L'accelerada irrupció de les solucions d'intel·ligència artificial a les organitzacions i el seu impacte en l'ocupabilitat tindrà un procés gradual, el grau d'influència del qual dependrà de com les empreses adoptin aquestes tecnologies, les integrin en els processos de treball i desenvolupin les competències necessàries per a aprofitar-les. Els experts detecten que, amb la implantació de la IA, les empreses necessiten reforçar la cerca d'informació fiable i la seva verificació.
En aquest sentit, el tercer informe biennal Indicadors de Competències Digitals i Ocupabilitat, impulsat per l'Observatori de Competències Digitals i Ocupació, conclou que les habilitats d'informació han disminuït en el conjunt de les competències digitals de la població activa, especialment entre les generacions més joves. "Ser jove no garanteix ser competent digitalment, i el dèficit està sobretot en les habilitats d'informació", manifesta Hannah Valério, investigadora social d'IMANcorp Foundation, responsable de l'elaboració de l'estudi, juntament amb Rafael Merino, director científic de l'estudi i coordinador del Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els experts destaquen que, en un context de saturació de contingut, és essencial que els més joves vegin "la importància tant de la cerca en fonts fiables com de la verificació del que rebem de forma passiva per xarxes", reconeix Hannah Valério. Aquesta evidència corrobora que en el mercat laboral no sempre es pot associar edat i capacitat digital. Els investigadors Hannah Valério i Rafael Merino van debatre recentment amb diversos empresaris aquest aspecte durant una taula rodona. En el decurs de la mateixa es va apuntar que els professionals sèniors estan fent, de moment, un millor ús de la intel·ligència artificial gràcies a les seves habilitats d'informació.
Amb aquesta perspectiva, experts i representants de les diverses empreses i institucions educatives, van insistir en la necessitat de reforçar el pensament crític i la formació dels qui s'incorporen al mercat laboral i la forma en què accedeixen a la informació. Entre les idees en comú, la taula va destacar que la competència digital depèn de l'ús que es fa de la tecnologia i de la seva aplicació a les necessitats de cada lloc. Els ponents van estar d'acord que la familiaritat amb les xarxes socials no garanteix un ús competent de les eines digitals en l'àmbit laboral.
S'aprecia que hi ha un canvi de model, ja que s'ha passat de la recerca activa d'informació cap a un altre caracteritzat per un consum més passiu de continguts, una tendència que sembla especialment acusada entre els joves.
Entra en dubte el concepte del nadiu digital
L'informe biennal Indicadors de Competències Digitals i Ocupabilitat detalla que, si bé l'edat constitueix un dels principals factors associats a les diferències en competències digitals, en aquesta última edició aquest concepte s'ha vist una mica alterat. Les dades avalen que els grups més joves (16–25 anys) presenten un nivell de competències digitals inferior al dels grups de 26–35 i 36–45 anys. "Aquest resultat entra en contradicció amb la idea que una menor edat implica necessàriament un nivell més gran de competències digitals i posa en dubte el concepte de nadius digitals, segons el qual les persones nascudes en un context de més exposició a les tecnologies serien, per aquest fet, més competents en el seu ús", s'analitza.
Un altre aspecte important per encaixar competències digitals i ocupabilitat és la capacitat per a la resolució de problemes. Aquesta competència és la dimensió que més avança en el període més recent dels estudis i es consolida com el principal element diferenciador de la competència digital. L'ús de la banca electrònica, la formació en línia, la instal·lació d'aplicacions, o la gestió d'arxius en el núvol és la dimensió de creixement més elevat en l'últim període analitzat i els aspectes que més diferencien la població activa.
Per la seva banda, l'habilitat de comunicació és la dimensió més madura entre la població espanyola. El correu electrònic, la missatgeria, les videotrucades i les xarxes socials formen ja part de la vida quotidiana de la majoria de la població, per la qual cosa es registren pocs canvis respecte a l'informe precedent de 2022. Cal destacar, a més, que el marge de millora es concentra en les persones grans, amb menor nivell educatiu o menors ingressos.