OpenAI ha fet un anunci que ha sacsejat la comunitat científica i tecnològica. La companyia assegura que un dels seus models d'intel·ligència artificial ha resolt el problema de Navier-Stokes, una de les equacions més complexes de la física matemàtica i un dels denominats Sis Problemes del Mil·lenni que encara no tenien solució. Segons la informació facilitada per l'empresa, el sistema va treballar durant 88 hores de manera coordinada, amb fins a 10.000 agents d'IA operant simultàniament per assolir el resultat. El model utilitzat, que OpenAI descriu com "significativament més capaç" que el recentment llançat GPT-6 Astra, hauria demostrat que les equacions de Navier-Stokes poden desenvolupar una singularitat en un temps finit.
Formulades al segle XIX, aquestes equacions descriuen el moviment de fluids com l'aigua i l'aire. Són fonamentals per a la física i l'enginyeria, ja que s'utilitzen per dissenyar avions, predir el temps atmosfèric, estudiar el flux sanguini i analitzar corrents oceànics, entre moltes altres aplicacions. El repte matemàtic, però, consistia a determinar si en tres dimensions un fluid que inicialment es comporta de manera regular pot arribar a desenvolupar una singularitat, és a dir, un punt on la velocitat creix sense límit en un temps finit. La companyia ha publicat un document de 165 pàgines en què exposa la seva demostració. El treball, que ha estat revisat internament, planteja que sí que és possible l'existència d'aquesta singularitat.
La polèmica sobre l'accés a la recerca
L'anunci, però, no ha estat exempt de controvèrsia. Segons ha publicat The Wall Street Journal, OpenAI hauria començat a provar el seu nou model amb els Problemes del Mil·lenni després de tenir indicis que dos d'aquests problemes estaven a prop de ser resolts. Aquests indicis estaven relacionats amb el treball del matemàtic Levent Alpöge i del professor de la Universitat de Nova York Tristan Buckmaster. Buckmaster ha afirmat que ell i Alpöge van utilitzar models d'OpenAI i d'Anthropic per avançar en la seva recerca. OpenAI ha negat categòricament haver accedit directament al treball dels investigadors, però ha reconegut que no pot descartar que les converses que els científics van mantenir amb els seus sistemes d'IA puguin haver contribuït al desenvolupament de l'eina que finalment ha resolt el problema.
Aquesta revelació ha obert un debat sobre les fronteres entre la recerca humana i la generada per IA, i sobre la possible filtració de resultats no publicats a través d'interaccions amb models de llenguatge. Els Problemes del Mil·lenni van ser establerts l'any 2000 pel Clay Mathematics Institute, que va oferir un premi d'un milió de dòlars per la resolució de cadascun dels set grans reptes matemàtics. Fins ara, només un havia estat resolt: la conjectura de Poincaré, l'any 2002. La possible resolució de Navier-Stokes, si es confirma, suposaria un avenç històric, no només per a les matemàtiques, sinó també per a la intel·ligència artificial, que demostraria per primera vegada la seva capacitat per abordar problemes científics de primer ordre.
L'anunci d'OpenAI ha generat expectació, però també escepticisme entre els matemàtics, que demanen una revisió rigorosa de la demostració abans de donar-la per vàlida. La comunitat científica ha reaccionat amb cautela davant la notícia, destacant la importància de la verificació per part d'experts independents. La resolució de Navier-Stokes, si es confirma, seria un pas de gegant per a la física i les matemàtiques, però també obriria nous interrogants sobre el paper de la IA en la descoberta científica. La polèmica sobre l'accés a la recerca inèdita, a més, podria portar a un debat més profund sobre l'ètica i la transparència en l'ús de models d'IA en l'àmbit acadèmic. La companyia ha defensat que el seu model ha treballat de manera autònoma, però les circumstàncies que envolten l'anunci han generat un debat sobre la propietat intel·lectual i la col·laboració entre humans i màquines en el camp de la recerca.