una autèntica edat d’or, actuant com a motor transversal d’una transformació que impacta directament en els grans reptes del segle XXI: la salut humana i animal, la transició agroalimentària verda i la creació de processos industrials més nets i eficients. Dins d’aquesta revolució, el camp de les proteïnes alternatives experimentarà una notable diversificació i sofisticació. El mercat evoluciona ràpidament.
Després de l’impuls inicial de les alternatives basades en plantes, s’obre ara un ventall molt més ampli i innovador cap a fonts com microorganismes unicel·lulars, insectes i la revalorització de biomassa. La biotecnologia permetrà cultivar fongs, llevats i algues en bioreactors amb un alt rendiment, o aprofitar subproductes agroindustrials per extreure’n compostos proteics de valor. La carn cultivada en laboratori, o agricultura cel·lular, també continuarà els seus avenços. L'acceptació social i regulatòria és encara desigual depenent de la regió i el producte, però la tendència global és clarament ascendent, impulsada pels beneficis ambientals, econòmics i nutricionals innegables.