La IA i la robotització incideixen de manera desigual segons el tipus d’ocupació. A Catalunya, el 15,3 % de les persones ocupades treballen en feines en què la IA podria automatitzar més del 50 % de les tasques. En aquest sentit, es mostra la relació entre el marcador d’exposició a la IA de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i el pes de cada categoria ISCO20 en l’ocupació a Catalunya. Els resultats revelen una distribució significativament homogènia: les feines amb més ocupació —que superen el 5 % de població ocupada—, com a personal de neteja, venedors de botiga o atenció al personal en serveis de salut, presenten una exposició baixa. En canvi, els administratius d’oficina, treballadors d’informació al client o agents de vendes mostren una exposició elevada.

Així doncs, s'estima que un 5,5% dels llocs de treball a Catalunya tenen un grau molt alt d’exposició a la IA i un 23,1% addicional, un grau alt amb percentatges superiors als dels països amb ingressos elevats, on un 17,3% té un risc d’exposició alt o molt alt. La transformació del mercat laboral català ha generat una polarització clara per qualificació i per salaris. Entre el 2008 i el 2025, les ocupacions intermèdies —administratives i manuals— es redueixen 11,2 punts percentuals (p.p.), mentre que creixen amb força les feines més qualificades (+9,6 p.p.), fet que evidencia la substitució de tasques repetitives i una complementarietat de tasques més creatives i dinàmiques.

Per altra banda, les feines menys qualificades es mantenen força constants amb un augment moderat (+1,64 p.p.). Un patró similar s’observa en l’evolució salarial: entre el 2000 i el 2022 augmenta el pes de les feines menys remunerades i més ben remunerades, mentre que les del segon i tercer quintils retrocedeixen de manera notable, especialment a Catalunya. En aquest cas, destaca que la població ocupada ha crescut un 38 % des de l’any 2000, la gran majoria de la qual és d’origen estranger.

Ser més digitals ens iguala?

A grans trets, la digitalització també ha ampliat les desigualtats laborals: les ocupacions d’alta qualificació s’acosten als 40.000 euros anuals, mentre que les de baixa qualificació es mantenen prop dels 20.000 euros, amb bretxes que també es manifesten per gènere, edat i territori, especialment a l’AMB. El mercat laboral no destrueix ocupacions de manera massiva, però sí que en redefineix el contingut, fet que exigeix una adaptació constant. En aquest context, la tecnologia crea oportunitats i riscos de manera simultània, i el seu impacte final dependrà de la capacitat del sistema formatiu i empresarial per garantir que els guanys arribin al conjunt de treballadors.