El DJ i productor nord-americà Steve Aoki ha participat en una xerrada al Talent Arena, una iniciativa integrada dins l’ecosistema del Mobile World Congress, que aquests dies té lloc al recinte de Fira de Barcelona, a Montjuïc. La intervenció s’ha centrat en el paper que juga la intel·ligència artificial en l’àmbit artístic, especialment en el sector musical, i en els reptes que planteja en relació amb la identitat creativa i els drets d’autor.
Durant la seva exposició, Aoki ha situat la tecnologia en una fase de desenvolupament encara incipient pel que fa a la seva aplicació musical. “La IA encara necessita madurar al món de la música”, ha afirmat, en referència al marge d’evolució que, segons ha indicat, encara tenen aquestes eines quan s’apliquen a processos creatius vinculats al so i a la composició.
El productor ha posat l’accent en la naturalesa identitària de la música, que ha descrit com un element estretament vinculat a l’expressió personal i cultural. “Les cançons representen identitat”, ha assenyalat, destacant que darrere de cada peça hi ha una trajectòria, unes influències i una experiència vital concretes. En aquest sentit, ha apuntat que la generació automatitzada de continguts musicals obre un debat sobre l’autoria i la singularitat de les obres.
El debat sobre els drets d'autor
Una part rellevant de la xerrada ha girat al voltant de la relació entre intel·ligència artificial i drets d’autor. Aoki ha explicat que en la seva pràctica professional no utilitza sistemes d’IA per produir música. “La producció que faig no té IA”, ha declarat davant el públic assistent. Tot i això, ha reconegut que ha tingut accés a proves i demostracions de continguts generats amb aquestes tecnologies. “Sempre que m’han ensenyat alguna cosa d’IA ho escolto, però ho acabo esborrant”, ha afirmat, en relació amb els materials que li han fet arribar. Les seves paraules s’han emmarcat en una reflexió més àmplia sobre la necessitat de preservar la identitat artística i el control sobre els processos creatius.
En aquest context, ha defensat que els creadors han de participar activament en la definició de les normes i criteris que regulin l’ús de la intel·ligència artificial en la indústria cultural. “Els artistes hem de tenir veu per gestionar la convivència amb la IA”, ha subratllat. La intervenció ha incidit en la importància que el sector musical formi part dels espais de debat sobre regulació, propietat intel·lectual i models de negoci associats a les noves eines digitals.
La IA com a eina d’assistència
Malgrat les reserves expressades, Aoki ha admès que la intel·ligència artificial pot tenir un paper com a instrument de suport en determinades fases del procés creatiu. Ha remarcat, però, que el nivell actual de desenvolupament no permet equiparar-la a una col·laboració humana. “Encara no és prou bona perquè sigui un acompanyant humà, però tot arribarà”, ha afirmat, apuntant a una evolució progressiva de la tecnologia.
El productor ha plantejat també la possibilitat que els artistes participin en l’entrenament dels sistemes d’IA, aportant-hi criteris estètics i coneixement musical. Aquesta aproximació situaria els creadors com a agents actius en la configuració de les eines, en lloc de limitar-se a ser-ne usuaris o subjectes passius.
En qualsevol cas, ha remarcat que la decisió final sobre el contingut que arriba al públic continua depenent de les persones. “La IA no pren la decisió final sobre el que escoltem”, ha conclòs, en referència al paper determinant de productors, artistes i oients en la selecció i validació de les obres.